Sanar, retrobar-se, vers a vers

Fa més de set mesos, en ple hivern, que Natalia García, eivissenca de 28 anys, va publicar el seu primer poemari, ‘Dos veranos y un invierno’. Aquest divendres, en ple estiu, la jove farà, per fi, la presentació oficial d’aquest llibre que va néixer en un moment complicat ide canvis, escrivint textos que, per alliberar-se i desofegar-se, compartia amb fotos a Instagram.

Vertigen. Una mica de vergonya. Nervis. Són algunes de les emocions i sensacions que va tenir Natalia García, eivissenca que aviat farà els 29 anys, poc abans de publicar ‘Dos veranos y un invierno’ (Delece Ediciones). És el que va sentir, en realitat, una mica abans, en el moment en què va saber que publicaria aquest llibre. Un poemari nascut «en una època dolenta» per a ella, en un moment «de canvis». Un poemari on quedes totalment exposades les seues pors, les seues debilitats, la fragilitat, la vulnerabilitat, les ganes de sortir endavant, d’aixecar-se, de seguir... Un poemari on es mostra talment a ella mateixa, en aquell instant de la seua vida, completament nua. D’ànima. I de cor.

De fet, el llibrees va publicar el passat gener i encara no s’ha presentat. I segurament hagués quedat així, sense presentació oficial, si des de la llibreria Sa Cultural no li haguessin demanat que ho fes. Va dir que sí. Perquè és un lloc conegut, acollidor, perquè estarà envoltada de la seua gent i perquè també va sent hora de vèncer certes pors i reticències. Així, aquest divendres a les set i mitja de la tarda, set mesos després d’arribar a les llibreries, Natalia Garcia presentarà el seu primer llibre. L’acompanyarà, parlant sobre ‘Dos veranos y un invierno’ Laura Albarrán, amiga i còmplice. I, al piano, la seua germana Ana.

Ha passat un temps des que va escriure aquests versos i aquesta llunyania en el temps li dona la força necessària per escoltar les seues paraules en boca d’una altra persona. Fins i tot de llegir-los ella mateixa, en públic, recordant, vers a vers, què sentia en el moment que els escrivia. La jove escrivia des de petita. «Contes, relats de família», recorda. Però amb els anys va deixar de fer-ho, després va marxar a estudiar Pedagogia a Mallorca, in viu ara, i no va ser fins fa uns dos anys que va tornar a escriure. Quan va arribar aquella mala època, va començar a penjar aquells textos que escrivia per alliberar-se, per desofegar-se, al seu perfil d’Instagram (@__vaiven). Frases que acompanyava, en moltes ocasions, de fotos d’ella mateixa. No va ser fins passat un temps que va pensar que «potser» podria publicar-los en un llibre, que «potser» a alguna editorial «petiteta» li podria interessar.

I així va ser com va acabar trobant-se amb Delece Ediciones, que va decidir que sí, que endavant, que aquells textos que sonaven a poesia poc formal havien de passar d’Instagram al paper. I va ser en aquell moment quan va començar a sentir una mica de por, una mica de vergonya, en pensar que qui llegís el llibre podria veure la seua ànima i el seu cor completament nus. Però va pensar que endavant. I així va néixer ‘dos veranos y un invierno’. Un títol que va escollir perquè aquest va ser el temps que «més o menys» va trigar en sanar, adobar-se i retrobar-se, de nou, amb ella mateixa.

Qui tati entre les prop de 200 pàgines d’aquest primer poemari trobarà amor, desamor, pors, tendresa, optimisme, reflexions sobre l’amor propi, invitacions a mirar cap endins... «Aquí, entre les teues mans, s’amaguen ferides del passat que s’entesten a seguir vivint el present. De vegades, es neguen a cicatritzar i les tiretes sempre volen tornar», resa la sinopsis del poemari, que també diu: «Entre aquestes pàgines et trobaràs de front amb una ànima que s’ha quedat completament nua. Un cor que, per uns instants, s’ha tret l’armadura i s’ha deixat emportar, plasmant en lletres allò que viu».

El procès d’edició, explica Natalia, no ha canviat gaire els textos originals, els d’Instagram. «Des de l’editorial feien algunes correccions i alguns suggeriments, però jo tenia sempre el control», comenta la jove, que en aquests moments treballa a una escola de Mallorca, amb boixos i boixes amb transtorn de l’espectre autista.

Tot i que escrivia des de ben petita, confessa que a la poesia no va arribar fins que va ser adulta. Ara, després del seu primer llibre, segueix escrivint. Un altre llibre de poesia. I un altre sobre l’alzhèimer que creu que trigarà més a publicar. «És un tema complicat, difícil», justifica l’escriptora, que assegura que la seua és una poesia «molt fàcil de llegir». L’estructura no és molt formal, el to és «col·loquial» i les paraules que empra són «senzilles». Això, assegura, fa que ‘Dos veranos y un invierno’ estigui a l’abast de qualsevol lector.

Encara que darrerament l’escriptora eivissenca escriu més poesia que narrativa, confessa que, per llegir, el que més disfruta són les novel·les. És, de fet, una «devoradora de llibres». sobretot quan té temps. Si ha de recomanar, per aquest estiu, una de les seues darreres lectures es queda, després de dubtar una mica, amb ‘Romper el círculo’, de Colleen Hoover. «Crec que és un llibre que pot agradar gairebé a tothom», conclou.

Suscríbete para seguir leyendo