L'Eivissa de 1904

L’any havia començat amb el nomenament d’un nou batle per a la ciutat, Bartomeu de Rosselló Tur. El bienni anterior havia presidit l’Ajuntament Marià Llobet i Tur. 

A la sessió municipal de l’1 de gener va ser llegit el telegrama enviat pel governador civil interí de la província on donava compte de l’escrit rebut del ministre de la Governació informant que el 29 de desembre de 1903 havia set nomenat batle el regidor Bartomeu Rosselló i Tur. L’any anterior, Rosselló ja havia exercit en alguna ocasió de batle interí. També es va renovar la meitat de la corporació municipal com era preceptiu. Els nous regidors eren:

Ricard Gota-redona Hernández

Ignasi Riquer Llobet

Francesc Vilàs Abraham, que seria nomenat tercer tinent de batle

Vicent Bonet Costa, que seria nomenat primer tinent de batle

Marià Ribas Ribas

Miquel Marí Pol

Salvador Cardona Tur

Josep Coll Hernández, que seria nomenat segon tinent de batle

I Bartomeu Rosselló Tur, que seria nomenat batle.

La neteja dels carrers

Tot i els acords municipals i els corresponents bans imposant normes i amenaçant amb multes si s’incomplien, la ciutat, com moltes altres, presentava a diversos racons focus de brutor i insalubritat. La premsa local denunciava la situació: 

«Continúan los depósitos de estiércol al aire libre en sitios públicos concurridos. Por lo visto las ordenanzas municipales solo rezan con las gallinas …».(Diario de Ibiza. 7 de gener).

El mes de febrer l’Ajuntament va treure a concurs el servei de neteja de la ciutat. Les condicions del concurs varen ser aprovades en la sessió del dimecres 9 de febrer. Resumides, eren:

-La duració del contracte seria de cinc anys.

-El contractista havia d’aportar dos carros grossos, amb una cavalleria cada un i quatre carretons petits de mà, així com sis homes. 

-El contractista havia d’agranar una vegada al dia «con el mayor esmero posible» totes les places, passeigs i vies públiques de la ciutat, sense deixar pedres ni residus de cap classe.

-També estava obligat a netejar una vegada a l’any tot el clavegueram i a retirar de la via pública tots els cans i altres animals morts que haguessin estat exterminats com a mesura higiènica. 

-El contractista seria el propietari de tot el que retiràs de la via pública, però els havia de dipositar fora de la població, lluny de carreteres i camins, per no perjudicar la salut pública. 

-L’Ajuntament es comprometia a no permetre que ningú recollís fems per a abonament dels carrers de la població, fins i tot de s’Alamera. Només ho podia fer el contractista.

-El contractista hauria de fer un dipòsit a l’Ajuntament de 250 pessetes per poder fer front a les obligacions del contracte.

-L’Ajuntament podia imposar multes al contractista fins a 25 pessetes per incompliment d’algun punt del contracte.

-El contractista també tenia l’obligació de posar cada any una capa d’arena de 2 cm de gruixut al passeig de s’Alamera.

Era difícil acabar amb determinats costums que venien de segles enrere. Continuava havent-hi dins Vila corrals i animals, tot i els intents reiterats de la municipalitat per evitar-ho. Per raons òbvies, l’esforç municipal s’intensificava quan arribava la calor. Aquell estiu, un acord municipal de 4 de juliol prohibia determinades pràctiques:

«1º Desde el día 1º de Enero del próximo año 1905, queda prohibido en absoluto la crianza y cebamiento de ganados de cerda, lanar y cabrío en esta población.

2º Se prohíbe igualmente que haya pocilgas ni corrales para podrir estiércoles de ninguna clase.

3º Únicamente se permitirán las cuadras para el ganado caballar, mular, asnal y bovino, si reúnen buenas condiciones de aseo, limpiándose diariamente y sin depósitos de estiércoles en ellas.

4º (…) los estiércoles sólo podrán sacarse de esta población desde las 11 de la noche hasta las 3 de la madrugada, en verano, y de las 10 de la noche, á las seis de la mañana en invierno, siendo condición precisa dejar bien limpias las calles del recorrido…».

També es prohibia el costum de treure els fems els divendres durant el dia. Les multes eren de 25 pessetes la primera vegada, denunciant l’infractor davant els tribunals si era reincident.

Naufragis

El 9 de febrer va arribar al port de Portmany, i d’allí marxaren a Vila, els tripulants del pailebot ‘Eugenio’, de matrícula de Mazarrón (Múrcia). L’embarcació havia naufragat el dia 8 davant el far de sa Conillera. Aquell dia, navegant en aigües entre València i Cullera i a 25 milles de la costa va ser envestit per un vapor que va marxar sense preocupar-se de la sort del vaixell. Amb el casc fet malbé, va continuar navegant com va poder. A causa del vent fort, quan es trobaven a 12 milles de la costa de Portmany, l’embarcació va naufragar i varen ser auxiliats pel cap de la matrícula de Sant Antoni Bartomeu Ribas i pel vesí Antoni Tur, qui va posar a disposició dels mariners un carro perquè poguessin ser traslladats a Vila. 

Jutjat un esclau per sodomia a Eivissa

Un mes i mig després, el 24 de març, un nou naufragi, en aquest cas d’un falutx de pesca de matrícula eivissenca propietat d’Eustaqui Ros va naufragar, en aquest cas davant el cap des Llibrell. Dels 14 tripulants tan sols se’n varen salvar sis, que es varen poder embarcar en un falutx més petit que seguia el ‘San Roque’ a poca distància. Immediatament es va obrir una subscripció popular per ajudar les famílies dels vuit marins morts que en les setmanes següents va recollir prop de 500 pessetes. 

La Creu Roja va obrir una subscripció pel seu compte que va recaptar al voltant de 1.000 pessetes de l’època. Entre altres aportacions constava la que varen fer els oficials del vapor ‘Cataluña’, que varen enviar 20 pessetes. La Cambra de Comerç en va donar 50 i 100 l’almadrava Nuestra Señora del Carmen. Els organitzadors de les habituals baralles de galls que es feien en el local dels germans Gota-redona, varen destinar a la causa la recaptació del diumenge 27 de març, 85 pessetes. 

El vesí Joan Torres Ribas va donar algunes gallines per fer brou, carn i pa. Les novetats de la recaptació es mesclaven amb les notícies sobre la inauguració del monument. La Comandància de Marina va obrir causa per documentar els fets, com era preceptiu sempre que es produïa un fet similar. El capità de l’Armada Josep Pidal Rebollo va ser el jutge instructor. A final d’any va tenir lloc un altre naufragi.

Epidèmies

La situació sanitària era una de les preocupacions principals dels vesins i de la gestió pública. Des de desembre de l’any anterior, una nova passa de pigota amenaçava la ciutat. Quan just abans de Nadal s’havia donat un nou cas, s’havia tornat a declarar oficialment l’estat d’epidèmia. Fins al 24 de maig es varen registrar onze persones contagiades i això era prou per crear un estat d’alarma. Els casos es varen donar principalment a la Marina i a sa Penya, els barris amb més densitat de població i amb menys condicions de salubritat a moltes de les cases. El 9 de gener Palma enviava a l’Ajuntament d’Eivissa deu tubs de limfa. Els metges aleshores exercint que varen tractar els malalts varen ser Josep Costa Roig, més conegut com el metge Pepet, Antoni Prats, Guillem Ramon i Antoni Serra, encara que tot i la declaració oficial, la xifra de morts per malalties com ara la tuberculosi va ser molt superior. 

La població

Quant a la població, aquell any l’illa comptava amb al voltant de 30.000 habitants i la ciutat amb 6.480, segons dades publicades pel batle de la ciutat. Segons el padró d’habitatges, existien a Vila 1.318 edificis censats distribuïts en 1.544 pisos. Aquell any es varen registrar a la ciutat 196 naixements i 137 defuncions. 

Associacionisme i premsa

Pel que fa a l’associacionisme, la junta directiva del Círculo ibicenco elegí com a president a Bartomeu Ramon Capmany. L’eivissenc sovint signava els seus escrits a la premsa amb el pseudònim de Cuauthemoc. Recared Jasso, futur batle de la ciutat en la dècada següent, era el recaptador de contribucions. 

Quant a la premsa local, font inesgotable d’informació, Diario de Ibiza havia començat la seua segona etapa després de la interrupció de l’edició durant uns anys durant els quals va ser substituït per la capçalera El Correo de Ibiza. Un mes de subscripció costava 1,25 pessetes i un número solt es podía comprar per 5 cèntims. Tenia la redacció a l’aleshores carrer d’Amadeu I. Els planters de garrovers es venien a 2,5 pessetes la dotzena.

El Casino Unión Republicana estava presidit pel metge Antoni Serra Torres, sent-ne vicepresident el també metge Josep Costa Roig. Actuava de secretari el republicà Francesc Medina, que dues dècades després seria batle de la ciutat durant la dictadura de Primo de Rivera.

Festes i celebracions

Com cada any, quan arribaven Carnestoltes i les festes de Sant Joan i Sant Pere, el batle signava el ban habitual anunciant el que estava permès i el que no durant aquells dies. Any rere any es prohibien determinades coses que s’acabaven fent, tot i les multes:

«HAGO SABER

Que dispuesto á que termine en el presente año, la abusiva costumbre de disparar cohetes y armas de fuego las vísperas de las festividades de San Juan y San Pedro, así como en otros días del año, costumbre punible bajo todos conceptos por los accidentes desgraciados que invariablemente sufren las personas y las cosas y rutina bárbara, que nos rebaja á los ojos de los forasteros y de toda persona culta (…).

1º Se prohíbe terminantemente almacenar ni vender cohetes de cualquiera clase que se le llame (…)

2º Igualmente se prohíbe para todos los días del año, hacer disparos de cohetes, de armas de fuego (…)

3º Las vísperas de las festividades de San Juan y San Pedro, se permitirá únicamente hacer fogatas y disparar fuegos de artificio en sitios previamente fijados por esta Alcaldía y con permiso especial para ello …» (Llibre de bans).

Aquell any, a través d’un altre ban, també de 25 de febrer, es va prohibir el costum de tirar coets i disparar les armes per celebrar el Dissabte de Glòria. Segons sembla, gairebé es va aconseguir. Només es va registrar un incident protagonitzat justament pel jardiner encarregat de tenir cura del passeig de s’Alamera, que va ser agafat in fraganti disparant la pistola. Era el 2 d’abril. L’estàtua a Vara de Rey ja estava al seu lloc esperant ser inaugurada pel rei tres setmanes després.

El temps

Aquell va ser un hivern amb molt mal temps, amb vent molt fort i fred. La Comandància de Marina va haver d’isar la bola negra que avisava del temporal. Molts de dies, les barques de pesca no varen poder sortir. 

El monument

Quan l’Ajuntament de la ciutat havia decidit ubicar el monument a Vara de Rey al passeig de s’Alamera no varen faltar les crítiques per ser als afores de la ciutat. 

A començament de 1904, quan ja s’estava muntant l’estàtua al passeig, algunes veus encara demanaven que s’ubicàs dins Vila. S’Alamera era als afores i l’espai no es trobava en les millors condicions de salubritat. 

La junta directiva i la comissió de festes

A la primera sessió ordinària de la nova Corporació, celebrada el 4 de gener de 1904, s’havia informat que s’havien finalitzat les obres. En la mateixa reunió es va crear la comissió de festes que havia d’organitzar les celebracions i que es reuniria per primera vegada el dia 12 a les 11 del matí. 

Així mateix, la Junta Directiva de la comissió de festes, presidida pel batle, estava integrada, a més, per :

-Vicepresident: Abel Matutes Torres

-Tresorer: Josep Tarrés Espinal

-Secretari 1er: Jaume Riera

-Secretari 2n: Alfons Comas

-Comptador: Jacint Aquenza.

En aquella primera reunió, la comissió va acordar crear 12 subcomissions per a l’organització de les diferents activitats per impulsar i sufragar la construcció del monument i per als actes d’inauguració.

Es varen organitzar diverses tómboles per recaptar sous rifant els objectes que alguns ciutadans aportaven i es varen obrir subscripcions públiques.

La inauguració

El 4 d’abril, l’Ajuntament es va reunir per decidir alguns aspectes relatius a la inauguració del monument. Entre altres coses, es va acordar encarregar a Narcís Puget una col·lecció de fotografies d’Eivissa per regalar al rei durant la seua pròxima visita. El regidor republicà Francesc Medina s’hi va oposar manifestant que «… el estado precario del Ayuntamiento no le permiten hacer obsequios á quien por su opulencia no los necesita …». Es va produir un debat intens. Els regidor Riquer i Cardona estaven d’acord en la manca de recursos per fer segons quins dispendis, però consideraven important que el rei s’emportàs un record de la bellesa de l’illa. L’assumpte va quedar aparcat perquè encara faltava aclarir si ho pagaria la institució municipal o s’obriria una nova subscripció popular. Finalment, es va optar aquesta segona via.

El 7 l’abril, davant la imminent visita del rei Alfons XIII per a la inauguració del monument, el batle accidental Josep Coll Hernández signà un nou ban instant la gent a emblanquinar les façanes de la ciutat. El ban animava també a complir amb el deure patriòtic d’ornar façanes i balcons durant el dia i il·luminar-los a la nit. 

Alfons XIII començà el seu periple en direcció a Eivissa fent primer una visita per Catalunya i embarcant posteriorment cap a Mallorca. Viatjava acompanyat del president del Govern espanyol, el mallorquí Antoni Maura.

El 22 d’abril, la família del general, germans, filles i nebot, arribaven a l’illa portant diferents objectes per a les tómboles, com ara unes cutxilles que havia donat la vilda.

Finalment, el dilluns 25 d’abril el monarca arribava al port d’Eivissa per visitar la ciutat i inaugurar el monument al general Vara de Rey. Tal com assenyalava la premsa, tot i no ser el poble illenc excessivament monàrquic, la real visita fou tot un esdeveniment. La comitiva passà per la capella de Sant Ciríac en direcció a la Catedral. Acabat el tedèum la comitiva va visitar el baluard de Santa Tecla i tots pogueren contemplar el pla i la badia des del mirador que des de 2008 es diu de Jaume I. D’allí baixaren a l’Ajuntament. Després dels corresponents discursos, autoritats i vesins es dirigiren a s’Alamera per procedir a la inauguració de l’obra d’Eduard B. Alentorn i August Font Carreras. 

Una visita de tan sols unes hores que va quedar immortalitzada en algunes fotografies i en una edició especial de Diario de Ibiza. Mentrestant, la comitiva reial continuava periple en direcció a Melilla. El 21 de juliol la Comissió de festes presentava els comptes i quedava dissolta.

La llei de descans dominical

Passat l’agost, davant la imminent entrada en vigor de la llei de descans dominical, que regulava per primera vegada el dret a un dia de descans per als treballadors, l’Ajuntament va acordar dictar un nou ban signat pel tinent de batle Josep Coll on es recordava la prohibició de fer qualsevol treball durant el dia i la nit dels diumenges. Així mateix, també es recordava que, en compliment del reglament de la llei:

«Permanecerán cerrados durante todo el expresado día los almacenes, los de tejidos, de quincalla, loza y mercería, las imprentas, librerías, ferreterías, talleres industriales, tiendas de vinos y licores y todos los demás establecimientos (…)

Se cerrarán a las 11 horas los despachos de pan, las tiendas de ultramarinos y comestibles, abacerías, despachos de carnes y pescados, carbonerías, confiterías, pastelerías, peluquerías, fotografías, transportes de alimentos á domicilio, droguerías, carga y descarga en el puerto (…). Las tahonas y hornos fijos cerrarán a las 7 horas.».

Les multes serien d’1 a 250 pessetes.

L’any va acabar com havia començat, amb mal temps i tot i que a mitjan mes va tenir un parèntesi gairebé primaveral, el vent va tornar a aparèixer i el vapor correu procedent de Palma va aconseguir arribar al port d’Eivissa, però no va poder continuar la ruta a València. En canvi, sí que va poder sortir el correu que feia la ruta a Palma i Barcelona, tal com publicà Diario de Ibiza. 

Acabava l’any i a principi de desembre l’Ajuntament va decidir per unanimitat posar el nom de Josep Verdera Ramon, qui havia set batle de la ciutat en diverses ocasions, a la plaça de Sant Elm. Havia mort el 15 de novembre. Actualment, dona nom al carrer que passa per davant la plaça i l’església del mateix nom. Verdera Ramon era batle l’any 1898 quan va morir Vara de Rey i es va descobrir que havia nascut a Eivissa

Suscríbete para seguir leyendo