Es busquen bruixes i dimonis

Bruixes i dimonis. I, ja posats, també esperitrons. És el que necessiten a Es Mals Esperits. I així ho han fet saber a través del seu perfil d’Instagram, on han penjat una publicació en la que expliquen que busquen bruixes i dimonis. «Vols ser dimoni, bruixa o formar part de la nostra batucada?», demanen. I és que aquest estiu, quan és plena temporada de correfocs, a la colla eivissenca ho han tengut complicat per omplir les festes de flames, espurnes i trons.

Tot va començar a trontollar arran de la covid, explica el president —«cap de colla»— d’Es Mals Esperits, Xico Marí Ribas. Estaven integrats a l’associació Vuit d’Agost, que durant la pandèmia va haver de frenar en sec les seues activitats. Passat aquell moment, els dimonis, bruixes i esperitrons es varen escindir de l’associació i varen començar a fer foc pel seu propi compte. «Van preguntar si algú estava interessat a seguir endavant amb la colla i tres vam aixecar la mà», recorda Xico. Les bruixes i els dimonis van «sempre junts», són els que omplen els carrers de foc, s’encarreguen de l’espectacle pirotècnic i encenen els foguerons, quan n’hi ha. Van amb màscares i juguen a espantar la gent a les festes. Els esperitrons són la part musical. La batucada que acompanya els dimonis i les bruixes. Doncs a l’associació necessiten captar nous integrants de tots tres: bruixes, dimonis i esperitrons.

La ruta del silenci de Marcela

«Tenim vint màscares», detalla Xico, que explica que l’assegurança és també per a vint persones, pel que, de moment, a cap espectacle hi poden participar més que vint integrants. El que passa és que no sempre tots els integrants actuals poden participar als correfocs. Molts d’ells solen ser durant el cap de setmana i, a més, la temporada alta dels dimonis coincideix amb la temporada alta turística —«començam en maig, a Santa Eulària, i acabam per les festes de Sant Miquel, tot i que enguany hem allargat fins a les des Cubells»—, de manera que molts estan treballant i els és impossible. Alguns ja tenen família, el que complica encara més aquesta activitat. De vegades n’hi ha que estan de viatge. «I després n’hi ha que han marxat a estudiar», reflexiona el president, que explica que ell també va abandonar la colla durant els anys que va marcar fora de l’illa per estudiar. «Però vaig tornar i vaig seguir», detalla.

El correfoc, un exercici de cardio

Així, durant el darrer estiu no ha set fàcil, molts cops, ajuntar una dotzena de persones per a alguna de les actuacions. Amb el que això suposa. No és el mateix omplir una festa de foc i trons entre vint persones que entre dotze. Si ja de normal és acansat, en aquests casos varen acabar esgotats.

Per formar part de la colla de bruixes i dimonis no calen característiques especials. «Quasi tothom pot formar part», afirma Xico que, això sí, destaca que s’ha de ser major d’edat i passar un petit qüestionari on els responsables de la colla s’asseguren que qui vol entrar té una relació correcta amb el foc i té dos dits de front. «S’ha d’estar bé del cap i no tenir-li por al foc», comenta. Bé, i s’ha d’estar una mica en forma. Perquè córrer i saltar en ple estiu completament coberts de teles gruixudes i envoltats de foc és tot un exercici de cardio. El tema de l’edat és important, afirma el president, ja que si no tots han fet els 18 anys la seguretat quan h’an d’actuar és més complicada. En definitiva, el que busquen són persones majors d’edat que no li tenguin por al foc. «Però sí respecte», insisteix el president, qui afirma que el més important per ser bruixa, dimoni o esperitró és «tenir ganes de passar-s’ho bé».

Ficar-se una màscara de dimoni canvia la visió del món. «Té uns forats per als ulls, sues, i mentre vas caminant no pots veure on estàs fonyant, només veus el que hi ha al teu davant. No pots baixar el cap per fer-ho perquè podries punyir algú amb les banyes», detalla Xico, que insisteix en què la seguretat és el més important en tot moment. De fet, si veu que algú no compleix estrictament les normes de seguretat se’l treu immediatament del correfoc. «Qui firma els plànols de seguretat sóc jo», justifica.

El ritme dels esperitrons

Per ser un dels esperitrons no és necessari saber de música, només tenir unes nocions bàsiques i saber portar el ritme. Aquests són la part més activa durant tot l’any, ja que assagen de forma regular. «Això, en els dimonis i bruixes, és una cosa pendent», confessa el president, que destaca que un altre dels projectes que també els agradaria reprendre és el del taller de màscares. I, sobretot, el de roba. I és que la que tenen està ja ben atrotinada. Amb el risc que això suposa. Xico ho sap bé perquè n’ha patit les conseqüències. La nit de Sant Joan, mentre corria, uns calçons massa llargs varen ser el motiu pel qual va acabar amb un peu trencat. Així que poca broma amb la roba infernal. Una altra de les coses que volen és tenir la seua pròpia «bèstia foc». Una sargantana, indica.

Els esperitrons es reuneixen un cop a la setmana a un dels espais que hi ha sota la plaça de Sant Jordi, un local que els cedeix l’Ajuntament de Sant Josep a canvi d’un correfoc. «Cal una mica de compromís», comenta Xico, que va començar com a dimoni quan només tenia 16 anys, animat per un professor que li va explicar que un amic estava muntant la colla.

Una altra de les idees que voldrien posar en marxa són noves coreografies i figures per incloure als seus espectacle, on Xico no se separa mai del cronòmetre: «Feim cinc minuts corrent i altres cinc de figures i anam canviant sobre la marxa, en funció de com veim que respon la gent». Els qui vulguin ser dimonis, bruixes o esperitrons han de saber que les nits de correfoc comencen abans de prendre la metxa, amb un soparet amb coques i que acaben, ja sense màscares, amb una beguda ben fresqueta. Per apagar el foc

Suscríbete para seguir leyendo