Revisitant lectures d’infància

Els llibres de la nostra infància i adolescència sens dubte poden ser determinants en la conformació de les nostres preferències lectores en l’etapa adulta. Són el nostre primer contacte amb el món de la literatura, sigui a través dels pares o de l’escola. El que importa, en paraules de l’il·lustrador de contes infantils Antoni Marí Tirurit, és que els boixos creixin veient «llibres pel mig». Com intenten ell i l’escriptora Sílvia Torres apropar els llibres a les dues filles (d’onze i quinze anys) que tenen en comú? «Anant amb elles a llibreries, a la biblioteca, tenint presents els llibres en la nostra vida...». «Els prestatges de casa n’estan plens. L’escola també és important. Som persones que tenim els llibres pel mig i també ens agraden com a objecte decoratiu, per veure’ls, admirar, fullejar... I compartir», apunta Marí.

Fent memòria dels seus inicis, comenta que va topar amb el manga, Mortadel·lo i Filemó, el personatge Botones Sacarino o Zipi i Zape, entre d’altres.

«Després vaig descobrir el món del manga a partir de ‘Bola de Drac’, que va ser una dèria, una moda molt polida. Vaig començar a llegir molts còmics de ‘Núvol Kinton’, a més d’altres mangues com ‘Doctor Slump’ o ‘Els cavallers del Zodíac’», afegeix. Totes aquestes referències van fer que, a banda del gust per la lectura, Tirurit descobrís una altra dèria en potència: la il·lustració.

« D’adolescent ja triava llibres d’adults. Als catorze vaig llegir ‘Madame Bovary’, de Flaubert» IOLANDA BONET Escriptora

D’altra banda, recorda que a classe feien lectures col·lectives, per exemple amb ‘L’illa del tresor’, de Robert Louis Stevenson.

« Vaig descobrir el món del manga a partir de ‘Bola de Drac’, que va ser una dèria, una moda molt polida» ANTONI MARÍ ‘TIRURIT’ Il·lustrador

La lectura també pot ser un espai on trobar personatges amb què hom es pot sentir identificat i obtenir referències culturals que, almanco en alguns casos, se surten de les normes socials preestablertes. És el que li va passar a Sílvia Torres amb una tal George. Quan devia tenir uns 12 anys, va fer-se fan de la sèrie literària ‘Els Cinc’, d’Enid Blyton: «M’identificava molt amb el personatge de na George, que es rebel·lava contra les convencions socials i li feia molta ràbia que li diguessin que hi havia moltes coses que ella no podia fer perquè era una nena. Va ser el primer referent femení en què jo em vaig poder identificar».

« M’identificava molt amb na George de ‘Els Cinc’. Es rebel·lava contra les convencions socials» SÍLVIA TORRES Escriptora

Cap als 15 anys la va atrapar la novel·la ‘Momo’, de Michael Ende: «Hi surt una boixa que sempre s’inventa moltes històries per entretenir els seus amics. En el món que narra aquest llibre, arriben uns homes grisos que es dediquen a convèncer la gent que no han de perdre el temps amb coses que aquests homes grisos consideren inútils. Així, progressivament, deixen de passar temps amb els seus amics, en família, jugant... Pareix que avui dia no hi ha homes grisos, però jo crec que sí. Són les noves tecnologies».De la infància recorda els llibres de Teo o els de Tintín. Ara és ella qui narra històries en els seus contes infantils, il·lustrats per Tirurit.

« Em van encantar ‘Donetes’ i ‘Aquelles donetes’. M’identificava molt amb na Jo» MERITXELL RIUS Escriptora

L’escriptora Meritxell Rius, com Torres, va poder gaudir de referents interessants quan era petita i es posava a llegir: «Em va agradar molt ‘Donetes’ i ‘Aquelles donetes’, de na Louisa May Alcott. M’identificava molt amb una de les germanes de la història, na Jo, que escrivia, que era rebel, molt lliure, que no acceptava algunes convencions socials que s’imposaven a les dones, que era molt solidària, que gaudia d’aprendre coses i volia estudiar, que tenia una relació molt polida amb el seu vesí Laurie...», relata Rius, qui assegura que avui dia encara s’hi identifica i pot continuar recordant «l’emoció, l’alegria, l’amor o la tristesa d’algunes escenes».

« Si estic molt enfeinada i estressada, pintar em relaxa. Realment és una teràpia» PAQUITA MARÍ Il·lustradora

«També m’agradava molt ‘La petite Fadette’ de George Sand, una al·lota diferent, també molt lliure, que vivia al camp, que feia remeis pagesos amb les herbes i que vivia una gran història d’amor», afegeix. Rius explica que va néixer en una casa plena de llibres, i això va suposar una gran font cultural i d’estímuls per a ella des de ben petita. «Venc de dos famílies molt lectores. Els meus pares, güelos i tios em varen fer estimar els llibres i la lectura, i des de ben petita sempre em varen omplir l’habitació de llibres, còmics o revistes, com el ‘Cavall Fort’o ‘Petit Ours Brun’. Jo anava a l’escola francesa».

Rius té dos fills de 17 i 21 anys que, com ella, han crescut envoltats de llibres. «Des que eren ben petitets vaig llegir molt amb ells».

«De petita m’atreien més els dibuixos que la trama, però lògicament hi ha històries que et marquen, sobretot amb escriptors com els que tenim a Ibiza. Fan històries molt sentides i són les que més petjada em deixen», indica, per la seua part, la il·lustradora i escriptora Paquita Marí. Durant la seua infància va topar-se amb exemplars de Zipi i Zape, Esther o els Hollister, entre d’altres.

Els seus fills tenen 23 i 25 anys i sempre els hi va llegir molt. Per anar a dormir tocava conte. Gràcies a això, a apropar els seus garrits a la literatura, Marí va reprendre la pràctica d’il·lustradora. «Sempre m’ha agradat, però com que de vegades amb la feina no tens temps, ho vas deixant passar. Fins que un dia vaig dir fins aquí. Si estic molt estressada, pintar em relaxa. Realment és una teràpia». Preguntada per les seues referències en aquest sentit, cita a Jimmy Liao i Benjamin Lacombe.

A l’escriptora Iolanda Bonet durant la infantesa l’entusiasmaven els llibres d’aventures i cita com a exemples els d’Enid Blyton i Emilio Salgari. «També llegia còmics, record haver llegit tots els Tintín a la biblioteca. D’adolescent ja triava llibres d’adults. Als catorze vaig llegir ‘Madame Bovary’ de Gustave Flaubert i ‘Els que vivim’ d’Ayn Rand, entre molts altres».

Ella mateixa explica que va tenir «la immensa sort de criar-se en una llibreria», de manera que tenia llibertat per a triar títol a gust. «Escoltava converses literàries de gent que comentava els llibres que comprava. Això em provocava curiositat per enfrontar-me a llibres que d’altra manera no m’haurien temptat», explica Bonet a tall d’anècdota.

Els seus fills, de 31 i 35 anys, en el seu moment van coincidir amb el gran èxit de Harry Potter, que va esdevenir un fenomen de masses, i durant la infantesa ja els agradava la lectura a ambdós. Ara continuen llegint: «Encara conserven la llibertat i capacitat de gaudir amb la fantasia, com hauria de fer tothom», en paraules de la seua mare.

«Sempre tenien molts de llibres a l’abast i els donava la possibilitat de poder triar ells mateixos. Cada moment de la realitat diària et condueix a un llibre diferent», conclou Bonet.

Suscríbete para seguir leyendo