Gabriel Alomar, poeta i periodista polític

Gabriel Alomar i Villalonga.- (Palma, 1873 – El Caire, 1941). L’ofici del seu pare, militar de carrera, el va obligar a canviar sovint de residència. Estudià el batxillerat a Àvila i a l’Institut Balear. El 1888 es va traslladar a Barcelona per cursar els estudis de Dret, que va abandonar pels de Filosofia i Lletres. Fou professor de l’Institut Balear on va tenir d’alumnes al gran poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel i a l’escriptor Llorenç Villalonga a qui anys més tard va prologar la seua obra ‘Mort de dama’.

Va conrear la poesia i la narració en la seua joventut, però després hi renuncià per dedicar-se a l’assaig i al periodisme polític. Emprà diferents pseudònims, com ara ‘Biel de la Mel’ en articles a setmanaris mallorquins, ‘Fòsfor’ a les seues col·laboracions al Poble Català o ‘Albert de Beaurocher’ a Le Journal d’Egipte.

L’any 1904 va publicar el seu primer llibre, ‘Un poble que es mor. Tot passant’, que recull alguns dels seus escrits periodístics sobre un viatge a l’Alger. Aquest mateix any va pronunciar una conferència a l’Ateneu Barcelonès, ‘El futurisme’, que es va editar l’any següent.

Va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) amb la conferència ‘De poetisació’ que va publicar el 1908. En aquesta obra i en els articles ‘L’estètica arbitrària’ (1904-1905) concep la poesia com el màxim exponent de la bellesa i l’única religió.

L’any 1911 va publicar el seu recull poètic complet a ‘Columna de foc’ i va passar a ser catedràtic de l’Institut de Gijón. Aviat es va traslladar a l’Institut de Figueres on va fer de director i on va tenir d’alumnes Salvador Dalí i Jaume Miravitlles. Un any més tard va participar en el Congrés de la Llibertat amb la ponència ‘La pena de mort’, un al·legat en contra d’aquesta pràctica.

Va col·laborar a La Veu de Catalunya, El Poble Català, La Publicitat, El Obrero Balear, etc. Va publicar en castellà ‘La guerra de un alma’ (1917), ‘El frente espiritual’ (1918) i ‘Verba’ (1919). El 1923 va publicar ‘El sorbo del heroismo’ que conté quatre narracions.

L’any 1920 va tornar a Palma, on va impartir classes de llatí i més tard de literatura.

L’any 1932 va ser nomenat ambaixador a Roma. Durant la Guerra Civil espanyola va ser ministre plenipotenciari a Egipte, càrrec que va ostentar fins al 1939. A partir d’aquest any i ja com a exiliat es va dedicar a l’ensenyament i a col·laborar al diari Le Journal d’Egypte.

A partir del 2000 es va començar a editar la seua ‘Obra completa’. A més de a les dues biblioteques municipals, l’obra d’Alomar és present a les biblioteques personals de Marià Villangómez i Jean Serra cedides totes dues a l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera (AHEiF).

Suscríbete para seguir leyendo