Nadia Banegas Fabregat: «El repte dels joves és veure una obra de teatre sense distraccions»

Si haguéssim de comparar Nadia Banegas Fabregat (Barcelona, 1973) amb un personatge mitològic, seria sens dubte la deessa hindú Durga: una dona guerrera que es representa amb múltiples braços. I és que la seva tenacitat i passió la porten a dur a terme molts de projectes al mateix temps, més que braços té, i la vessant guerrera per voler viure de l’art i de les seves diferents expressions en un món cada vegada més tecnològic. 

Després d’estudiar Belles Arts, és quan es va establir definitivament a Eivissa, on actualment combina la seva passió per l’ensenyament, la direcció de teatre i la gestió d’una escola d’estiu. A més, ha fet petites intervencions en el món del curtmetratge. Potser li falten braços, però no ganes de compartir la seva visió del món.  

Vídeo: Así ha sido la inauguración de 'Ibiza Hippie Heaven' en el Teatro Pereyra

Banegas va arribar a Eivissa per raons familiars: «El meu pare tenia feina aquí i veníem els estius. Un any ens vam quedar, vaig fer primer curs a l’Urgell, vam tornar a Barcelona un any més i finalment els meus pares van decidir que ens traslladéssim definitivament a Eivissa», explica. Amb cinc anys és quan té els primers records d’Eivissa.

Banegas és sinònim de frenètic. Entre que se’n va adormir tard i que s’aixeca molt de matí, algun dia s’ha trobat ella mateixa en els passadissos de casa. Principalment, el seu temps l’ocupen l’ensenyament i la preparació de produccions teatrals: «Dono classes d’art i de teatre, preparo les obres de teatre, adapto textos, faig les llums, edito els sons i assajo amb diferents grups. També gestiono les tasques administratives de l’empresa i m’encarrego del material per a les classes d’art. El meu dia a dia és intens, però molt gratificant».

Tot i viure a Eivissa, Nadia sent una profunda connexió amb Barcelona: «Quan estudiava a Barcelona, em deien que no tenia ben bé accent català i aquí em diuen que no tinc accent eivissenc. Sento que formo part de totes dos cultures. Trobo a faltar aquella infantesa dels anys 80 entre els boscos de La Floresta catalana i els camps i platges d’Eivissa». 

«La llengua és una part important de la nostra cultura», remarca Banegas

Nadia és bilingüe i utilitza tant el català com el castellà: «Quan vaig a Barcelona, sempre parlo català. Amb la família també, excepte amb la meva àvia, amb qui parlo castellà. Aquí a Eivissa, sovint començo en castellà però canvio a català si noto que l’altra persona té accent eivissenc», comenta. Sobre aquest tema, i amb certa angoixa, expressa que li preocupa que alguns joves no valorin el català eivissenc: «La llengua és una part important de la nostra cultura».

Una de les branques més destacables del treball que fa Banegas és, sens dubte, el teatre. El seu historial de representacions en el món de les arts escèniques és interminable. Acabaríem abans si haguéssim de recitar la llista dels reis gots. Reivindica el teatre com una eina poderosa per a la comunicació i l’educació social. Segons la directora, és un mitjà que permet transmetre emocions en directe «si els actors viuen les seves emocions intensament, aquestes viatgen fins a l’espectador, creant una experiència única». A més, afegeix, si espensa en el teatre social, aquest té la capacitat de sensibilitzar el públic sobre temes importants i contribuir per a una societat més justa.

Banegas aposta per l'art com a mitjà transformador del món

La catalana recorda amb especial emoció una obra que va dirigir amb un grup de joves que va guanyar el primer premi nacional del Concurs de Teatre Jove Buero Vallejo titulada ‘Si pudiera desaparecer’, organitzat per Coca-Cola i el Ministeri de Cultura. Tal va ser l’èxit, que varen anar fins i tot a Madrid a representar-la. L’obra tractava diverses formes de violència entre joves (des de violència de gènere fins bullying) i que va tenir un gran impacte en el públic, especialment en noies que es van identificar amb les situacions representades.

Banegas també reflexiona sobre els desafiaments que suposen les noves tecnologies en els joves que estan acostumats a la gratificació immediata que ofereixen els dispositius digitals: «El repte és aconseguir que puguin veure una pel·lícula sencera, llegir un llibre o assistir a una obra de teatre sense distraccions. Cal fomentar la seva intel·ligència emocional i preocupacions socials per interessar-los pel teatre».

Si s’ha d’aprendre alguna cosa d’ella és que, amb un somriure, les coses només poden anar a millor.