Confiança? De veritat?

El PP ha demostrat al llarg dels anys i, concretament al llarg d’aquesta legislatura, la seua experiència per a intentar qüestionar la legitimitat de qui està al capdavant de les institucions quan no són elles i ells qui les governen.

Com és ben sabut, al llarg de la història han recorregut al Tribunal Constitucional lleis orgàniques tan importants com la 1/2004 de protecció integral contra la violència de gènere, així com la 3/2007 d’igualtat efectiva entre dones i homes. Les dues amb resultat estèril per als recurrents. També tenen pendent de sentència el recurs que també el PP va presentar contra la Llei Orgànica 2/2010, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs i, per cert, amb prou retard per a fer la seua feina.

Com veiem són totes lleis orgàniques que milloren la qualitat de vida de les dones i ens apropen a una igualtat real i no sols legal i ens protegeixen contra les agressions masclistes. I també veiem que no són aspectes que agraden al PP com ha demostrat al fer els recursos al Tribunal Constitucional.

Aquest alt Tribunal, amb dos membres amb el mandat caducat, des de fa sis mesos, i amb recursos pendents de sentència des de fa anys, s’ha permés el luxe antidemocràtic de deixar votar sobre la recusació presentada pel PSOE i Unidas-Podemos d’aquests dos membres amb el mandat caducat, a aquests dos membres, com si la cosa no anara amb ells.

Com he dit és una pràctica completament contrària a l’ètica i a la imparcialitat que haurien de predicar des de la justícia. I amb el beneplàcit del PP que va ser qui els va proposar i que no vol perdre la majoria absoluta ni a aquest alt Tribunal ni al Consell General del Poder Judicial, també amb membres amb el mandat caducat des de fa anys i que el PP es nega a renovar, cada vegada amb excuses més inversemblants, depenent de qui estiga al capdavant d’aquest partit.

Després ens preguntem els motius pels quals la ciutadania creu cada vegada menys a les institucions. Amb l’exemple que estem rebent per part dels tres poders de l’Estat que representen a la democràcia, què esperen?

El Consell General del Poder Judicial amb membres caducats fa anys i prenent decisions que ja no es correspondrien. Perquè en una democràcia amb salut hi hauria mecanismes per al recanvi i la no politització extrema que estem patint.

I els partits dos grans polítics «repartint-se» el pastís de la representació a les institucions, com si no hagueren entrat a l’escena política altres formacions que, fins i tot formen part del Govern.

Un govern legítim que, amb totes les errades comeses que en són moltes, ha pogut aprovar els pressupostos cada any en temps i forma. Que ha tingut el suport d’altres forces parlamentàries amb les quals ha pogut negociar assumptes que han millorat la qualitat de vida de molta gent.

Amb aquest qüestionament permanent i de cadascuna de les decisions preses, i negant la legitimitat del Govern per part de l’oposició, què podem esperar de qui es diu «defensar la democràcia d’aquest Estat»? Més aïna poc podem esperar.

Jo, i des d’aquest espai pregaria que s’abaixara el to dialèctic i argumental per buscar solucions i deixar de crispar i de polaritzar a la població. Amb això em conformaria.

I perquè no, amb una mica més d’ètica per part de tota la gent que conforma els tres poders de l’Estat, que n’és molta.

I, malgrat tot, vull desitjar molt bones festes del solstici d’hivern a la bona gent, que també n’hi ha, i molta més que la que no se sap comportar.

Suscríbete para seguir leyendo