TEMPS DE DONES, DONES EN EL TEMPS: Enginyeres i arquitectes civils (edificis singulars)
Carme Pinós, a cada paisatge el seu edifici
L’arquitecta va rebre el 2021 el Premi Nacional d’Arquitectura, el màxim guardó en aquesta professió a Espanya
CARME PINÓS
Época: 1954
País: Espanya
Ha donat classe a la Universitat de Columbia de Nova York i a la de Harvard, a més de la Kunstakademie de Düsseldorf
Les Oficines Cube I i II a Mèxic, l’edifici de departaments de la Universitat d’Econòmiques de Viena, el CaixaFòrum de Saragossa o la plaza de la Garduña o la façana posterior del Mercat de la Boqueria a Barcelona. Són alguns dels edificis que ha creat Carme Pinós, una de les protagonistes del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’ (editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES) del mes d’abril, dedicat a les dissenyadores d’edificis singulars.
Va estudiar Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona al mateix temps que ajudava la seua mare a dirigir la finca agrícola que tenien, un fet que va influir en la concepció del paisatge i en la seua obsessió per projectar edificis adequats al caràcter de cada lloc.
Mentre estudiava va conèixer Enric Miralles, amb qui va treballar durant una dècada. D’aquestra època és l’Escola-Llar de Morella, per la que van rebre el PRemi Nacional d’Arquitectura l’any 95. Quatre anys abans va muntar el seu propi estudi. Entre els seus projectes més destacats d’aquesta segona etapa es troben les construccions Cube a Mèxic, el pla general del centre històric de la ciutat francesa de Saint Dizier, a més de tota la intervenció conjunta a Barcelona que inclou, entre altres, l’Escola Massana i la façana de la Boqueria. L’any 2012 va crear la seua pròpia firma de mobiliari i l’any 2021 va rebre el Premi Nacional d’Arquitectura, màxim guardó en aquesta professió a Espanya.
Suscríbete para seguir leyendo
- «Volia usar el vestit de núvia de ma mare a una desfilada»
- Associació Ca sa Majora Segle XXI: «Pareix que la cultura de la festa a Eivissa tapa les nostres arrels»
- Maria Nicolau i Rocabayera, cuinera: «Ens estam convertint en animals que mengen pinso»
- Conversa amb el grup Endèmics: «A la meua col·lecció de vinils tenc Maria del Mar Bonet, Metallica o UC»
- «Donar una cutxilla a un al·lot era un ritu de pas»
- La ruta del silenci de Marcela
- Núria Prieto, integrant d’Emprendada Feminista: «La religió és l’opi del poble, l’amor és l’opi de les dones»
- Companyia de teatre Pedro Cañestro: «Som amateurs i ens diuen que semblam professionals»