Formentera fa cent anys

Una llarga demanda dels formenterers era que s’acabassin les obres de la carretera que des del port de la Savina havia d’acabar al far de la Mola, que en els documents oficials sempre apareix amb el nom de far de Formentera.

El primer tram, que va des de la Savina as Caló s’havia fet anys abans i tothom deia que es devia a les gestions del diputat per les Pitiusas Lluís Tur i Palau. Es començaren el 1910; prèviament s’havien fet les expropiacions dels terrenys afectats, que tengueren un cost de 44.720 pessetes.

També es devia a Lluís Tur que el port de la Savina s’habilitàs per al comerç de cabotatge, declarat el 1908, a petició de l’alcalde Joan Tur Juan. Es demanava a causa d’un conflicte amb la duana d’Ibiza que es negava a acceptar mercaderies perquè Formentera no tenia cap port habilitat per al cabotatge.

També aconseguí, aquest diputat, a petició dels habitants de la Mola, que havien de desplaçar els seus productes fins a la Savina, 15 quilòmetres, que s’habilitàs es Caló, la reial ordre es dictà el febrer de 1909. Totes aquestes gestions en favor de Formentera, va fer que el juny de 1913 l’Ajuntament de Formentera el declaràs fill adoptiu i predilecte de l’illa.

Tur i Palau tornà a ser diputat en les eleccions de 1920 i per les noves gestions que va fer, el desembre de 1921 se subhastava el segon tram de la carretera, la que anava des des Caló fins a l’església del Pilar de la Mola. El contractista fou Bartomeu Marí Mayans, fabricant de licors, nascut a Formentera i que també es dedicava en aquells temps a les obres públiques. Ell encapçalava un grup de socis que va concórrer a la subhasta.

Guanyà per presentar una oferta millor que la que va presentar Abel Matutes Torres. Cal recordar que Bartomeu Marí tengué la seua primera destil·leria as Caló i després, a començament del segle XX la traslladà a Vila. L’import d’aquest tram fou de 268.000 pessetes i un termini d’execució de dos anys i mig.

Algunes vagues de treballadors endarreriren les obres, com la del juliol de 1923, quan exigiren un sou més alt. L’enginyer que redactà el projecte fou el mallorquí Miquel Sancho.

Bartomeu Mayans, Talaiassa, fou un dels que va moure més influències davant del diputat Tur per aconseguir la carretera, era el cap dels conservadors de Formentera.

Una nova almadrava

El gener de 1923 s’inaugurava una nova almadrava per a la pesca de la tonyina a la Savina, era propietat dels valencians Francesc i Vicent Farrach. Sembla que procedien de Benidorm. Fou beneïda amb tota solemnitat pel mossènyer Vicent Planells Tur, Camins, rector de Sant Francesc Xavier; en foren padrins, l’eivissenc Eustaqui Ros i Isabel Farach Terol, filla del propietari Francesc. La festa acabà amb un ball. Les cròniques deien que donava feina a una trentena de persones. Sembla que l’eivissenc Joan Pus, negociant de peix, també n’hi tenia part.

Hem de recordar que a les darreries del segle XIX Frederic Carbó Llinàs havia comprat part, o tot?, l’estany des Peix, i el seu propòsit era instal·lar una almadrava en zona immediata, vora la punta de sa Gavina. Era un aparell molt més gran que els tonaires que empraven els pescadors eivissencs i que es calaven a llocs determinats del litoral pitiús, previ sorteig de l’indret que corresponia a cada pescador.

Carbó havia presentat el 1901 una memòria i uns plànols a la comandància marítima de Balears per tal d’aconseguir l’autorització.

El telègraf arriba a Formentera

Com totes les coses, no fou una cosa immediata, el 1907 la Cambra de Comerç d’Ibiza ja sol·licitava el telègraf i també la Salinera mostrava gran interès per tenir un enllaç telegràfic amb Formentera. El president del Consell de Ministre era el mallorquí Antoni Maura i tots esperaven que ajudàs en aconseguir el cable; hagueren d’esperar quasi vint anys, perquè fos una realitat.

El 1917 s’ampliaren les dependències municipals, ja que es pensava que era imminent obrir una oficina de telègrafs; també albergà el jutjat municipal.

El 1919 el cap de telègrafs de Balears, Antoni Alcover, era a l’illa per gestionar la instal·lació. Finalment el telègraf es posà a una casa llogada a Antoni Costa, antic regidor.

El cable fou estès entre la Savina i la Canal pel vaixell anglès ‘Amber’, que després es traslladà a Cabrera per estendre el cable que uniria a Mallorca amb aquesta illa.

Des de la Savina fins a Sant Francesc, el cable anava paral·lel a la carretera, sobre pals.

Les primeres proves del cable s’efectuaren el juny de 1922 i per aquest motiu es desplaçà a Formentera l’oficial de telègrafs Manuel Verdera Ferrer i el zelador Càndid Marí i. A l’altra extrem de la línia, a la plana de les salines d’Ibiza hi havia l’oficial Soriano amb altre personal de telègrafs, tots a les ordres del cap de telègrafs d’Ibiza Josep Zornoza Lloret.

Quan es veia que era imminent la inauguració del telègraf, a Formentera es formà una comissió organitzadora de les festes a celebrar. Era encapçalada per l’alcalde Miquel Tur Escandell, el secretari Vicent Tur, el metge Joaquim Bonnín Fuster, el jutge municipal Carles Tur Ferrer, el mestre Blas Herrera Valero, l’encarregat de la Salinera, Josep Serra Ramon i el propietari de l’almadrava, que ara era Francesc Guasch Pérez, entre molts d’altres.

El primer oficial del telègraf a Formentera fou Miquel Berga Pascual, mallorquí que fins a aquells moments prestava els seus serveis a Huelva. Durant el temps que complí el servei militar, fou substituït per Pío Cormenzana. El 1936 Berga encara continuava al front del telègraf. Durant molts d’anys s’encarregà del servei Antoni Juan Ferrer, Pujada.

La inauguració estava prevista pel diumenge 10 de setembre de 1922. Els eivissencs es desplaçarien amb el vapor ‘Frau’ i el remolcador ‘Salinas’, que arrastrava una barcassa amb passatgers, que sortirien a les 7 del matí. La inauguració era a les 11 hores. A causa del temporal marítim, la inauguració s’endarrerí una setmana i passà al 17 de setembre. Unes 200 persones es desplaçaren a Formentera i al Guafe de la Salinera foren rebuts per bona part dels habitants de Formentera.

La comitiva es traslladà, la majoria a peu, a Sant Francesc. Se celebrà una missa de campanya davant de l’església i després, una processó. Un arc triomfal duia la inscripció Viva el progrés.

Els eivissencs foren convidats a dinar a cases d’amics formenterers. Les autoritats foren obsequiats a la casa del gendre d’Antoni Mayans, Talaiassa, ja que el primer tenia casa a Sant Francesc; hi havia també el cap del partit conservador a Formentera, Manuel Roig, Palla.

La Guàrdia Civil s'estableix a Formentera

La petició que la Guàrdia Civil s’establís a Formentera era una petició molt antiga que es repetí amb més insistència a partir de juny de 1919, quan hi va haver un homicidi per qüestions amoroses a Sant Ferran de sa Roques. Una parella es trobava festejant i el germà d’ella demanà respecte cap a la jove; el pretendent va treure una pistola i el matà.

Es considerava un fet inaudit i sense precedents a l’illa. Com que encara no hi havia telègraf, s’envià un llaüt a Ibiza per donar la notícia. Una parella de la Guàrdia Civil i el metge forense es traslladaren en la mateixa embarcació a Formentera per detenir l’autor del crim i practicar l’autopsia. Als pocs dies se celebrà una reunió a l’Ajuntament amb les autoritats locals i eclesiàstiques i acordaren dirigir instància al governador civil demanant una parella del cos a Formentera de manera permanent.

El juny de 1922 el cap de la Guàrdia Civil de Balears visitava Ibiza amb la finalitat d’implantar el cos a Formentera.

El juliol de 1923 i després d’insistents peticions, s’acordà que la Guàrdia Civil s’establís a Formentera. L’Ajuntament facilità la cosa amb la construcció d’una petita caserna que va albergar un caporal i dues parelles de guàrdies.

El primer caporal, l’agost d’aquell any, era Bartomeu Alenyar, sembla que d’origen mallorquí. El tinent coronel Romero Muñoz, cap de la Guàrdia Civil a Balears, visitava el quarter als pocs dies de la seua instal·lació.

El 12 d’octubre s’iniciava una tradició que ha perdurat en el temps, una parella de la Guàrdia Civil donava escorta a la imatge de la Mare de Déu del Pilar —també és la patrona del cos armat— en la processó de la festa del Pilar del poble de la Mola.

Les comunicacions

Les comunicacions marítimes entre Formentera i Ibiza eren cobertes per la companyia Trasmediterrània i tenia el vapor ‘Frau’ en la línia. Solia sortir a primera hora del matí d’Ibiza i tornava a primera hora de la tarda. A les darreries d’aquest any de 1923 la companyia decidí substituir el ‘Frau’ per una altra embarcació, la gasolinera ‘José Calafat’, que es considerava que era molt pitjor que el ‘Frau’ i es demanava que es mantengués el vapor. El ‘Calafat’ havia servit les comunicacions amb Cabrera i es deia que la línia amb Formentera era més important que Cabrera.

Els mestres d'escola del moment

El diputat Lluís Tur va fer gestions per aconseguir una escola de nens per a la Mola; es creava juntament amb les de Sant Rafel i Sant Agustí. Se’n reclamava una altra per Sant Ferran; els alumnes acudien a la de Sant Francesc i alguns els queia molt allunyada.

Entre els components de la comissió creada per celebrar l’arribada del telègraf, apareix el mestre Blas Herrera Valero. Aquest mestre havia arribat a l’escola de Sant Francesc per concurs de trasllat el 30 de juny de 1921 i va prendre possessió l’1 de setembre. Combinà la tasca de mestre amb corresponsal de La Voz de Ibiza, encara que no solia signar els escrits, únicament apareix com a Corresponsal. Cessà el 30 de setembre de 1924, quan se li concedí una llicència il·limitada. Arribà a Formentera i cessà l’interí Andreu Pol Pujol, que ocupà la plaça entre el maig de 1920 i l’agost de 1921. Herrera fou declarat baixa a l’escalafó de mestres de la zona republicana el febrer de 1938 per defunció. Herrera fou substituït per Miquel Fons Grimalt, que ocupà la plaça fins a l’octubre de 1924, quan arribà el mestre Lluís Andreu Minguet. Per aquells anys, la mestra de Sant Francesc era Maria Mayans Ferrer, que es jubilà el juliol de 1923.

L’escola del Pilar es creà en aquells moments i el primer mestre de qui tenim notícia és Miquel Ferrer Castaño, interí, 1924 i substituït pel propietari Carles Riu Mateu 1924-25. La primera mestra de coneixem és Catalina Servera Caldentey, 1928.

El primer mestre de Sant Ferran conegut és Joan Alcover Gomila, que prengué possessió el 1928. Aquest mateix any arribà, també interí, Joan Tur Riera, Joan des Sereno, que el 1929 passà a Sant Miquel i fou substituït per Vicente Gómez Bosch. La primera mestra és Francesca Rigo Ferrer 1928-29.

Suscríbete para seguir leyendo