Yaroslav Prokhorov, càmera de 'La Sociedad de la Nieve' de Netflix: «Va ser dur rodar a la muntanya»

Per al càmera Yaroslav Prokhorov, Netflix i Amazon Prime serien el nostre bullit de peix i greixonera: familiars, de casa, companys de tota una vida.

Yaroslav Prokhorov, durant un rodatge

Yaroslav Prokhorov, durant un rodatge / Yaroslav Prokhorov

Borja Moya Castillo

La vida de l’eivissenc d’origen rus Yaroslav Prokhorov (Alemanya, 1989) es trobaria actualment enmig d’una sèrie de Netflix: prova pilot a Eivissa, primera temporada estudiant a Barcelona i, ara mateix, acabada la segona temporada amb un plot twist que deixa amb ganes de veure la tercera. Un dels càmeres de ‘La sociedad de la nieve’ va arribar a Espanya el 2005, quan tan sols tenia 16 anys. 

Des de llavors i fins al 2016, va viure a Eivissa, una illa que deixà una empremta inesborrable en la seva vida. El 2016, va prendre la decisió de traslladar-se a Barcelona per perseguir la seva passió, el cinema, que avui dia no només l’està fregant amb els dits, sinó que li està fent un massatge.

Actualment, Prokhorov resideix a Barcelona per motius laborals. És tècnic de rodatge, especialitzat en el departament de maquinistes i treballa com a operador de Ronin. Aquesta professió el manté ocupat en llargues jornades de treball, però, entre projecte i projecte, aprofita aquest temps per descansar, viatjar i, especialment, visitar els seus amics i familiars a Eivissa.

Prokhorov s’enrecorda molt d’Eivissa — «he passat la meitat de la meva adolescència a l’illa»— on té els seus amics i a la seva família. Tot i haver visitat molts llocs bonics a Espanya, cap li sembla igual a Eivissa. Parla d’ella com al segle XI Abelard, en les seves cartes, es referia a la seva estimada Eloïsa: «M’ha tocat encapritxar-me amb Eivissa i, no hi ha cap altre lloc que la pugui substituir», declara.

La seva feina com a tècnic de maquinistes es centra en el maneig del Ronin, una capçalera estabilitzada electrònicament que s’utilitza per estabilitzar els moviments de càmera

Pel que fa a la llengua, Prokhorov parla català eventualment: «Molts dels rodatges en què participo tenen lloc a Catalunya». I, sovint, treballa per a productores catalanes arreu de la península. 

La seva feina com a tècnic de maquinistes es centra en el maneig del Ronin, una capçalera estabilitzada electrònicament que s’utilitza per estabilitzar els moviments de càmera, permetent obtenir així tomes suaus i fluides, sobretot per plànols en moviment. 

Prokhorov treballa colze a colze amb l’equip de càmera i el cap de maquinistes per configurar el Ronin segons les necessitats del director de fotografia. També exerceix com a operador de Ronin, una tasca similar a la d’un operador d’Steadycam o de càmera a seques. Recentment, ha treballat en la quarta temporada de ‘Cites Barcelona’, una sèrie produïda per TV3 per a Amazon Prime.

Un dels seus grans projectes va ser la guardonada pel·lícula ‘La sociedad de la nieve’, guanyadora de dotze premis Goya 2024 i nominada als Premis Oscar 2024

Un dels seus grans projectes va ser la guardonada pel·lícula ‘La sociedad de la nieve’, guanyadora de dotze premis Goya 2024 i nominada als Premis Oscar 2024. Prokhorov va col·laborar per aconseguir els moviments de càmera que es poden veure a la pel·lícula. Van utilitzar molts moviments amb grua telescòpica, càmera en mà i plans amb el Ronin, tot i que destaca que «el més dur va ser fer front a les adversitats de la muntanya», referint-se al rodatge a Sierra Nevada. Tot i així, aplaudeix el seu equip, que va funcionar com «un rellotge, amb ordre i disciplina». 

Mirant cap al futur, Prokhorov reconeix que Eivissa és «massa petita» i que aquesta no sol tenir «la magnitud dels projectes» que pot aconseguir «a la península». 

Prokhorov desitja que, en un futur, Eivissa es posicioni en el panorama de la producció audiovisual de la mateixa manera que ho han fet les Illes Canàries. Mentrestant, seguirà lluitant contra les adversitats que vinguin: ja sigui en forma d’una allau de neu, com obrint-se en el món del cinema. I se li veu als ulls que té molta fam d’anar el més lluny possible. Quasi tanta com els supervivents dels Andes.