Ses Honorables Virtuts Il·lògiques: «El públic, d’alguna forma, l’enganyem amb l’espectacle que sol esperar»

A Eivissa, dos artistes amb trajectòries diverses han confluït per donar vida a un projecte únic i original: Ses Honorables Virtuts Il·lògiques. Diego i Jèssica, amb experiències professionals i personals tan interessants com diferents, han trobat en aquesta illa el lloc perfecte per fusionar les seves passions artístiques. Un plat atípic de producte local i internacional que deixa bon gust.

Diego va néixer a Montevideo (Uruguai), i ha viscut a Mèxic i São Paulo (Brasil). La seva carrera com a pallasso i músic l’ha portat a fundar la companyia The Pambazos Bros, amb la qual ha creat cinc espectacles i ha viatjat a més de vint països d’Amèrica i Europa. Ara fa tres anys que s’ha establert a Eivissa, on ha creat l’espectacle de clown El Gran Disparate. Jèssica, per la seva part, és eivissenca, però ha passat deu anys fora de l’illa, vivint a Barcelona, São Paulo i Montevideo. Graduada en Filologia Catalana, ha estat professora en diversos àmbits i ha escrit dos llibres de poesia, participant també en nombrosos festivals de poesia i performance.

El que feim és diferent, és multidisciplinar, sensorial i immersiu

El projecte de Ses Honorables Virtuts Il·lògiques va néixer a Eivissa durant els mesos postpandèmia, un període en què Diego experimentava amb instruments no convencionals i loops, mentre que Jèssica començava a participar en recitals de poesia amb els seus propis textos: «Va ser un procés molt natural ajuntar les dos coses i aportar-hi la nostra experiència escènica», explica Jèssica. 

Ses Honorables Virtuts Il·lògiques és una proposta multidisciplinària que uneix la poesia dita, la música en viu i la presència del cos que interactua amb l’espai, els objectes, la paraula i els sons. Aquest espectacle construeix una mena de viatge oníric capaç de captivar públics molt diversos. «Ens agrada pensar que, d’alguna manera, enganyem la gent», fa broma Jèssica, afegint que «hi ha qui té prejudicis amb la poesia, pensant que serà un recital poètic amb acompanyament musical, però el que feim és ben diferent. La nostra proposta és sensorial i immersiva». 

I és que aquesta parella multiús té molt clar quin és el seu objectiu: «El que importa de l’art és la comunicació: que agradi, que emocioni, que faci vibrar». Tot i que valoren les propostes artístiques al carrer, reconeixen que Ses Honorables Virtuts Il·lògiques funciona millor en espais recollits. «Ens interessen i volem seguir actuant en espais escènics no convencionals», afirma Diego, destacant que «el diàleg que sorgeix en aquests llocs fa créixer l’experiència del públic».

Volem crèixer i explorar noves possibilitats creatives

El treball de creació és per a ells un procés constant i meticulós: «La inspiració ve amb la feina», explica Jèssica, que continua: «Aquest espectacle l’hem muntat a Eivissa, però allò que fa que les idees sorgeixin i es materialitzin és el treball a l’estudi, les hores fent proves, assajant i estudiant». 

La seva intenció és continuar creixent amb Ses Honorables Virtuts Il·lògiques, moure l’espectacle i treballar en noves creacions, mantenint paral·lelament els seus projectes individuals: Diego amb el clown i la música i Jèssica amb l’escriptura: «Volem seguir creixent amb aquest projecte i explorar noves possibilitats creatives», explica Diego.

El seu dia a dia a Eivissa és estructurat i productiu. Entre setmana, s’aixequen, esmorzant bé abans de començar a treballar en assajos, pràctiques, estudi i producció. «Feim una pausa al migdia per cuinar i descansar, i després seguim amb una mica més de feina» relata Diego. A la tarda, solen dedicar temps a les tasques de l’hort, el pati, els arbres o anant a alguna classe. «Ens agrada connectar amb la natura i cuidar el nostre entorn», afegeix Jèssica.

Pel que fa a l’ús del català en els seus espectacles, des que es van traslladar a Eivissa Diego ha anat aprenent el català, convertint-lo progressivament en la seva llengua habitual de comunicació: «El nostre entorn més íntim és catalanoparlant, i això ha facilitat el procés d’aprenentatge de Diego», explica Jèssica. Tot i així, no amaga que l’ús social del català social a Eivissa és baix, dificultant que les persones nouvingudes i que tenen interès a aprendre’l no trobin oportunitats per parlar-ho.