L’ESCRIPTOR DEL MES Gabriel alomar
Gabriel Alomar, poeta i periodista polític
La biblioteca municipal de Can Ventosa recorda l’autor mallorquí emb motiu del 150 aniversari del seu naixement
escriptors.cat
Gabriel Alomar i Villalonga.- (Palma, 1873 – El Caire, 1941). L’ofici del seu pare, militar de carrera, el va obligar a canviar sovint de residència. Estudià el batxillerat a Àvila i a l’Institut Balear. El 1888 es va traslladar a Barcelona per cursar els estudis de Dret, que va abandonar pels de Filosofia i Lletres. Fou professor de l’Institut Balear on va tenir d’alumnes al gran poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel i a l’escriptor Llorenç Villalonga a qui anys més tard va prologar la seua obra ‘Mort de dama’.
Va conrear la poesia i la narració en la seua joventut, però després hi renuncià per dedicar-se a l’assaig i al periodisme polític. Emprà diferents pseudònims, com ara ‘Biel de la Mel’ en articles a setmanaris mallorquins, ‘Fòsfor’ a les seues col·laboracions al Poble Català o ‘Albert de Beaurocher’ a Le Journal d’Egipte.
L’any 1904 va publicar el seu primer llibre, ‘Un poble que es mor. Tot passant’, que recull alguns dels seus escrits periodístics sobre un viatge a l’Alger. Aquest mateix any va pronunciar una conferència a l’Ateneu Barcelonès, ‘El futurisme’, que es va editar l’any següent.
Va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) amb la conferència ‘De poetisació’ que va publicar el 1908. En aquesta obra i en els articles ‘L’estètica arbitrària’ (1904-1905) concep la poesia com el màxim exponent de la bellesa i l’única religió.
L’any 1911 va publicar el seu recull poètic complet a ‘Columna de foc’ i va passar a ser catedràtic de l’Institut de Gijón. Aviat es va traslladar a l’Institut de Figueres on va fer de director i on va tenir d’alumnes Salvador Dalí i Jaume Miravitlles. Un any més tard va participar en el Congrés de la Llibertat amb la ponència ‘La pena de mort’, un al·legat en contra d’aquesta pràctica.
Va col·laborar a La Veu de Catalunya, El Poble Català, La Publicitat, El Obrero Balear, etc. Va publicar en castellà ‘La guerra de un alma’ (1917), ‘El frente espiritual’ (1918) i ‘Verba’ (1919). El 1923 va publicar ‘El sorbo del heroismo’ que conté quatre narracions.
L’any 1920 va tornar a Palma, on va impartir classes de llatí i més tard de literatura.
L’any 1932 va ser nomenat ambaixador a Roma. Durant la Guerra Civil espanyola va ser ministre plenipotenciari a Egipte, càrrec que va ostentar fins al 1939. A partir d’aquest any i ja com a exiliat es va dedicar a l’ensenyament i a col·laborar al diari Le Journal d’Egypte.
A partir del 2000 es va començar a editar la seua ‘Obra completa’. A més de a les dues biblioteques municipals, l’obra d’Alomar és present a les biblioteques personals de Marià Villangómez i Jean Serra cedides totes dues a l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera (AHEiF).
Suscríbete para seguir leyendo
- «Volia usar el vestit de núvia de ma mare a una desfilada»
- Associació Ca sa Majora Segle XXI: «Pareix que la cultura de la festa a Eivissa tapa les nostres arrels»
- Maria Nicolau i Rocabayera, cuinera: «Ens estam convertint en animals que mengen pinso»
- Conversa amb el grup Endèmics: «A la meua col·lecció de vinils tenc Maria del Mar Bonet, Metallica o UC»
- «Donar una cutxilla a un al·lot era un ritu de pas»
- La ruta del silenci de Marcela
- Núria Prieto, integrant d’Emprendada Feminista: «La religió és l’opi del poble, l’amor és l’opi de les dones»
- Companyia de teatre Pedro Cañestro: «Som amateurs i ens diuen que semblam professionals»