Els volums de María Oriza Pérez

Nascuda a Aranda de Duero a mitjans dels anys 60, la ceramista María Oriza Pérez és una de les protagonistes destacades del mes de febrer del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’ (editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES), dedicat a les escultores. Oriza és membre de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica des de 2007 i d’Sculpture Network.

Es va formar a l’escola de ceràmica Francisco Alcántara i a l’escola municipal de La Moncloa, a Madrid. Va començar la seua carrera artística, centrada sempre en l’escultura, quan no havia fet encara els trenta anys. En aquests inicis va treballar materials com el ferro, el formigó o el gres, a més del poliéster. Amb la base tècnica obntinguda amb la formació, Oriza comença a investigar amb l’objectiu de donar vida a les seues peces, en les que hi ha una relació molt estreta entre el volum i la superfície.

Marina Vargas: obres clàssiques, ulls nous

Les seues obres formen part d’importants col·leccions de Xina, Japó i, evidentment, nombroses a Espanya: governs de Madrid i Aragó, Ministeri d’Agricultura, Ajuntaments de Palència, Burgos i un bon nombre de caixes.

La seua primera exposició individual la va protagonitzar l’any 1991, a la galeria Sargadelos de Madrid i Santiago de Compostela. I al llarg dela seua trajectòria ha participat a mostres col·lectives a anglaterra, Japó, França, Itàlia i Xina, entre altres països, a més d’Espanya. El seu treball escultòric li ha valgut més d’una vintena de premis i accèsits.

Suscríbete para seguir leyendo