El Pitiús a través de les generacions

Tot va començar el curs passat en una classe de Filosofia de l’IES Isidor Macabich. La professora Neus Cardona va organitzar una activitat al voltant del llibre ‘Dones de la sal’, d’Esperança Marí i Mayans, que narra la història de 26 dones de Sant Jordi i Sant Francesc nascudes entre 1925 i 1938 amb una vinculació molt estreta amb ses Salines: foren majoritàriament filles o dones de saliners.

El Pitiús 2024 presenta ara una ressenya d’aquesta obra de la jove Marina Ferrer Orell (2007), que compleix 17 anys en els pròxims dies i cursa el primer any de Batxillerat. «Tot va sorgir a l’assignatura de Filosofia de l’any passat, quan na Neus Cardona ens va proposar com a lectura ‘Dones de la sal’. Cadascú havia de llegir a casa una història d’una dona i després explicar [a classe] un poc les seues vivències i comparar-ho amb la nostra vida», explica Ferrer en una conversa amb aquest diari. En haver acabat i posat en comú els comentaris de tot l’alumnat, la professora els va suggerir escriure una reflexió sobre el que havien après durant l’activitat. «Una vegada presentat i corregit, em va dir que li agradava molt i que ho podria publicar en El Pitiús, una cosa que també s’havia fet amb altres alumnes. I vaig decidir fer-ho», afegeix la jove.

Historia, territorio, lengua: toda la «sabiduría local» en El Pitiús

Dues generacions allunyades

Tant Ferrer com el músic Gilberto Tur Riera, que ha col·laborat en aquesta edició de l’almanac El Pitiús a través del recull de cançons pageses, representen el fil de continuïtat d’aquesta publicació, fundada l’any 1945, que conforma un arxiu d’informació clau de tots els vessants del coneixement d’Eivissa i Formentera. Inclou articles d’història, d’actualitat o de creació literària. Música, medi ambient, llengua, narració, gastronomia, poesia i molt més és el que s’hi pot trobar en les seues edicions. El Pitiús ha acompanyat a moltes generacions de pitiüsos, formant part del paisatge de moltes cases. En aquest reportatge, Ferrer i Tur reflexionen sobre els seus textos i també sobre el que significa aquest almanac de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE).

«A la meua classe teníem un exemplar de ‘Dones de la sal’ i cadascú se l’enduia a casa quan li tocava llegir la seua part. Va anar bastant bé», expressa, destacant sobretot el fet d’haver après a classe amb llibres de l’illa. «A mi personalment em va agradar i crec que als meus companys també... Vam aprendre tots», valora.

Na Marina Ferrer té alguns exemplars antics a casa, creu que de l’any 1999 i de principis dels 2000. Per tant, abans d’aquesta activitat acadèmica ja sabia què era El Pitiús. 

En la seua redacció, Ferrer compara la vida d’aquelles 26 majores amb la de les al·lotes d’avui dia, i s’hi reconeix com una afortunada. «Estam parlant de dones del període de la Guerra Civil i relataven, per exemple, com havien de dur el dol, perquè tal vegada els seus marits anaven a la guerra i es quedaven totes soles moltes voltes. Hi havia molta soledat i naltros, les boixes de la meua edat, no ho patim». 

En la seua redacció (pàgina 138 d’El Pitiús) Ferrer fa referència, per exemple, a «la mínima o nul·la educació» que rebien; que començaven a treballar des de ben joves; la «gran presència de la religió en les seues vides» o els canvis socials que van experimentar: la Guerra Civil i la fam que va provocar a l’illa, o l’arribada del turisme i de noves feines no vinculades amb la terra. Finalment, Ferrer acaba el seu escrit destacant que cal mirar enrere per valorar certs elements: Finalment, Ferrer acaba el seu escrit destacant que cal mirar enrere per valorar i també per impugnar certs elements: «Encara que aquestes situacions siguin dures d’haver viscut i llegit, podem rescatar-ne coses que hem de tenir presents, com són la valoració dels treballs de la terra, la seua reivindicació, de l’aprofitament en la vida quotidiana, la nostra manera de viure les relacions amb rapidesa, l’oci compartit —tan difícil amb la tecnologia—, observar les nostres festivitats grandioses i excessives comparades amb les d’aquell temps... Però també aspectes injustos que hem de reconèixer i reflexionar amb la mirada d’avui, com és la memòria de totes les vivències i l’època en què van viure». 

D’altra banda, El Pitiús 2024 inclou, entre les pàgines 56 i 59, la peça ‘Cançons pageses. De la pagesia i la natura’, del recull inèdit ‘Cançons, gloses, goigs i festes populars i tradicional’ elaborat per Gilberto Tur Riera, nascut l’any 1939. «Les cançons són les nostres arrels. Jo en tenc recopilades, per exemple, de la guerra de Cuba o de la guerra del 36. Les cançons ens recorden coses d’aquell temps que d’altra manera tal vegada no recordaríem. La cançó, el ball i els contes són els fonaments de la cultura d’aquell temps», destaca.

Sobre El Pitiús, assenyala que «fou gairebé la primera revista que coneixíem en els anys 40»: «Ha estat sempre una revista molt popular per als eivissencs, tant dins Vila com fora. Som un assidu lector de la publicació, tenc totes les edicions des que va començar a sortir». A més a més, Tur celebra l’evolució que ha anat vivint El Pitiús: «Ha passat de ser un quadernet petit a ser una vertadera revista i ja és com un llibre. Inclou assumptes molt variats i entretinguts, temes històrics i actuals».

Gran recull

El passat mes d’octubre, coincidint amb la presentació de l’exposició, a Sa Nostra Sala, del 25è aniversari de la Federació de Colles de Ball i Cultura Popular d’Eivissa (‘25 anys de compromís amb la Cultura Popular’), l’investigador musical Gilberto Tur va donar a l’entitat, entre altres materials, cançons, gloses, i sonades de flaütes digitalitzades una per una i una edició especial realitzada per Tur per a la Federació amb sis llibres i un quadern dedicats a cançons, gloses, goigs i festes populars i tradicionals de les Pitiüses. Un treball fruit de tota una vida dedicada a la investigació de la música i la cançó tradicional pitiüsa.

Suscríbete para seguir leyendo