‘Fissures’, per on es cola la poesia

‘Fissures’, el darrer poemari de Jèssica Ferrer, va néixer abans que ‘Som aquí’, el primer. Però ‘Fissures’, la darrera obra publicada de la poetessa eivissenca, ha vist la llum després que ‘Som aquí’. Ho explica la propia Ferrer només unes hores després de la presentación oficial del llibre, el passat dissabte a la tarda, a la fresca, a Sant Llorenç. Una presentació amb música, on la prosa poética va ressonar en la veu de la seua autora i on la seua gran amiga, i companya en la distància mentre ‘Fissures’ neixia, Irene Tetteh, es va encarregar de presentar oficialmente la nova criatura.

En realitat, ‘Fissures’ va néixer ja fa temps. I ben lluny. A la ciutat de Sao Paulo, a Brasil, entre 2017 i 2020, durant els prop de quatre anys que Jèssica Ferrer va viure allà, on treballava com a professora de català. «El vaig anar fent sense pensar, sense ser conscient que estaba fent un llibre, escribia sense cap intenció», explica l’escriptora, que no se’n va adonar que havia anat teixint un llibre fins temps després, quan, rellegint-ho, va pensar que, tot i no tenir una estructura formal de poemari, «tenia potencial». En aquells textos que anava escrivint durant el seu dia a dia al Brasil, Jèssica reflexiona, parla, mostra aquells dies lluny de casa. «És un llibre molt diferent de ‘Som aquí’, tant formalment com en temàtica», continua l’autora.

Cristina i el secret de les herbes

De fet, aquesta diferència queda clara ja donant-li una primera ullada. Amb la portada. Amb el verd i el rosa de les lletres que formen el títol. «Per a mi era important la tria dels colors», comenta Ferrer, que destaca les «precioses edicions» de l’editorial Fonoll, que ha publicat el llibre. Ella volia colors. «Sao Paulo és una ciutat gris, se la coneix, de fet, com la selva de ciment, però dins d’això em va sorprendre molt tots els colors que hi trobaves. Volia reflectir aquest contrast», relata l’autora

Metàfora de la transformació

Per a ella, ‘Fissures’ és, a més, una mena de metàfora, de diari, sobre la transformació. Sobre un viatge de quatre anys a l’altra punta del món. Sobre una experiència que la va canviar. «Quan me’n vaig anar era una persona i en tornar a l’illa ja no era la mateixa», apunta. El títol del llibre és també una metàfora: «Les escletxes, les fissures, són el que deixa que les coses t’afectin. El que te fa canviar. És per on entra tot allò que t’envolta. Sense escletxes, sense fissures, no hi ha transformació».

És curiós. Per molt que els seus dos poemaris poden semblar totalmente antagònics, en realitat es donen la mà. «Aquells anys al Brasil, ‘Fissures’, és el que ha fet posible ‘Som aquí’. Sense aquell aprenentatge no hagués tornat aquí amb aquesta mirada més crítica i més madura», reflexiona Jéssica, a qui van impactar molt les desigualtats que va veure a Sao Paulo i que, recorda, també existeixen a l’illa: «Allà, mirassis on mirassis hi havia aquestes desigualtats, més exagerades que a Eivissa, és cert, però aquestes desigualtats també les veim aquí. Sao Paulo és una ciutat dura, amb vint milions d’habitants».

Per un moment, afirma, va pensar quedar-se allá una temporada més. És, comenta, el que sol passar quan una persona s’enfronta a una aventura com aquesta. «A meitat del projecte», detalla, va ser quan es va plantejar si es quedava o tornava. «Quan arribes a un lloc trigues una mica a acostumar-t’hi. Costa. Costa, però arriba un moment que comences a trobar-te bé i et planteges que potser sí que t’hi podries quedar una mica més. A més, Sao Paulo, tot i ser una ciutat difícil, és una ciutat on passen moltíssimes coses interessants, Sao Paulo té una qualitat artística impressionant», recorda.

L’estructura és una altra de les diferències de ‘Fissures’ amb ‘som aquí’. Són, explica, «poemes en prosa», el que suposa un canvi respecte al poemari eivissenc. Tot i això, Jèssica Ferrer s’ha capbussat en la sonoritat de les seues pròpies paraules. I en el ritme. De fet, anima els lectors a llegir en veu alta, a verbalitzar, els poemes. «Estan pensats per ser dits», afirma sobre aquest llibre on els lectors trobaran imatges i sensacions sobre la ciutat brasilera. «‘Som aquí’ es centrava en una cosa molt concreta, però ‘Fissures’ són imatges que conviden a deixar-se emportar, no hi ha una interpretació concreta. Molta gent diu que no li agrada la poesia perquè li costa, volen intentar saber què vol dir l’autor i es perden el fet de gaudir de la poesia», reflexiona l’escriptora, que demana als lectors que es permetin aquest «deixar-se emportar» per les paraules. «No s’han de buscar interpretacions, qualsevol interrpetació que es faci és vàlida», insisteix la poetessa, que en aquests moments está centrada en ‘Ses honorables virtuds il·lògiques’, un espectacle amb Diego Martínez, músic i pallasso, on poesia i melodies interpretades amb instruments «no convencionals» es donen la mà. Un espectacle que han presentat fa poc al festival ‘Poesia i més’ i que un cop passat l’estiu seguirán movent.

De moment, no té previstes més presentacions de ‘Fissures’, que es va publicar abans de l’estiu —«el 17 de maig», matissa— que la que va organizar dissabte passat a Sant Llorenç, amb els seus amics com a còmplices. Amb Diego Martínez posant música a alguns dels seus poemes de l’altre costat de l’Atlàntic i Irene Tetteh posant sentit a la seua prosa poètica.

Suscríbete para seguir leyendo