Francesc Medina Puig: de republicà a alcalde de la dictadura

Francesc Medina Puig va néixer el 22 d’abril de 1860 i fou batejat a la parròquia de Sant Pere Apòstol, amb seu a la Catedral d’Eivissa. Era fill de Francisco Medina Rivas (Ribas en molts dels documents) i d’Imelda Puig Tomàs. El pare era natural de la ciutat de Granada i era sergent primer del cos del Resguard, destinat a les salines d’Eivissa. Sembla que aviat abandonà el servei i es dedicà als negocis. Quan va abandonar el Resguard, el 1873 el trobam cap a cap de l’oficina de recaptació dels arbitris municipals.

El 1848 es casà amb l’eivissenca Imelda Puig. El matrimoni va tenir, almenys, quatre fills. Ramon, nascut el 1865, fou funcionari municipal; era oficial primer quan morí el desembre de 1898; es casà amb Carme Bonet Costa el 1897 i com a músic, era component de la xaranga de Pere Sugranyes. Vicent, nascut el 1863, fou militar en la Guerra de Cuba, assolí el grau de tinent; després, fou durant uns anys secretari de l’Ajuntament de Formentera, càrrec del que cessà el març de 1919; posteriorment, fou el primer secretari-dipositari del Pòsit de Pescadors (1922). L’altre germà, Josep Medina Puig fou soldat a Cuba, on sembla que assolí també el grau de tinent. Retornat del Carib, va viure molts anys fora d’Ibiza.

Regidor republicà de l'Ajuntament d'Eivissa

Francesc Medina Puig molt jove entrà en el món de la política; milità en el partit republicà que encapçalava Emilio Castelar. A Ibiza els republicans estaven sota l’aixopluc del Partit Demòcrata Possibilista i el metge Guillem Ramon Colomar era el seu principal dirigent, juntament amb altres rectors com Josep Ferrer Verdera, Antoni Albert, Josep Costa Roig i Antoni Juan Bonet. Com a membre del Casino Republicà, i juntament amb altres, impartia classes gratuïtes per a fills de treballadors. Les classes que impartien eren de lectura, escriptura, aritmètica i geografia, principalment.

Pel partit republicà fou regidor entre 1889 i 1905 de l’Ajuntament d’Ibiza; fou tinent de batle en bona part de l’alcaldia de Josep Verdera. Durant uns anys fou designat administrador de l’Hospital. També ocupà el càrrec de regidor-interventor municipal.

Com a regidor, i a la vista dels múltiples treballs que havia realitzat Enric Fajarnés Tur durant les seues estades a Ibiza, en la classificació de l’arxiu municipal, Medina va proposar que se’l designàs cronista de la ciutat, cosa que s’aprovà per unanimitat el febrer de 1895.

Les seues idees republicanes es posaren de manifest diverses vegades, com quan el 1902 que votà en contra d’ampliar de 4 a 5 el nombre de monges que atenien els malalts de l’Hospital.

Fou membre de la comissió encarregada de la inauguració del monument al general Vara de Rey; ho era en representació del setmanari La Unión Republicana. Quan es formà la comissió no se sabia que s’havia d’aprofitar la visita del rei Alfons XIII a les Balears, perquè presidís l’acte. Confirmada la visita del monarca, l’Ajuntament proposà diverses festes i actes per celebrar tal coincidència. Es proposà pagar un àlbum de fotos de diversos indrets de l’illa com a regal per al rei. Medina fou l’únic que votà en contra. Va al·legar que l’Ajuntament, no podia ni pagar els deutes, pensava que no es podia pagar un regal a una persona ben rica.

Més endavant també formà part de la comissió creada per les festes de l’aniversari de l’apressament d’El Papa a mans d’Antoni Riquer, que acabà proposant aixecar un monument als corsaris eivissencs. També fou membre de la comissió organitzadora del Congrés Agrícola de la Federació Agrícola Catalana Balear que se celebrà a Ibiza el 1912.

El maig de 1908 i juntament amb altres republicans destacats, foren els amfitrions de Vicente Blasco Ibáñez, que venia per documentar-se sobre les Pitiusas i publicar alguna obra que tengués relació amb Ibiza. En sortí ‘Los muertos mandan’, que tanta polseguera aixecà entre les classes benestants eivissenques.

Medina periodista

Quan es fundà a Ibiza el partit Unió Republicana, editaren el setmanari La Unión, impresa a Palma i dirigit per Emili Carles Buil ; Francesc Medina n’era el subdirector. El periòdic tengué una curta durada, únicament entre juny i novembre de 1900. Aquest fou substituït per La Unión Republicana, que durà fins a 1904; Medina n’era ara el director. Al Casino de la Unió Republicana, situat a les andanes del Port, publicaren també una edició especial per a Ibiza, entre el gener de 1905 i maig de 1906, amb un total de 57 números, del setmanari El Gorro Frígio, el director del qual era Francesc Medina Puig; s’imprimia a Palma.

Col·laborà també en el mensual Las Pitiusas que entre 1911 i 1913 va publicar la Colònia Eivissenca de Barcelona. També en El Resumen del qual en fou director. Medina fou col·laborador de El Pueblo (1913-16) òrgan dels republicans. Pocs diaris i periòdics hi havia en el seu temps, que no hi col·laboràs. Fins i tot, els últims anys de la seua vida, fou el corresponsal a Ibiza de La Publicitat de Barcelona..

El comerciant Medina

A partir de 1899 la botiga de Medina es troba a la plaça de Sant Elm, que més endavant es batejà amb el nom de carrer de Josep Verdera. Medina va reformar totalment l’edifici, però mantenint les parets mestres i la façana que tenia anteriorment.

Medina com a comerciant fou un dels set socis fundadors de la Cambra de Comerç el 1903, presidida per Abel Matutes Torres. A partir de 1912 Medina assumí la presidència.

Quan s’urbanitzà s’Alamera, comprà un solar a l’Ajuntament per 555 pessetes. Per motius ignorats, no arribà a rematar l’operació i va perdre la fiança de 27,70 pessetes que havia consignat. Tal vegada, la causa fou que passà a ser un dels dirigents de la cooperativa que va posar en marxa la construcció de l’edifici de la Mutual, al mateix passeig. Substituí en la presidència al periodista Francesc Escanellas, que havia mort. Medina era el gerent i quan passà a president, el substituí Joan Torres Roig, Batlet.

Medina Puig sempre el trobam en la llista de majors contribuents i per aquest motiu és entre els compromissaris a l’elecció de senador. El 1914 pagava per contribució d’impostos 316 pessetes i ocupava el lloc setè dels majors contribuents. El llistat era el següent: Vicent Pereyra, Abel Matutes, Santiago Escudero, Antoni Pineda, Josep Roig Pijuan, Josep Torres Guasch i Medina.

Fou accionista de la societat de Teatre Pereira, juntament amb amb els principals accionistes: Mercedes Sandoval de Pereyra, Abel Matutes, Wallis, Palau, etc..

Autor d'un himne

El 1917 es va compondre el primer himne conegut de les Pitiusas, compost pel músic Manuel Marí Seguí, Seguinet, i amb lletra de Francesc Medina Puig que duu el títol ‘Eivissenca. Himne a Ibiza’, en un principi havia de ser l’himne de la societat coral La Unión; però agafà certa volada i es popularitzà. No va tenir l’èxit que assolí al cap d’uns anys ‘Roqueta sa meua roca’. Aquell any de 1917 s’havia fundat la coral La Unión sota l’impuls de Marí Seguí i la societat La Union fou presidida per Medina Puig. Aquestos dos personatges són també els autors de ‘Himne a Sant Jordi’.

Fou membre també de l’Orfeó de Música Eivissenc, que es fundà el 1930, l’any de la seua mort.

Evoluciona cap al Conservadorisme

Així com avançava el segle XX, Medina Puig abandonà el republicanisme per donar suport als liberals. El 1908 el partit conservador va voler substituir el seu dirigent, Ricard Gotarredona i alguns conservadors proposaren a Medina, cosa no acceptada per molts dels conservadors, ja que no entenien que una persona amb el seu recorregut polític pogués representar els conservadors; l’acusaven del radicalisme de la seua actuació fins aquell moment.

Quan el 1921 hi hagué una escissió del partit conservador, que encapçalà Abel Matutes, Medina es passà al nou partit que s’anomenava liberal dissident i algun comentari deia que era l’enèsima bandera que jurava Medina.

Alcalde de la dictadura

Després del cop d’estat de Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, es produí un interregne d’una quinzena de dies. L’ajuntament funcionava amb tota normalitat, fins que arribaren ordres del directori militar que manava cessar tots els alcaldes i regidors. El coronel i governador militar d’Ibiza, José Salgado López convocà també els vocals associats, que eren una quinzena. Medina era regidor associat des del juny anterior. Aquestos associats passaren a ser els nous regidors i havien d’elegir l’alcalde entre ells mateixos. En la votació Medina aconseguí 9 vots, Manuel Escandell Ferrer 1, Abel Matutes Torres 1 i Pere Matutes Noguera també 1.

Com altres destacats personatges, com Antoni Serra, Llorenç Carbonell o Antoni Albert, arribaren a ser dirigents d’Unió Patriòtica, partit fundat per Miguel Primo de Rivera per donar suport polític a la seua dictadura. Una persona de fermes idees republicanes en la joventut, havia assumit l’alcaldia de la dictadura. Tenia més de 63 anys i havia esdevingut una persona d’idees conservadores i monàrquic. Davant del nou delegat governatiu que la dictadura envià a Ibiza, el militar Manuel Martínez Guillén, Medina manifestà que l’Ajuntament d’Ibiza era dels més addictes al directori militar.

D’entre les actuacions de Medina com a alcalde, cal apuntar la creació de la Banda i de l’Escola Municipal de Música, aprovada a la darreria de 1925. També el desembre d’aquell any s’aprovava el seu reglament i s’especificava que la Banda havia d’estar formada per entre 15 i 25 músics, amb un sou de 15 pessetes mensuals i amb l’obligació de donar un concert d’hora i mitja cada diumenge i festius. També havien d’assistir a algunes processons religioses. Els instruments s’havien de guardar a l’Escola de Música i els uniformes dels músics havien de durar tres anys o més. Ibiza s’havia quedat sense la banda de música del Batalló de Caçadors i era necessari cobrir aquesta necessitat lúdica. Tot sota la direcció de Florenci Durany; s’estrenaren amb un concert el desembre d’aquell any al Teatre Pereira. Fou també el que endegà el projecte d’Aigües Potables d’Ibiza.

Un altre projecte que impulsà fou la construcció de la Graduada. El 1922 l’Ajuntament demanava del Ministeri d’Instrucció Pública els plànols, projecte i model d’escola i demanava les possibilitats de poder obtenir alguna subvenció per a la seua construcció. Es parlà d’aixecar-la entre la plaça del Parc i la Murada, on hi havia hagut l’amarrador d’animals. Medina proposà vendre el solar de l’Amarrador i comprar un solar a l’Hort del Bisbe. Passaren molts d’anys per veure el projecte de la Graduada finalitzat. Els problemes econòmics per a dur-la a terme ja és un altre tema.

També durant la seua alcaldia es realitzaren altres actes propis de règims autocràtics, com designar alcaldes honoraris els reis d’Espanya, celebrar festes patriòtiques, com la Hispanitat i homenatge a militars africans. També es declararen alguns fills il·lustres i es penjaren els retrats d’altres fills que no eren a la galeria.

Medina dimití l’abril de 1925 i fou substituït per Antoni Juan Castelló. Francesc Medina -Paco Medina- per al poble d’Ibiza, moria el maig de 1930..

El fills fills de Medina

El matrimoni de Francesc Medina i Imelda Puig tengué tres filles: Imelda, Pepita i Francisca i dos fills: Ramon i Joan. Ramon, nascut el 1899 fou polític, professor i pintor, a més de destacat periodista. Fou delegat del govern a Menorca durant el bienni reformista (1931-33). Joan fou metge. Ambdós s’hagueren d’exiliar a Amèrica a causa de les seues idees republicanes. Avui aquesta branca Medina iniciada per Francisco de P. Medina Rivas, es troba en vies d’extinció a Ibiza.

Suscríbete para seguir leyendo