Itinerari dels alumnes del Quartó de Portmany i Can Coix: Geologia urbana per aprendre a estimar Eivissa

Conèixer un territori és una passa imprescindible per poder estimar-lo. Aquesta és la reflexió que fa la professora Marga Serra, del departament de Biologia i Geologia de l’institut Quartó de Portmany, mentre mostra a aquest diari l’itinerari de geologia urbana que han organitzat des del centre i el col·legi Can Coix. Una activitat que van poder celebrar durant dos jornades.

No és poc habitual que els joves coneguem moltíssims detalls sobre la cultura anglosaxona gràcies al consum de continguts de les grans plataformes d’entreteniment, i, en canvi, sovint no reparam en la història dels nostres barris. Aquest itinerari ve a intentar canviar una mica això.

«És el segon any que feim una activitat així. És un projecte intercentres en què l’alumnat de quart de Secundària comparteix uns coneixements entre iguals, en aquest cas, alumnes de sisè de Primària. També és una manera que aquests puguin posar-se en contacte amb el centre i visitar-lo. Els de Secundària els hi resolen dubtes sobre aquesta nova etapa, la de l’institut, que als de sisè els pot donar una mica d’angoixa», explica Marga Serra.

Geologia (i llengua)

Tant ella (que dona classes a quart d’ESO) com la professora de Ciències a sisè, Sagra López, han fet molta feina per fer possible aquesta activitat. Celebren que val la pena, sobretot quan comproven que els alumnats han gaudit mentre aprenien. De fet, han après vocabulari com emblanquinar, forn de calç, marès, còdol,...

L’itinerari té vuit estacions i comença davant l’estàtua des Verro. A la seua base hi ha roca calcària, que pertany al grup de les roques sedimentàries (l’alumnat també havia de classificar les roques, a banda de fer fotografies de cada punt amb les càmeres digitals que duien). Una vegada que esbrinaven la solució, l’alumnat també aprenia una mica sobre història i cultura general a cada estació. A tall d’exemple, d’aquesta estàtua ja saben que és obra d’Antoni Hormigo Escandell i que es va inaugurar l’any 1977, així com els dos significats de la paraula ‘verro’: «Porc mascle que era emprat com a semental per obtenir descendents i, en un grup de joves, el més valent i gallet».

Molt a prop, a l’Espai Jove de Sant Antoni, es troba la segona estació. Tal com s’explica al dossier que portaven els alumnes (amb el formulari que havien de completar), just abans d’arribar a l’entrada principal hi ha una paret o mur de color blanc. Hi ha calcària fossilífera, de la família de les roques sedimentàries. «Si t’hi aproximes, comences a veure caragolets. Són restes d’éssers vius marins que han quedat atrapats. Si una roca té fòssils, ha de ser sedimentària. Magmàtica no, perquè el magma està a una temperatura que el destrueix, i si fos metamòrfica, la pressió i temperatura també el destruirien», apunta Serra. Hi ha mol·luscs gasteròpodes, bivalves... Són una curiositat en què un segurament mai no es fixaria. Ara ja no serà el cas d’aquests joves.

La tercera aturada del recorregut és davant la façana de l’auditori de l’església, amb la paret feta de roca calcària. A la quarta estació (a la mateixa façana), a la cantonada dels carrers Bisbe Torres i Rossell, es veuen conglomerats que pertanyen al grup de les roques sedimentàries, «el tipus de roques més abundants a l’illa d’Eivissa». La següent estació de l’itinerari és a la torre de l’església de Sant Antoni, on «la roca presenta forats, trencs i concavitats per mor de l’erosió». El material és marès, arena fossilitzada.

A la sisena estació, a la plaça i pati d’entrada principal de l’església, s’hi poden identificar roca calcària i còdols. A la setena hi ha granit a les voreres del carrer Antoni Riquer. En aquest cas «la roca presenta tres tipus de minerals i, per tant, tres coloracions: negre (mica), gris (quars) i blanc (feldespat)». La darrera estació és la façana de la Merceria Marvi, on la roca és la sienita.

En total hi han participat 26 alumnes de sisè de Primària i 38 de quart de Secundària. Tot això s’ha pogut fer sobre la base d’un treball que els de quart van fer en el primer trimestre amb un itinerari de geologia urbana que s’ha adaptat als de sisè. De fet, un dels resultats fou una mena de pòster amb imatges de cada estació i codis QR que enllacen amb àudios o vídeos dels mateixos alumnes explicant curiositats sobre cada punt quant a geologia.

Els dies de fer aquesta activitat, hi havia dos blocs: un primer a l’institut (fase de laboratori) on els estudiants van haver d’identificar vuit roques misterioses que després trobarien a l’itinerari (el segon bloc). «El propòsit de millora seria poder fer arribar aquest tipus d’activitat a la resta d’escoles del municipi de les quals el Quartó de Portmany rep alumnat i, per què no, també a escoles d’altres municipis», conclou Serra.

Suscríbete para seguir leyendo