Marina Vargas: obres clàssiques, ulls nous

La mitologia, la iconografia clàssica, allò sagrat, però des d’una altra mirada, feminista, moderna. Així són les obres de Marina Vargas, una de les protagonistes del mes de febrer del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’ (editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES), dedicat, dins del món de les arts visuals, a les escultores.

Marina Vargas (Fernández Vargas al DNI) va néixer al 1980 a Granada, on va estudiar Belles Arts. La seua trajectòria artística, però, va començar un parell d’anys abans de llicenciar-se, mostrant les seues primeres obres a exposicions. També a Granada va estudiar un màster en Producció i Investigació en Art.

Vargas dedica molt temps a pensar les seues peces. Abans de posar-se mans a les peces estudia, investiga el tema, llegeix... Un periode llarg que precedeix a la creació de les seus peces, que fugen de les línies rectes i en les que presta molta atenció a la posada en escena, que és sempre molt acurada. L’obra de Vargas és simbòlica, dramàtica, brutal i bella. I, en ocasions, juga amb peces clàssiques de l’escultura, a les que dona per complet la volta. A les seues peces, que parlen de l’amor, de la sexualitat, del desig o de la violència, el blanc és el color predominant. Juga, també, amb una bellesa una mica híbrida, quasi monstruosa.

Col·leccions públiques de diversos llocs del país (Extremadura, Còrdova, Vitoria, Sevilla, Las Palmas, Màlaga, Granada, Essaouira...) tenen obra seua.

Suscríbete para seguir leyendo