Temps de dones, dones en el temps: arquitectes i enginyeres civils (urbanisme)
Carmen Cabrerizo, arquitectura a ritme de poesia
Soriana de naixement, l’arquitecta ha desenvolupat la seua carrera amb un gran respecte pel medi rural
«Carmen Cabrerizo, amable i valenta, dona treballadora, sensible i intel·ligent, armada de valor per enfrontar-se a la vida snse pena ni por, capaç de conquerir les adversitats a ritme de poesia». Així defineix la demarcació de Cuenca del Colegio de Arquitectos de Castilla la Mancha (Coacm) Carmen Cabrerizo, una de les protagonistes del mes de febrer del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’ (editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES), dedicat a les arquitectes i enginyeres civils a l’urbanisme.
CARMEN CABRERIZO
Época: actualitat
País: Espanya
L’actual seu de la demarcació de Cuenca del Colegio de Arquitectos de Castilla la Mancha va ser estudi d’arquitectura i llar de Cabrerizo i dels seus fills.
Precisament fa dos anys, amb motiu del 8 de Març de 2022 (Dia de la Dona Treballadora), el Coacm va organitzar una exposició dedicada a la Cabrerizo. Una mostra que feia un recorregut per la trajectòria vital i professional de l’arquitecta. Ella mateixa es va encarregar de seleccionar una mostra de les seues feines, entre les que incloïa la seu de la demarcació de Cuenca del Coacm, que, segons explicaven «durant uns pocs anys va ser estudi d’arquitectura i la seua llar i la dels seus fills».
Nascuda a Sòria, va estudiar Arquitectura a l’Escuela Superior de Arquitectura de Madrid, carrera que va acabar l’any 1973. Va desenvolupar tota la seua carrera a Cuenca. Algunes de les seues obres més destacades es troben l’edifici El Vergel, el de Caja Rural o la Cueva del Tío Serafín. Es va jubilar l’any 2013 com a funcionària a la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, on era tècnica especialitzada en patrimoni arquitectònic.
Suscríbete para seguir leyendo
- «Volia usar el vestit de núvia de ma mare a una desfilada»
- Associació Ca sa Majora Segle XXI: «Pareix que la cultura de la festa a Eivissa tapa les nostres arrels»
- Maria Nicolau i Rocabayera, cuinera: «Ens estam convertint en animals que mengen pinso»
- Conversa amb el grup Endèmics: «A la meua col·lecció de vinils tenc Maria del Mar Bonet, Metallica o UC»
- «Donar una cutxilla a un al·lot era un ritu de pas»
- La ruta del silenci de Marcela
- Núria Prieto, integrant d’Emprendada Feminista: «La religió és l’opi del poble, l’amor és l’opi de les dones»
- Companyia de teatre Pedro Cañestro: «Som amateurs i ens diuen que semblam professionals»