Esther Ferrer, un referent de la seua generació

«Una de les millors artistes espanyoles de la seua generació». Així defineixen els experts Esther Serra, una de les protagonistes del mes de novembre del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES i dedicat a les artistes de la performance.

Nascuda al País Basc al 37, durant els anys 60 va crear el primer Taller de Lliure Expressió amb el pintor José Antonio Sistiaga, la llavor de moltes altres escoles experimentals que es va ajuntar poc després amb el ZAJ, grup conegut per les seues actuacions radicals durant la dictadura, un grup que va perdurar fins que l’any 96.

Pilar Albarracín, totes les dones en una

Entre les obres més conegudes de Ferrer destaquen els objectes, fotografies i sistemes basats en nombres primers, les performances i les seues creacions de ràdio. L’absurd i el minismalisme són dos de les característiques de la seua feina. Retirada a París des del 73, l’any 2008 va guanyar el Premio Nacional de Artes Plásticas i el 2014, el Velázquez del ministeri de Cultura. Entre mitges, Esther Ferrer va protagonitzar una exposició al museu Artium de Vitoria i l’any 2017, va ser el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía qui li va dedicar la mostra ‘Esther Ferrer. Todas las variaciones son válidas’. Un any després, amb motiu dels 40 anys de la Constitució, van seleccionar una de les seues obres per a l’exposició ‘El poder del arte’, que es va instal·lar tant al Congrés com al Senat.

Suscríbete para seguir leyendo