Jordi Pereyra, de 'Ciencia de Sofá': «Eivissa no només és festa i platja, també hi ha activitats científiques»

Jordi Pereyra (Eivissa, 1990) arriba a la cafeteria portant dues coses petites que són d’un altre planeta i que, a més, li provoquen una profunda fascinació: un fragment d'un meteorit que va trobar al desert d’Atacama (Xile) i, l’altra, la seva filla Martina. S’asseu, i estranyament parla de ciència. A Eivissa. Al seu voltant hi ha un guirigall de boixos i boixes jugant en el parc. Alguns d’ells, tal vegada, juguen a ser astronautes. Entre Pereyra i els menuts hi ha una distància d’uns pocs metres, però a nivell educacional i divulgatiu estan a anys llum. Amb els seus llibres i el seu canal divulgatiu pretén que la distància entre ells sigui tan curta com els píxels d’una pantalla d’ordinador. 

Pereyra va començar la seva trajectòria en l’enginyeria mecànica, a la Universitat Politècnica de Barcelona. Una elecció que inicialment el feia somiar amb ser inventor: «La carrera en si em va decebre perquè era molt teòrica i esperava que fos una cosa més pràctica», explica. Aquesta desil·lusió no el va aturar i va decidir obrir un blog anomenat ‘Ciencia de Sofá’, on compartia el seu veritable interès: la ciència.«Precisament per aquesta frustració del fet que no m’agradava el que estava estudiant, vaig obrir un blog de ciència. Allà publicava les coses que realment m’interessaven: física, astronomia, geologia i química. Escrivia sobre el que m’hauria agradat estudiar», explica. El seu blog aviat va guanyar interés, permetent-li publicar diversos llibres amb l’editorial Paidós. Posteriorment, el 2016, va fer el salt a YouTube.

Vaig obrir un blog de ciència. Allà publicava les coses que realment m’interessaven. Escrivia sobre el que m’hauria agradat estudiar

El canvi a YouTube va resultar una decisió encertada: «YouTube va anar molt bé i avui en dia visc d’això, dels llibres i de la divulgació en general», comenta amb satisfacció. Al seu canal, continua explorant i explicant fenòmens científics de manera accessible, desmentint mites comuns i fomentant el pensament crític entre els seus seguidors. Un dels seus llibres, ‘Respuestas sorprendentes a preguntas cotidianas’, aborda qüestions científiques del dia a dia amb un enfocament amè i aclaridor. 

Abans de parlar sobre Eivissa, aprofita l’ocasió per desmitificar algunes de les creences més populars.

Desmitificant mites populars: la lluna, l’horòscop i el wifi

Desmenteix creences populars com la influència de la lluna en la menstruació i els parts: «Les apps que serveixen per seguir la menstruació han estudiat això i han vist que no hi ha cap tipus d’efecte. Els hospitals han agafat dades de milions de parts i no hi ha cap relació amb les fases lunars», aclareix.

La desinformació és un problema creixent, i Pereyra ho sap molt bé: «Hi ha molta informació i no tothom ha après les eines bàsiques de pensament crític per distingir quan et pots refiar d’una cosa i quan no», reflexiona. Sovint, la gent busca patrons o explicacions a fets que no tenen lògica, aferrant-se a creences infundades com l’horòscop: «Una vegada li vaig dir a una alumna que li llegiria el seu horòscop i li vaig llegir un d’un altre signe. Ella va dir que sí, que se sentia identificada. Després li vaig revelar que no era el seu signe, així i tot va buscar una justificació per seguir creient en l’horòscop», relata, subratllant la tendència humana a voler creure en alguna cosa malgrat l’evidència contrària. «Passa el mateix amb el wifi, on amb proves s’ha demostrat que no emet elements radioactius i que pràcticament no interactuen amb el cos. Hi ha casos on la gent s’emparanoia i comença a tenir símptomes que s’inventen ells, fins i tot si els avises que el wifi es troba apagat», riu Pereyra. 

Però la divulgació científica no és només desmuntar mites. En llocs com Eivissa, l’illenc troba i comparteix joies ocultes del coneixement científic: «Eivissa no només és festa i platja, també hi ha activitats científiques. Tenim un cel espectacular i molta gent gaudeix d’esdeveniments astronòmics», destaca. La seva passió per la geologia l’ha portat a descobrir minerals com la quarsita, que indica un ús potencial en eines prehistòriques: «Eivissa té molts llocs interessants geològicament, com la Punta d’en Valls. Allà s’ha trobat la roca més antiga que tenim, de 240 milions d’anys. Després, n’hi ha d’altres interessants que es troben a les mines de plom i plata, a Sant Carles», afegeix. 

És essencial conèixer com estan fetes les pedres per al nostre dia a dia

Mostra diverses roques trobades a Eivissa mentre explica que encara que «la pedra, en si, està infravalorada», és essencial conèixer com estan fetes pel nostre dia a dia. Per exemple, una de les que mostra està composta d’òxid de ferro, d’on s’extreu el ferro «súper important per a la civilització moderna per ser la base d’edificis i cotxes». Sosté una altra roca de color ataronjat, carbonat de coure. Explica que conté precisament coure, necessari per als cables que porten l’electricitat. Finalment, assenyala una roca nívia que havia deixat damunt la taula: diòxid de silici, cor dels xips dels circuits electrònics.

La divulgació científica li ha obert també portes inesperades. Una de les experiències més emocionants va ser un viatge al desert d’Atacama (Xile) per buscar meteorits: «Vaig anar amb una expedició. Vam trobar 85 meteorits allà. És una cosa que sempre havia volgut tenir», diu amb orgull, mostrant un fragment que va trobar.

En un món on la informació és abundant i la desinformació encara més, amb el seu enfocament amè i educatiu, recorda que la ciència està a l’abast de tothom, sempre que tinguem la curiositat i el desig d’aprendre: «Ser de lletres no implica que no entendràs mai la ciència. Avui en dia, qualsevol pot aprendre sobre ciència. I animo a que la gent li doni una oportunitat», conclou amb un somriure. Després, torna a l’espai, quan observa a la seva filla, que l’està mirant fixament als ulls.