Eivissa ja té colla castellera

‘Colla Castellera Boixes i Boixos d’Eivissa’ és el nom de la primera colla de castellers que té l’illa, gràcies a un grup de joves eivissencs amb arrels a Catalunya que ja abans de la covid varen començar a idear aquest projecte. L’objectiu, conten els seus portaveus, és crear comunitat i gaudir tots plegats d’aquesta tradició catalana d’arrel valenciana.

Encara que originàriament els castells no tenen vincle amb les Illes, a Mallorca hi ha tres colles (quatre en total a les Balears). Aquesta nova colla té un grup de Whatsapp amb unes 30 persones i, cada divendres, tothom qui vulgui pot anar als assajos que fan al Parc de la Pau, a Vila, entre les 17.30 i les 19 hores.

Els castells són torres humanes de sis a deu pisos d’alçada que van néixer a finals del segle XVIII, a la zona del camp de Tarragona, i més endavant es va expandir a la resta del Principat. De fet, ja hi ha colles a molts territoris de parla catalana i de l’estranger. L’any 2010, la Unesco va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat aquesta tradició catalana.

Experiència a Catalunya

Adrià Rubio, secretari d’aquesta primera colla castellera eivissenca, explica que s’hi van aficionar mentre estudiaven, com tants illencs, a Catalunya: «Vam participar tant a colles tradicionals com a colles universitàries, que tenen la seua pròpia lliga». En tornar a Eivissa, aquests joves trobaven a faltar aquesta tradició i fa ja uns sis anys, aproximadament, que es varen plantejar organitzar quelcom a la seua illa. Però ha estat fa un parell de mesos quan s’ha materialitzat i ja són una associació inscrita.

A la colla també hi participen persones que han fet castells a nuclis com Valls, Sants, Vic o Manresa: «Aquesta gent ens han trobat i, d’alguna manera, som un punt de cohesió per a ells i perquè estiguin arrelats a l’illa. Per a ells és un punt a favor per viure a Eivissa», afegeix Rubio.

Terra Clavell, la presidenta de la colla, va aprendre a fer castells quan estudiava a Barcelona

A més a més, el secretari assenyala que, al cap i a la fi, la competició entre colles no és el més rellevant dels castells, sinó la «cohesió social que genera». «Es tracta també d’oferir una alternativa d’oci, de relació, incloent-hi les activitats que acostumen a fer les colles més enllà de les actuacions. És per fer colla, ja ho diu la paraula», afegeix aquest cofundador durant una conversa amb aquest diari.

Rubio també valora que és una activitat intergeneracional i intercultural: «Som una colla molt diversa culturalment. És molt curiós i divertit. I també es trenquen les barreres del cos. De fet, tots els cossos són benvinguts i necessaris».

Adrià Rubio, el secretari, valora que els castells fomenten la cohesió social i que són quelcom intergeneracional

Terra Clavell, presidenta de l’entitat, va ser membre de la colla de Sants i d’Arreplegats de la Zona Universitària mentre cursava els seus estudis a Barcelona: «M’agradava molt veure els castells, m’al·lucinava com arriben a pujar tant i sempre havia volgut participar-hi».

Boixes d’Eivissa ja ha estat en contacte amb les altres tres colles de Mallorca i moltes de la resta de territoris

Explica que és necessari estar concentrat i seguir certes tècniques: «Per exemple, quan poses els peus a les espatlles per anar pujant, és important que ho facis prop del coll, així gairebé no es nota. Si t’allunyes del coll, fa mal a la persona que rep el teu pes». A més, els castellers empren faixes. Es recomana dur una camisa vella, que tingui coll i que no sigui de cap teixit que pugui fer relliscar, dur espardenyes i també texans vells, preferentment que siguin un poc elàstics.

«Lesions no ens en feim. El futbol per exemple, és molt més agressiu», afegeix Clavell. Rubio subratlla que sempre primen la seguretat dels integrants de la colla. De fet, el lema de tots els castellers és ‘Força, equilibri, valor i seny’.

Germanor entre illes

Els integrants de Boixes d’Eivissa ja han estat en contacte amb les tres colles castelleres de Mallorca: Castellers de Mallorca (Palma), Al·lots de Llevant (Manacor) i Castellers de Tramuntana (Puigpunyent), que acaba de néixer i s’ha agermanat amb Boixes d’Eivissa. A més, Al·lots de Llevant ha apadrinat a la colla eivissenca: «Això implica que ens assessoren en tot el que calgui. A més, ens han convidat a la seua diada i prompte anirem a Mallorca per assajar amb les colles d’allí i aprendre molt més entre tots».

De fet, tant Clavell com Rubio celebren que han tengut molt de contacte durant aquests mesos amb altres colles de diferents territoris i que, per tant, l’acollida ha estat molt satisfactòria.

Intergeneracional

En el cas d’Eivissa, la majoria dels castellers són joves, però ja hi ha alguns boixos, cosa que ajuda a pujar l’altura dels castells durant els assajos al Parc de la Pau: «I també tenim gent que passa dels quaranta anys. Això és el que agrada dels castells, que hi ha gent de totes les edats».

Cada entitat castellera té una diada i des de Boixes d’Eivissa volen que la seua sigui el 8 d’Agost

Així, des de la colla fan una crida a què la gent participi: «Pot venir qualsevol persona i és totalment gratuït».

D’altra banda, cada entitat castellera té una diada i la idea és que la de Boixes d’Ibiza sigui el dia 8 d’agost, coincidint amb la Diada d’Ibiza: «El motiu d’això és que naltros volem representar a Eivissa i donar-li visibilitat a tot allò de l’illa que, al cap i a la fi, queda més soterrat sota la marca Ibiza», apunta Adrià Rubio.

Per a poder ser una colla de ple dret, reconeguda per la Coordinadora de Colles Castelleres, i poder concursar, s’han de fer tres castells de sis pisos i un pilar de quatre (un pilar és un castell d’estructura simple format per una persona per pis). Això, tal com destaca el secretari Rubio, implica molta feina: «Naltros ho veim difícil, però crec que tenint en compte el ritme que duim, la temporada de l’any que ve ho podríem aconseguir».

Ser una colla integrada a la coordinadora implicaria poder començar a actuar a diferents territoris. Ara per ara, hi ha molta motivació a aquesta colla castellera d’Eivissa i ja ha agafat impuls. Un gran avantatge en aquest cas és que molts dels seus integrants ja tenen experiència i, per tant, no comencen des de zero. L’objectiu és anar professionalitzant-se a poc a poc. El fet d’assajar cada setmana demostra la seua constància i que han arribat per quedar-s’hi.

Suscríbete para seguir leyendo