Conversa amb el grup Endèmics: «A la meua col·lecció de vinils tenc Maria del Mar Bonet, Metallica o UC»

Endèmics és el nom del grup guanyador d’enguany del Concurs Cançó Nit de Sant Joan, convocat per l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE), gràcies al tema ‘Deixa anar’. El nom d’aquesta banda ja ho diu tot. L’objectiu és fer música rock en català i mitjançant un llenguatge contemporani, que pugui interpel·lar a la gent de l’illa. El divendres, Endèmics va celebrar la seua carta de presentació al Portal Nou, durant l’acte que l’IEE i l’Associació de Vesins de sa Capelleta van organitzar amb motiu de la revetlla de Sant Joan. Cristina Marí (veu i guitarra), Josep Cardona (guitarra), Rafel Serra (bateria) i Salva Sanchís (baix) varen pujar a l’escenari i tocar vàries de les seues cançons, encara que ja havien fet abans petites actuacions, a escenaris més petits. Tots els temes els componen ells mateixos.

Abans de conformar aquesta banda, aquests artistes encara no eren amics i es coneixien mínimament. Els unia les ganes de fer música a Eivissa.

Marí subratlla que Endèmics i altres projectes actuals «poden fer el que fan gràcies a aquells grups s’han dedicat a documentar, recuperar i revitalitzar músiques tradicionals», cosa que, destaca, ha despertat un interès a sentir música feta per gent de l’illa. I Endèmics conté petites referències de música tradicional. «Quan era jove, sentia sobretot música de fora i a molt poc d'Eivissa, fos en català o castellà», afegeix.

En aquest sentit, Marí assenyala que en aquell moment hi havia pocs grups de l’illa que enregistressin música, fins que va arribar Projecte Mut o Ressonadors: «Ells varen fer projectes molt populars que varen arribar a molta gent i que varen crear un interès a sentir música que es feia aquí i que, a més, tenia una connexió amb la cultura popular. Ens podíem identificar amb aquella música». En aquest sentit, cita a Antònia Font, «que canten amb article salat, cosa que els apropa a la gent d’aquí».

És l’endemà de la Festa de la Nit de Sant Joan, i en plena ressaca, quan Marí, Cardona i Serra atenen aquest diari al bar Can Jordi Blues Station, lloc on van actuar per primera vegada fa poc més d’un any durant la presentació del disc col·lectiu Flama, editat per l’IEE, i en el que Endèmics va aportar la cançó 'Illa de Bes'. «Aquí, a Can Jordi, va ser on un dia vaig veure a Josep i em va dir que havia de gravar una cançó i que necessitava un bateria», recorda Serra a tall d’anècdota.

A una sala interior d’aquest mític bar de la música en directe, on diverses imatges d’artistes cobreixen les parets, aquests tres integrants del grup parlen de com han rebut aquest reconeixement de l’Institut: «Estam molt contents, perquè fa un any i mig que feim feina i cream noves cançons, fent música original, nova i, per què no dir-ho, en català», comenta la cantant.

Expliquen que assagen plegats un dia a la setmana, cosa no gaire senzilla, ja que tots quatre tenen, a banda, altres feines: «Algun dia dus al local tres hores i acabes estirant l’assaig durant una hora més perquè veus que està sortint una cosa bona i que l’hem d’acabar», en paraules de Marí. «Crear és un procés molt absorbent i algunes vegades estàs en un punt àlgid, i altres, una mica més baix. Alguna vegada he estat mirant el mòbil durant l’assaig perquè he de tancar coses per a l’endemà [Marí és periodista] i ells són mestres», agrega. No hi ha dubte que cal disciplina i molta dedicació per aconseguir resultats.

Josep Cardona comenta que aquesta era la tercera vegada consecutiva que es presentaven al concurs, que ja s’ha convocat quatre vegades. En les dues edicions anteriors les seues propostes han estat els temes ‘Illa de Bes’ i ‘Illa de Tanit’. A més, per aquesta quarta edició van presentar fins a tres cançons: ‘Atles de Cristall’, ‘Tornar a ser’ i la que ha resultat guanyadora: ‘Deixa anar’, que parla de deixar anar certes relacions de parella, d’amistat o familiars, o relacions amb versions antigues de naltros mateixos, mirant cap endavant però sense necessitat d’esborrar el que un ha viscut.

Cristina Marí admet que fins ara, com que s’han concentrat tant en crear cançons, no han decidit si enregistrar o no un disc. En tot cas, ja han començat a parlar d’aquesta possibilitat. I és que ja han compost 11 cançons, tres de les quals, ‘Illa de Bes’, ‘Illa de Tanit’ i ‘Deixa anar’, ja estan gravades i publicades o pendents de publicació.

Una cançó nova (que, de fet, varen interpretar durant la nit de Sant Joan) és ‘La reina de la selva’: «Aquesta cançó va néixer de l’opressió que pateixen sobretot moltes dones, però també persones que se surten de la norma. Parla de l’assetjament que viuen i vivim als carrers i el sentiment que això et genera. Per una banda, t’intimida, però per l’altra, quan aconsegueixes aixecar-te en contra de tot això, et dona un poder». I no és l’única cançó d’Endèmics en què hi ha lloc per a la reivindicació. A ‘Illa de Bes’, per exemple, es parla de les sargantanes i la invasió de les serps. A ‘Quan tot s’acaba’, s’han inspirat en el drama dels desapareguts per la crisi migratòria.

Preguntats per les seues influències musicals, entre tots tres sorgeixen noms de tota mena de gèneres. «A la meua col·lecció de discos en vinil tenc Maria del Mar Bonet, Metallica, UC...,», comenta Serra, que també s’ha vist influenciat pel jazz o el blues. Ell, a més de la bateria, també sap tocar la guitarra i la trompeta.

«He tengut molt bons professors de bateria que m’han obert molt de camp, no només de rock, sinó de música llatina, jazz..., i això influencia molt en què escoltes i com. M’he adonat que quan jo era adolescent escoltava moltíssima música heavy dels 80, que era la meua militància, i ara que he anat ampliant el meu camp, cada vegada escolt més música no tant amb el cor sinó amb el cap», afegeix el bateria del grup.

El primer disc de vinil de Cardona va ser de Guns N’ Roses, sempre ha estat un enamorat de la guitarra. «Després vaig passar al rock en català. M’agrada molt Lax’n’Busto i Sopa de Cabra. Haver pogut tocar en directe i gravar amb Gerard Quintana ha estat una de les meues fites». De música en castellà que li influencia, Cardona cita Extremoduro o La Polla Records, grups que va descobrir en directe a Barcelona. A més, també és fan de Smoking Souls o d’Obrint Pas. «De fet, el cantant d’aquest grup, Xavi Sarrià, va fer fa uns cinc o sis anys un concert aquí, en aquesta sala de Can Jordi, amb una guitarra que li va deixar en Rafel», recorda.

A més a més, algunes cançons d’Endèmics tenen pinzellades de sons tradicionals. ‘Illa de Tanit’ està basada en l’harmonia de ‘sa curta’: «La sonada està una mica dissimulada i canviada». Al tema ‘Petiteta’, la guitarra «fa un solo que imita una mica ‘ses nou rodades’, però és molt subtil». ‘Atles de cristall’, per la seua banda, s’inspira en «una sonada molt antiga que no té ni nom».

Com a inspiracions, Marí esmenta Luz Casal (la va veure en directe a Eivissa, precisament a Portal nou, on Endèmics va tocar el divendres), Patti Smith i Antònia Font.

Sobre el tòpic de què en català no s’arriba a tanta gent, Cardona té una resposta molt clara: «Zoo, que canta en valencià, va reunir fa poc a 8.000 persones en el WiZink Center de Madrid». I 15.000 al Palau Sant Jordi de Barcelona. «Hi ha molta fam de música en català, d’escoltar grups propers», conclou Serra.

Suscríbete para seguir leyendo