Companyia de teatre Pedro Cañestro: «Som amateurs i ens diuen que semblam professionals»

Tota la feina d’un any vertiginós per la producció de tres obres de teatre inèdites i en català, juntament amb una trajectòria d’èxits fora i dins d’Eivissa, ha obtingut la seua recompensa. La companyia de teatre Pedro Cañestro (creada l’any 2014) ha estat premiada enguany per l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE), que en una gala celebrada el mes passat a Can Jeroni li va entregar la Menció a la Producció Cultural. Les tres peces teatrals són ‘Balada de la garsa vella’, ‘Stepanakert, cor de magrana’ i ‘Dolors: ànima, cor i vida’, escrites per Bernat Joan. Marilina Marí, actriu amateur i membre del grup, parla amb aquest diari del guardó i de la història de la companyia.

¿Com reben aquest premi de l’IEE?

Imagina’t... Estam molt contents i agraïts. Per naltros, mantenir i fomentar la nostra llengua, i fer-ho a través de la cultura teatral, que és la nostra passió, és tot un orgull. Posar de la nostra part en la cultura i en fomentar-la és el millor que hi ha. Hem tingut un any mogut. Després de l’obra ‘Carnaval’, de Jordi Galceran, en març del 2022 ja vàrem començar amb ‘Balada de la Garsa Vella’, que es va estrenar a Formentera. Després va anar a Can Ventosa, Caló de s’Oli, Manacor, Inca... I després de seguida va ser el torn de l’obra ‘Stepanakert’, que es va estrenar a finals del 2022 en el cicle de teatre amateur Pedro Cañestro. I el 31 de març d’enguany va ser l’homenatge a na Dolors. Ha estat una cosa darrera l’altra, molt trepidant.

Se’ls continua definint com a grup amateur, però molts ja fa tants anys que actuen que pareixen autèntics actors professionals. És el que la gent comenta en sortir de les funcions.

Som amateurs perquè no ens dedicam a això, ja que aquí tothom té la seua pròpia feina. Però molta gent ens diu que actuam com a professionals i això és un honor. Hem tengut bons mestres, tant amb Pedro Cañestro com amb la seua filla Guadalupe i ara amb Àngels Martínez [actual directora de la companyia]. Ho feim intentant donar el màxim i gaudint-ho. Amb cada obra aprens i amb cadascuna se suposa que saps donar més.

Les tres obres

Els premien per produir tres obres en un any. Anem per parts. A ‘Balada de la Garsa Vella’ un grup d’amics es retroben després de molt de temps i fan una gran festa. Quin destacaria que és el missatge més important d’aquesta peça?

Per començar, l’amistat. I té el rerefons de la mort digna, que quan un es troba a les darreres, ha de poder decidir com i en quin moment vol posar fi a la seua vida.

‘Stepanakert. Cor de magrana’ és una obra més explícitament reivindicativa, un assaig contra les guerres. S’ha fet en un moment històric molt adequat.

Sí, de fet, tracta directament la guerra d’Ucraïna.

Deu ser una obra molt complicada de fer, perquè tracta molts conflictes militars.

Exacte, és complicada de fer i també cal estar atent per entendre-la. Però vàrem gaudir molt. Cada obra, amb el seu conflicte, és un repte per naltros i ho gaudim. El missatge que intenta donar és totalment antibèl·lic. Al final de la peça tots els personatges tornen a aparèixer, junts, a l’escenari. És com si es rebel·lessin contra el destí que inicialment tenien.

Supòs que l’obra ‘Dolors: ànima, cor i vida’, que és un homenatge a l’actriu i professora Dolors Corderas, va ser molt emotiva pels mateixos actors i actrius.

Aquesta va ser molt emotiva perquè tots havíem treballat amb na Dolors. L’any 2014, en els inicis de la companyia, ella va actuar a ‘Los árboles mueren de pie’. Després no va poder fer altres obres amb naltros perquè tenia altres coses com el grup d’Arts i Oficis i el de Las Querubinas, però tots hi hem treballat i sempre vàrem tenir molt de contacte, a part que és la mare d’Àngels Martínez. Dolors era una de les ànimes del teatre a Eivissa. A aquesta obra es representa a Dolors fent de professora, perquè ella ho havia estat a Arts i Oficis, fent classe a joves, i també en feia amb el grup Las Querubinas, que eren amb els majors de la Llar Eivissa. Les parts significatives de la seua vida estan representades en aquest homenatge, i fins i tot pinzellades de personatges que ella havia fet.

"Com una família"

¿Quins vincles s’han creat entre els membres de la companyia al llarg d’aquests anys actuant junts?

Ja som com una família. Ens ajuntam per assumptes de la companyia i per altres coses, al cap i a la fi passam molt de temps junts i molts ja havíem fet teatre amb l’altre grup i, per tant, ja érem amics d’abans. I a Bernat Joan ja el tenim com a escriptor de capçalera. L’avorrirem [riu], però també estam molt agraïts. A banda d’escriure molt bé, és prolífic en les seues obres. És un plaer i un privilegi tenir-lo.

Feis cultura en català i demostrau que té recorregut perquè heu pogut dur les vostres peces a altres illes.

Això és el que més ens agrada, perquè una obra comporta una enfeinada i si només la fas un parell de vegades i no surts de l’illa, et sap greu. Vàrem a estar a Manacor i a Inca amb ‘Balada de la Garsa Vella’, per exemple, i quan veus que a la gent li agrada i t’ho agraeixen, sents una satisfacció molt grossa.

Haver fet obres en castellà, o en bilingüe en el seu moment, tal vegada va servir per fer que gent que va anar a aquestes obres hagi acabat anant a les que són en català, no?

Exacte, perquè tal vegada comencen amb una en castellà que els hi agrada i després venen a la que és en català i no els hi sona tan estrany. O a una que és mig en català mig en castellà, com a ‘Cupido internacional’. I molts de castellans que en principi gairebé no entenen el català te diuen que ho han entès tot. En general ve molta gent que no parla català però que no li importa venir a veure una obra en aquesta llengua i això és molt important.

Altres obres

A banda de les tres que hem mencionat, quines altres obres li han marcat?

Personalment, ‘L’assemblea de les dones’,amb la que vam ser premi nacional de teatre l’any 1977, i després va venir ‘La cantante calva’ i ‘Doña Rosita la soltera’ i ‘Luz de gas’. Totes aquestes obres les vàrem fer amb la companyia d’Arts i Oficis, amb Pedro. De les que hem fet ara, totes han tengut el seu punt especial i amb totes aprens. Amb l’actual companyia vàrem començar amb ‘Los árboles mueren de pie’, després ‘Cupido internacional’, que ja va ser en català i castellà; ‘¡Este vino está de muerte!’, que és una mica una adaptació de ‘Arsénico por compasión’. Després vàrem fer ‘¡Vaya lío de función!’, que també era en català i castellà i va ser una adaptació de l’obra ‘Pel davant i pel darrera’.

I més endavant?

Després, amb el canvi de Guadalupe Cañestro a Àngels Martínez com a directora, va venir ‘Milagro en el Convento de Santa María-Juana’. Era molt divertida i es va representar tres vegades a Can Ventosa. Més endavant va venir ‘Carnaval’, que ja és tota en català, un thriller policíac amb molta tensió, i després ja han vingut les de Bernat Joan.

¿Quins membres de la companyia han fet més obres?

De l’etapa actual, els que més obres hem fet som Julio Arche, Àngels Ferrer, Dolors Corderas, Lourdes Tur, Pilar Costa, María José Vidal, Neus Ortiz, Vicent Torres, Juanjo Torres i jo.

Aquest premi, d’alguna manera, també és per a Pedro Cañestro. Què significava per vostès com a professor i personalment?

Era una meravella de persona, de professor i d’actor. A banda de teatre, t’ensenyava a estimar-te’l i a arrelar-te a aquest art. Llavors, com ara, érem un grup en el qual érem tots amics, com passa amb els equips esportius. Ell era el nostre mestre, però a vegades també com un segon pare. I era molt bona persona, formidable i afectuós. Es feia estimar moltíssim.

¿Quins són el reptes de la companyia d’ara endavant?

Estam cercant obra i supòs que aviat ens hi posarem, perquè, si no ho canvien, a darrers d’any es farà el festival Pedro Cañestro que organitza el Consell. Els dos darrers anys s’ha fet, suposam que enguany també. I clar, haurem de tenir alguna obra preparada. Encara no tenim res decidit, però ja tenim ganes de començar a assajar. Enganxa molt. Li veim futur a la companyia. Mentre hi hagi gent amb ganes i tinguem una direcció com la d’Àngels Martínez, que crec que la tenim ben fermada, encara més, perquè aprenem molt amb ella i ens agrada.

Suscríbete para seguir leyendo