Quan Zaha Hadid va tombar els esquemes

L’arquitecta anglo-iraquiana Zaha Hadid fou la primera dona a rebre el Premi Pritzker, el guardó més important de l’àmbit de l’arquitectura. El Pavelló Pont de l’Exposició Internacional de Saragossa l’any 2008 va ser una de les seues obres més destacades. És una de les protagonistes del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES.

Procedent del corrent del desconstructivisme, Hadid és reconeguda per haver trencat els esquemes de l’arquitectura del segle XXI, la qual va redefinir. I és que els seus projectes van revolucionar aquest àmbit, perquè va emprar formes, dissenys i materials totalment innovadors.

Són molts el premis que va rebre. Va ser nomenada Dame d’Isabel II l’any 2021 pels seus serveis a l’arquitectura. Sis anys abans s’havia convertit en la primera (i única) dona a obtenir la Royal Gold Medal del Royal Institute of British Architects. Va viure la major part de la seua vida a Londres, de fet allí tenia el seu estudi; però era de nacionalitat iraquiana.

D’entre els seus treballs de capçalera, destaquen obres com el centre aquàtic dels Jocs Olímpics de Londres 2012, el Broad Art Museum de la Universitat Estatal de Michigan, als Estats Units, i l’Òpera de Guangzhou a la Xina. A més a més, en el moment de la seua mort tenia obres a mig acabar, per la qual cosa té grans peces arquitectòniques que es van presentar al món de manera pòstuma. Va morir a Miami l’any 2016, amb 65 anys, per mor d’un infart.

«Nascuda a Bagdad el 1950, Hadid va estudiar matemàtiques a l’American University de Beirut abans de començar a estudiar arquitectura el 1972, a l’Architectural Association de Londres. Per al 1979, s’havia establert pel seu compte. També va ser sòcia a l’Office of Metropolitan Architecture juntament amb Rem Koolhaas. Va ser professora a Harvard, Yale i altres universitats», destaca el New York Times sobre la seua trajectòria.

Aquest mateix mitjà dels Estats Units la defineix com «l’arquitecta que va innovar els entorns urbans de tot el món amb les seves estructures corbes i allargades». Sovint també se l’ha definit com a arquitecta neofuturista. Fa setze anys, la revista Forbes la va incloure entre les dones més poderoses del món.

Segons Zaha Hadid, els edificis han d’alimentar l’ànima. A Espanya té tres obres construïdes: el pavelló pont de Saragossa, l’edifici annex als cellers Viña Tondonia a Haro (La Rioja) i l’estació d’Euskotren a Durango (Biscaia). Abans de morir estava treballant en alguns projectes a la ciutat de Bilbao.

Suscríbete para seguir leyendo