Italo Calvino, més enllà de les ciutats invisibles

Italo Calvino (Santiago de las Vegas, Cuba, 1923 — Siena, Itàlia, 1985). Fill d’un enginyer agrònom i una professora universitària i botànica, va néixer a Cuba per mor de la feina del seu pare. Dos anys més tard la família va tornar a Itàlia, establint-s’hi definitivament. Per seguir els mateixos estudis que el seu pare es va traslladar des de San Remo (on va transcórrer la major part de la seua infància) a Torí, però els va interrompre el començament de la II Guerra Mundial durant la qual va lluitar com a partisà. 

L’any 1947 va publicar la seua primera novel·la, ‘Los senderos de los nidos de araña’, gràcies a l’ajuda de Cesare Pavese, en què relatava la seua experiència en la resistència. Quan va acabar la guerra va cursar estudis literaris a la Universitat de Torí, es va llicenciar amb una tesi sobre Joseph Conrad i va començar a treballar per a l’editorial Einaudi, amb la qual va col·laborar tota la vida. Autor tant de novel·la com de relat i assaig, va iniciar el seu camí a l’escriptura dins del neorealisme italià, amb un fort component social, cosa que va anar evolucionant fins a trobar una narrativa propera a allò fantàstic amb una gran dosi de poesia i missatge al·legòric. A més, va escriure diversos textos sobre el discurs filosòfic i l’home contemporani a través de la poètica. 

Després de publicar algunes antologies de relats de tipus fabulístic, va escriure la trilogia ‘Nuestros antepasados’ integrada per: ‘El vizconde demediado’ (1952), ‘El barón rampante’ (1957) i ‘El caballero inexistente’ (1959). El seu interès pels problemes de la societat industrial contemporània i l’alienació urbana va quedar plasmat en una altra mena de trilogia integrada per ‘La especulación inmobiliaria’ (1957), ‘La nube de smog’ (1958) i ‘La jornada de un interventor electoral’ (1963). A la seua obra ‘Marcovaldo’ (1963), convergeixen els dos vessants de la seua narrativa, la realista i la fantàstica. Les seues darreres novel·les, ‘Si una noche de invierno un viajero’ (1979), està escrita en gran part en segona persona i els protagonistes són el Lector i la Lectora, i ‘Palomar’ (1983), una obra en bona part autobiogràfica.

Algunes de les seues obres traduïdes al català són: ‘El vescomte migpartit’, ‘El baró rampant’, ‘El cavaller inexistent’, ‘Marcovaldo’, ‘Si una nit d’hivern un viatger’, ‘Lliçons americanes’, ‘Palomar’, ‘El castell dels destins encreuats’, ‘L’especulació immobiliària’, ‘Les ciutats invisibles’ i ‘Per què llegir els clàssics’.

Calvino va ser crític literari a la revista Il Menabo, que va codirigir. A Itàlia va rebre el premi Viareggio (1957), el Premi Bagutta (1959) i el Premi Feltrinelli de Narrativa 1972. L’any 1976 va rebre el Premi Austríac de Literatura Europea. 

El maig de 1959 Calvino va arribar a Mallorca per participar, juntament amb altres rellevants escriptors, al ‘Primer Coloquio Internacional sobre novela’ que va tenir lloc a Formentor.

Bibliografia

ITALO CALVINO

‘El príncipe cangrejo’

▶Madrid: Espasa Calpe, 1986

‘Palomar’

▶Barcelona: Laia, 1985.

‘El castell dels destins escreuats’

▶Barcelona: Laertes, 1985.

‘Marcovaldo’

▶Barcelona: Edicions 62, 2000.

‘Les ciutats invisibles’

▶Barcelona: Empúries, 1993.

Suscríbete para seguir leyendo