El comandant amb els anuncis en català més coneguts de tot l’espai aeri

Si hagués conegut al mallorquí, segurament Camarón de la Isla hagués modificat el final de la cançó ‘Volando voy’ per «y por el camino, Pericàs te entretiene».

Toni Pericàs, dins la cabina de l'avió

Toni Pericàs, dins la cabina de l'avió / Toni Pericàs

Borja Moya Castillo

El pilot Toni Pericàs (Palma, 1971) és una rara avis en l’aviació de les Illes Balears. A cadascun de nosaltres ens ve al cap la imatge del pilot seriós, embotit amb un vestit blau marí i amb un posat tranquil i calculat. Pericàs ho és en experiència, però no en forma. És el Robin Williams que pot passar d’El club dels poetes morts’ a ‘Mrs. Doubtfire’ en un lleuger espetec de dits. En tot moment desprèn una gran passió pel seu treball com també un envejable bon humor ja que, des d’allà a dalt, ho veu tot amb perspectiva.

Pericàs va començar el seu particular camí en l’aviació gràcies a la insistència del seu pare, qui, tot i no tenir cap relació amb aquest món, el va encoratjar a provar sort. «El meu pare em deia: ‘Toni, si t’agrada, prova-ho’. I jo li deia: ‘bé, va, ho provarem’», explica Pericàs. Aquesta decisió va resultar crucial, ja que una vegada començat, va quedar «enganxat». Va començar a treballar com a pilot el 1999 i és el 2003 quan es va unir definitivament a Air Nostrum.

Pericàs descriu un dia normal de feina, com a pilot amb el detall d’una coreografia del Cirque du Soleil: després d’arribar a l’aeroport cap a les 6.15 h del matí, ell i la seva tripulació comenten i preparen els vols del dia, que poden incloure fins a sis trajectes entre les illes. Els vols interilles, entre Palma, Eivissa i Menorca formen part de la seva rutina: «És un pont aeri que tenim, un acord possible gràcies al Govern balear». A més, la preparació per a un vol inclou una sèrie de controls tant per part dels pilots com de les hostesses. Des del briefing inicial fins a les comprovacions de seguretat a l’avió, cada detall és revisat meticulosament per garantir la seguretat i el confort dels passatgers: «Feim una comprovació exhaustiva de l’avió i al final, uns 25 minuts abans de la sortida del vol, comença tot el procés més públic».

Ser pilot comporta una gran responsabilitat, un fet que Pericàs reconeix amb sensatesa i respecte: «Manegem un aparell que val 30 milions de dòlars, amb interessos de molta gent a bord per arribar al seu destí». La seva feina no es limita només a volar, també implica prendre decisions crítiques a terra, com gestionar retards o problemes tècnics. La seguretat és primordial i l’aviació és una de les professions més rigorosament supervisades, amb controls constants per part de diverses autoritats «tot està fiscalitzat amb uns alts paràmetres de segurat, com si fos la NASA», assegura.

Conscient de la por que moltes persones tenen a volar, Pericàs, amb l’ajuda de psicòlegs, va crear una empresa anomenada Esvivetuvida, que ofereixen cursos per ajudar a superar-la. És un dels motius pels que, durant el vol, sol parlar en català, per així donar confiança als passatgers: «Jo entenc que la gent passi por. I per això faig aquests discursos i xerro amb la nostra llengua, explicant, per exemple, com anirà el viatge».

Precisament, un dels aspectes que més ha trascendit de la seva feina és l’ús del català durant els seus vols. Això no només crea una connexió més propera amb els passatgers locals, sinó que també reflecteix el compromís de l’empresa i dels pilots amb la comunitat balear: «Ells sabien que hi havia una gran quantitat de pilots de les illes i van pensar en intentar-ho», comenta Pericàs sobre la decisió de l’empresa de posar més pilots locals en els vols interilles. Això ha fet que, actualment, hi hagi pilots que són «de la casa» i es pugui utilitzar la llengua pròpia: «Sé que si un comandant li diu al passatger que no passi pena durant el vol, que no li passarà res, ja es queda una mica més tranquil. Però ho estarà més si t’ho diu amb el teu idioma». Pericàs reprodueix el discurs que sol fer al vol de primera hora, de la mateixa forma que ho faria un contestador automàtic: «Ei, família, benvinguts. Descansau, dormiu un poc, que en 25 minuts serem allà». No dubta en afirmar: «Ho sents d’una altra forma. És una cosa nostra».

El feedback positiu dels passatgers és un dels aspectes més gratificants de la seva feina: «Hi ha gent que m’envia cartes, agraint molt els discursos que faig. Sobretot la gent que té por a volar». Aquestes mostres d’agraïment i les connexions personals que estableix amb els passatgers fan que la seva feina sigui encara més especial. Altres, davant d’aquesta inesperada empatia, arrufen les celles i riuen amb la boca mig tancada. Tant és així que un dia un company de vol li va comentar que un passatger va preguntar en alt «¿qué café se ha tomando el comandante?», explica el mallorquí entre rialles. 

I és que Pericàs no pot evitar sentir-se afortunat per tenir «la millor oficina del món». Volar tots els dies sobre les illes li permet gaudir d’unes vistes impressionants, un privilegi del que mai no es cansa «és una passada. Tenim unes illes meravelloses. Som molt afortunats», conclou.