Entrevista | Toni Vingut Pilot de rallies

Des d'Eivissa fins al Rally Dakar: Sobreviure en el desert és fàcil si saps com

Pilot de rallies. Tretze dies en el Rally Dakar no sembla intimidar el pilot eivissenc Toni Vingut. Així ho explica després d'haver participat en la cursa de 2024, amb anècdotes i curiositats d’una de les competicions més extremes del món.

Toni Vingut, en una etapa del Rally Dakar 2024

Toni Vingut, en una etapa del Rally Dakar 2024 / Racing Frames

Borja Moya Castillo

Després de sessions de reunió i rehabilitació, Toni Vingut (Eivissa, 1975) atén Diario de Ibiza per telèfon amb profunda emoció. És perquè parla del Rally Dakar. I encara que no se li poden veure els ulls, la veu agafa un to especial, com el pare que li narra al seu fill una història de pirates repleta d’èpica i d’aventura. Ha participat cinc vegades en una de les competicions més perilloses del món, en una d’elles arribant a un meritori sisè lloc, i ara ens explica com es viu un dia dins d’aquesta carrera extrema que molts desconeixen, justament en el moment que està travessant la pitjor de les dunes: la seva recuperació després de la seva caiguda al Rally Dakar 2024.

Com s’entra allà? Com es participa? 

Cada categoria és un món. Per poder participar, has de tenir uns certs resultats i uns barems de punts. Segons les proves et donen més punts o menys i de la posició que tinguis. Per exemple, un campionat de rally et dona molt més punts que una baja, per exemple. 

Clar, no és la carretera. Vostès tenen les dunes que canvien pràcticament cada dia.

Sí. Hi ha alguns pilots que passen per un punt i altres passen 50 metres més a la dreta i s’encallen dins un forat. 

Mapa de la ruta del Rally Dakar 2024

Mapa de la ruta del Rally Dakar 2024 / Rally Dakar 2024

Com es prepara física i mentalment pel Dakar? 

Entrenant amb el quad en circuit de cross. Però vario una miqueta: faig piscina, gimnàs i bicicleta. Cuidar un poc l’alimentació i dormir. Mentalment, no sé preparar-me. Som bastant caparrut. No tiro la tovallola. 

Per vostè, quin és el moment més desafiant que ha viscut allà?

Quan m’he lesionat. La recuperació de les lesions demanda un gran esforç físic i mental. A banda de doloroses, generen incertesa ja que no tens garantia de com poden quedar i com t’afectaran a llarg termini.

Segurament l’estressi més fer la declaració de la renta... 

Sí [riu] però, saps què m’estressa molt? Buscar patrocinadors. Això és difícil. I després també una cosa que m’estressa molt és preparar el quad, ja que sempre penso que no ho tindré llest per poder-lo enviar. 

Com és un dia típic dins la cursa? 

Primer, sona el despertador a unes hores súper intempestives, com a les quatre del matí. Després me’n vaig corrent a esmorzar, vestir-me, plegar la tenda de campanya... Des del bivac feim un enllaç de 200-300 quilòmetres per carretera fins a la sortida de l’etapa. Allà bec i menjo una mica, sobretot barres energètiques. Durant el dia no menjo cap altra cosa. En carrera només pares per posar combustible, que és cada 250 km, on el temps està neutralitzat. Tenim quinze minuts per posar el combustible i aprofitem per beure i menjar. Quan acabes l’etapa, acabes tenint un altre enllaç, arrivant al bivac de nit. Allà, depèn de l’hora que arribi, tinc un dilema perquè hi ha diverses coses que vull fer i no me dona temps de fer-les totes: sopar, dormir, dutxar-me i fer-me un massatge. Si me dona temps, ho faig tot. Si no, he de triar [Riu]. 

I quan dura la carrera completa? 

No són tots els anys igual, però sol ser normalment dotze etapes amb un dia de descans al mig. 

Com gestiona el tema de navegar pel desert? Com s’assegura de no perdre’s? 

Duim un roadbook. És un rotllo de paper que et donen. Està enrotllat i l’anem desenrotllant dins d’aquesta pantalla. Em mostra el rumb i el punt quilomètric. I en funció d’això anem orientats, però no és un GPS. També portem una brúixola electrònica i un comptaquilòmetres. De vegades ens equivoquem, i quan t’equivoques segueix comptant. Hem de passar per uns waypoints i no sempre els sabem trobar. 

El 'Roadbook' que utilitza Vingut per poder guiar-se pel desert

El 'Roadbook' que utilitza Vingut per poder guiar-se pel desert / Borja Moya Castillo

Aquests waypoints els heu de passar obligatòriament? 

Sí, sí. Tens una penalització molt grossa si no passes per algun i si en falles tres quedes exclòs de la carrera. 

Porteu algun tipus d’estratègia per seguir un bon ritme al llarg de la carrera? 

Intento anar el més ràpid que puc, però sí que he de prioritzar molt la navegació perquè si t’equivoques perds molt. És una carrera complicada, no només es corre. És més complicat amb moto i en quad perquè tot ho fa la mateixa persona, en canvi, amb un cotxe el copilot es dedica a això exclusivament i el pilot, a pilotar.

Quin ha estat el terreny més difícil que ha hagut de travessar? 

Normalment està tot sec, però l’any passat va ploure molt i vam passar alguns passos d’aigua de torrents plens de fang on no veus la profunditat i on pots quedar-te encallat. Després, l’arena és un lloc on hi ha gent que s’encalla molt. Jo no tinc molts de problemes. Has de fer una miqueta d’esses per trobar el camí més fàcil. 

«Mentalment no sé preparar-me. Som caparrut. No tiro la tovallola»

Afecta tant com diuen el clima al seu rendiment i al del seu vehicle? 

Sí. Si plou molt, com va passar l’any passat, duc l’impermeable, però al final acabes calat igualment perquè hi ha llocs que no són hermètics. I després també trobo difícil quan hi ha etapes que puges muntanyes i després baixes molt avall. Hi ha uns canvis de temperatura molt grossos. 

Teniu alguna anècdota memorable?

En tinc moltes però, per exemple, aquella que vaig fer tota la nit. Era la penúltima etapa del Dakar. Ens van dir que seria la més difícil d’aquell any. Eren 400 quilòmetres de tram i m’estava anant molt bé. Després de 100 quilòmetres, vaig creuar una carretera on teníem assistència. Vaig parar, vam estar mirant i tot estava perfecte. Vaig recórrer 15 quilòmetres quan el motor va començar a sonar molt malament. Vaig cridar a l’assistència per telèfon, en el desert normalment no hi ha cobertura, però vaig tenir sort i sí que n’hi havia. Els hi vaig dir que tornava endarrere. Allà vam veure que el motor estava molt malament i no aguantaria, però el de recanvi estava dins un camió a uns 300 km d’allà, i no podia donar la volta perquè estava donant assistència a altres pilots. Tot i així, un participant colombià, amic meu, que es va retirar uns dies abans i anava seguint la carrera amb un cotxe de lloguer, va fer-me el favor de dur-me el motor. Quan el va portar, s’estava començant a fer de nit. Em quedaven encara 300 km per davant. Van muntar el motor i vaig començar a rodar. Vaig dir, «bé, ara ve tota la nit a l’etapa més dura del Dakar». Tot i així, va ser el primer Dakar que vaig acabar. 

«Anar líder d’una etapa durant 100 quilòmetres va ser increïble. Millor que acabar un Rally Dakar»

I la més gratificant? 

Un any, en arribar al bivac. Quan corres no tens ni idea de com vas. Vaig arribar i la gent allà em deia: «Hòstia! Avui què? Què t’ha passat?». Resulta que vaig anar el primer durant 100 km, liderant l’etapa. Va ser increïble poder pensar que havia anat primer en el Dakar. Més emocionant que haver quedat en sisé lloc.

Vingut, en la seva tenda de campanya el 2023

Vingut, en la seva tenda de campanya el 2023 / Borja Moya Castillo

Durant tots aquests rallies, s’ha sentit recolzat?

Totalment. I vull donar les gràcies a tothom que em segueix. Estic súper agraït amb la infinitat de missatges d’ànim que he tingut després de l’accident. I a tot el personal que m’està ajudant en la recuperació. També als mitjans de comunicació i als patrocinadors. Sense tot aquest recolzament, seria molt difícil participar al Dakar.