Que no te la colin amb ‘fake news’

Aprendre a detectar les notícies falses, ser conscients del que suposen per a la societat i aprendre a detectar-les abans de reenviar-les. Aquests són els objectius de dos de les unitats didàctiques incloses a un recull editat per l’Institut Balear de la Joventut per treballar a classe amb aspectes relacionats amb internet, les xarxes socials i les noves tecnologies. 

«A internet obre bé els ulls», «tu pots ajudar, no deixis passar els enganys», «qüestiona-ho tot. Que no te la colin!», «posa barreres a les fake news!». Aquests són només alguns dels missatges que es poden llegir a les il·lustracions amb què animen a reflexionar a classe dos de les unitats didàctiques incloses a un recull sobre ciutadania digital que l’Institut Balear de la Joventut, depenent de la conselleria d’Afers Socials i Esports, ha posat a l’abast de tots els centres de les illes. Les dos unitats, una destinada als alumnes de Primària (de tercer a sisè) i l’altra als de Secundària, comparteixen títol, ‘No fake’, i imatges amb què treballar.

En total, el document, que es pot descarregar a la web de l’IB-Jove, inclou un total de 23 propostes per treballar a classe amb temes relacionats amb internet i les noves tecnologies. Sobre els riscs que suposen. Unes unitats didàctiques que tenen com a objectiu que els escolars siguin crítics i capaços de detectar aquests perills, segons explica al pròleg del document Ajo Monzó, psicòloga especialitzada en ciutadania digital, que deixa molt clar al seu text que coneix molt bé els mons d’internet. I no només com a teòrica.

«Aquest taller és una iniciació al pensament crític, en què es comencen a analitzar les notícies i els continguts d’internet», comença la unitat sobre notícies falses destinada als escolars més joves, que es planteja sis objectius: prendre consciència «que molta d’informació d’internet és falsa», que «és difícil detectar les mentides» i «que hi ha gent que no és el que diu que és», també que siguin «capaços de dubtar dels continguts», «de demanar ajuda quan hi ha dubtes» i «de no reenviar allò que no té garanties de ser veritat».

Uns objectius molts semblants als que es plantegen a la unitat bessona per a Secundària, que pretén també mostrar als adolescents «diferents maneres de detectar les notícies falses» i que siguin conscients «de les conseqüències de les notícies falses per a la societat i per a l’individu», detalla el document. Tots dos tallers «estan concebuts perquè els alumnes aprenguin mitjançant les preguntes i la reflexió».

En el cas de Primària, tota l’activitat parteix d’una única pregunta que es planteja als escolars: «Sabeu què són les notícies falses?». En segueix una segona: «Creis que sou capaços de diferenciar una notícia falsa d’una real?». Després de les dos reflexions, comença la pràctica. Un joc, en realitat. Els propis alumnes han d’explicar històries personals, reals i fictícies, i la resta ha d’esbrinar quines son vertaderes i justificar què els ha fet decidir una cosa o una altra. L’activitat continua amb l’anàlisi de les il·lustracions que acompanyen les unitats (i que poden veure’s en aquestes pàgines), amb un vídeo sobre les fake news, intentant trobar idees per destriar entre les notícies reals i les mentides i amb més preguntes: «Per què creis que la gent menteix?», «per què la gent diu mentides a Internet?», «com sabem que una notícia o una cosa d’internet és falsa o veritat?», «què feim quan trobam un fake?», «podem reenviar les notícies falses?»...

Consells i dubtes

La unitat recull, com annex, un «mapa mental de tipologies de notícies falses» en què explica, per exemple, que es tracta de peces que es dirigeixen «a grups especialment susceptibles a aquest tipus d’informació», que busquen titulars «per cridar l’atenció» i que «parlen sobre les polèmiques actuals i les barregen amb esdeveniments inventats i sovint absurds». A més, destaca que els usuaris «no dediquen prou temps a verificar» la seua autenticitat i que precisament pel número de likes que tenen les plataformes les mostren «amb més freqüència» que les reals tot i ser falses.

La proposta per als alumnes de Secundària comença igual, amb dos preguntes i una explicació del docent a la que segueix una reflexió sobre les conseqüències de creure en una informació que és falsa. A aquests escolars se’ls donen una sèrie de claus per intentar esbrinar si una notícia és veritat o no: fixar-se en el mitjà en què hi apareix, si algú la signa i si aquesta persona té currículum o es troba més informació sobre ella, consultar el que es diu a internet sobre el mitjà, si aquesta mateixa notícia està tambè a altres lloc... «Mira la data de la notícia, de vegades no és falsa, però està passada», «planteja’t si és massa bona per ser real», «és una història massa estranya per ser real?», «mira com està redactada, hi ha gaires faltes d’ortografia?», «fixa’t si l’adreça d’internet és coherent», «què en diuen els llocs de verificació de dades?», continua amb els consells la proposta per treballar a classe, que reconeix, al final: «De vegades és molt difícil esbrinar què és fals i què no!».

Suscríbete para seguir leyendo