Yourcenar, molt més que Adrià i Zenó

Marguerite Yourcenar (Bruselas,1903 – Maine,1987). Pseudònim de Antoinette Jeanne Marie Ghislaine Cleenewerck de Crayencour. Orfe de mare des del seu naixement, el seu pare es va traslladar a viure a França i fins als deu anys van viure a la casa familiar de l’àvia paterna. Allí va ser educada per preceptors i pel seu propi pare. Aviat es va familiaritzar amb els grans de la literatura i la filosofia i amb dotze anys ja sabia llatí i grec clàssic. Els seus estudis universitaris es van centrar en la cultura clàssica. Va viatjar per Europa diverses vegades amb el seu pare.

Va començar a publicar deu anys abans del començament de la II Guerra Mundial. D’aquesta primera època són novel·les com ‘Alexis o el tractat de combat l’inútil’ (1928) i els poemes en prosa ‘Focs’ (1936).

Les seues llargues estades a Grècia varen donar origen a una sèrie d’assajos reunits a ‘Viatge a Grècia’. El 1938 va publicar ‘Narracions orientals’ i l’any següent ‘El tir de gràcia’. El 1939, la guerra la va sorprendre als Estats Units i va decidir fixar la seua residència a Maine, dedicant-se al principi a l’ensenyament i adquirint la nacionalitat nord-americana el 1948. En aquest període va dur a terme traduccions de textos de diversa naturalesa: obres de Virginia Woolf, Henry James i Constantino Cavafis. La seua fama com a novel·lista es deu a dos grans novel·les històriques. La primera és ‘Memòries d’Adrià’ (1951), reconstrucció històrica realitzada amb gran zel documental sobre la vida de l’emperador romà Adrià. L’altra va ser ‘Obra negra’ (1965), que gira al voltant de la figura del metge, alquimista i filòsof Zenó. Publicà també l’assaig ‘A benefici d’inventari’ (set estudis sobre Agripa d’Aubigné, Giovanni Battista Piranesi, Selma Lagerlöf, Constantí Cavafis, Thomas Mann, etc.) i diverses obres teatrals.

El 1974 va publicar la seua autobiografia en dos volums: ‘Recordatoris’ i ‘Arxius del Nord’. El volum ‘El laberint del món’, inclou: ‘Recordatoris’, ‘Arxius del Nord’ i ‘Què, l’Eternitat’. De 1981 és l’assaig ‘Mishima o la visió del buit’, fruit de la seua admiració per l’obra de l’escriptor japonès Yukio Mishima. Durant un viatge a Àfrica va escriure els tres relats que componen ‘Com l’aigua que flueix’ (1982). Aquest mateix any es va publicar ‘Amb els ulls oberts’, llibre de converses amb Matthieu Galey que constitueix una reveladora autobiografia. Altres obres de l’autora traduïdes al català són ‘El temps, aquest gran escultor’, ‘La moneda del somni’, ‘Un home obscur un matí esplèndid’ i ‘Donar al Cèsar’.

El 1970 Yourcenar va ser triada membre de l’Acadèmia belga i deu anys després a l’Acadèmia francesa, convertint-se en la primera dona a ingressar-hi. A més d’aquests importants reconeixements, va guanyar diversos premis literaris com el Femina i l’Erasmus.

Suscríbete para seguir leyendo