Després de trobar l’ovella perduda

‘Sa pastoreta pepeta i s’ovella perduda’, el darrer conte de Sílvia Torres Bonet i Antoni Marí ‘Tirurit’, no acaba quan es resol el misteri d’on havia anat l’animaló. Després del final, encara queden més d’una vintena de pàgines. Però no són perquè continuï la història, sinó per les activitats que els autors proposen a les famílies i els docents per treballar.

«Fer valer la feina de les dones i nenes al llarg de la història, moltes vegades silenciosa i poc visible, però tan necessària com imprescindible», «contribuir al coneixement de costums ancestrals que han conformat la idiosincràsia de l’illa d’Ibiza», «conèixer personatges mitològics de la cultura popular de l’illa», «fomentar l’estima i el respecte per la natura i el medi ambient», «despertar l’esperit crític de l’infant cap a realitats històriques diferents de les actuals»... I així fins a completar la llista de vuit objectius que Sílvia Torres Bonet i Antoni Marí Tirurit, autors del conte ‘Sa pastoreta Pepeta i s’ovella perduda plantegen a la proposta didàctica que inclouen al llibre, que acaba de sortir a la venda.

I és que el popular «i conte contat, conte acabat, i si no és mentida és veritat!» no és, ni de bon tros, el final del conte. Queda molt més. Sobretot per als docents i per a les famílies que vulguin no quedar-se en la lectura de l’aventura de na Pepeta i la seua ovella. El matrimoni, que són mestres, ho posa ben fàcil a la vintena de pàgines que hi ha més enllà del final del conte.

Preguntes i tisores

Per començar, hi ha un glossari. I és que, igual que a la història del catxalot de Portinatx, els protagonistes del seu darrer conte empren moltes paraules i expressions en desús o típiques d’Ibiza que millor explicar per si algú les desconeix. És el cas d’embrunir («venir la fosca quan s’acaba la nit»), torrissa («femella de bestiar de llana des que neix fins que té un any»), xinxa («un poc entremaliada») o fer una eixida («expressió que significa fer una broma»).

Un dels primers exercicis anima els boixos i boixes a pensar en l’ovella perduda i descriure-la resolvent una sèrie de preguntes: És un animal ovípar o vivípar? Terrestre o aquàtic? Un cop solucionades aquestes qüestions, els encoratja a triar un animal que els agradi i fer un treball d’investigació sobre ell.

Aquest conte no és per tenir-lo quardadet, de fet, són els propis autors els qui proposen que se li fiquin les tisores. Bé, que es pinti i, després, se li fiquin les tisores. En realitat, el que els autors d’aquesta història volen és que els petits (o no tan petits) lectors converteixin el conte en un teatre. De titelles. Així que a una de les pàgines hi ha les figures de na Pepeta, sa mare i les dos ovelles protagonistes, llestes per donar-lis color (per davant i per darrere), retallar-les, enganxar-hi un palet per la part de darrere i muntar amb ells un teatre. Tots ells es poden moure per qualsevol escenari, però, per si de cas, els autors n’han preparat dos (el camp eivissenc i l’interior de la casa, amb el gat i tot) per ambientar totes les aventures que inventin per a na Pepeta. Igual que passa amb les figures, aquests escenaris també es poden acolorir.

De cara a treballar la comprensió lectora, els escolars han de col·locar en ordre una sèrie d’il·lustracions, tal com succeeixen a la història que han llegit abans. També, si volen les poden omplir de colors.

Laberints i refranys

Entre les activitats hi ha també exercicis més habituals, com trobar el camí a un laberint (na Pepeta i la seua ovella s’han de trobar), completar una sopa de lletres, emplenar un qüestionari de vertader o fals i respondre una sèrie de preguntes: «Com es grataven l’esquena les ovelles?», «què feia la mare de l’anyellet quan ell volia anar a mamar?» o «quina broma li va fer la pastoreta a un dels anyellets?», entre altres. O també relacionar alguns refranys que parlen d’ovelles amb el seu significat: què voldrà dir «ser l’ovella negra de la família», «ha mamat llet de cabra», «per Nadal, cada ovella al seu corral» o «qui té ovelles té un tresor: mengen herba i caguen or»?

Altres de les activitats són més creatives. Sílvia i Antoni proposen els lectors que, en grup, inventin una història de por «com feien na Pepeta i els seus germans» i que la representin a classe.

Els records i les històries que els han explicat a la seua família són molt importants per als dos autors. I aquests no es queden fora de les activitats. Sílvia i Antoni inclouen una cançó popular, d’autor desconegut, que cantaven en la seua infància, ‘Quan jo era petitet’. També un embarbussament amb moltes ovelles, molts anyells i molta llana que, qui vulgui provar si és capaç de dir-ho ràpid i sense equivocar-se haurà de comprar el llibre. I, ara, sí: «conte contat, conte acabat, i si no és mentida és veritat!».

Suscríbete para seguir leyendo