TEMPS DE DONES, DONES EN EL TEMPS: artistes visuals (street art)

Mapecoo, una referent de l’art urbà

María Peña Coto, que en aquests moments viu entre París i Copenhagen, ha creat obres arreu del món

Il·lustració sobre María Peña Coto inclosa al calendari.

Il·lustració sobre María Peña Coto inclosa al calendari. / Pamela Espinoza Ranilla

Redacció

Dotze metres quadrats de paret a París batejats com ‘Women painting woman’ i un mural efímer a Mérida, Yucatán (Mèxic). Són els dos darrers treballs de María Peña Coto, més coneguda al carrer com a Mapecoo, una de les protagonistes del mes de juny del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES.

Nascuda l’any 1989, és un dels noms més populars de l’street art a Espanya. I una de les que més projecció internacional té, segons els experts. Mapecoo té una intensa trajectòria no només de murals sinó també d’exposicions, premis i nominacions.

Segons ella mateixa explica a la seua web, es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Madrid, uns estudis que va complementar amb altres formacions a la Universitat d’Art i Comunicació de Sao Paulo (Brasil) i la Universitat de les Arts a Londres (Regne Unit) amb beques. Va ser en aquest moment que va començar a viatjar. Això, la vida nòmada, s’ha convertit en el seu dia a dia. En aquests moments viu entre París i Copenhagen.

María Peña Coto ha exposat la seua obra, fet residències artístiques i liderat projectes artístics arreu del món: Nova York, Lisboa, Bandung (Indonèsia), Pekín, Londres, Port Príncep (Haití), Madrid, Addis Abeba (Etiopia) and París, entre altres. «Aquestes experiències han influenciat la seua forma d’entendre el món i la creativitat», explica a la seua web. Els seus treballs artístics tenen un fort trasfons social alimentat per les seues experiències personals amb la multiculturalitat.

Multidisciplinar, les seues obres exploren tant les tècniques més tradicionals com la pintura i l’escultura com la performance i l’art participatiu de l’art al carrer. En totes elles destaca l’esperit crític.

Ella mateixa ha dit sobre els seus treballs que la seua «raó d’existir» és generar curiositat i fer que la gent es plantegi «preguntes incòmodes», el tipus de qúestions que «alimenten el pensament crític» que acaba sent el motor del canvi.

Suscríbete para seguir leyendo