Opinión

Els nostres cossos són nostres

«L’obsessió per controlar els cossos de les dones és un mandat patriarcal que ja es pot trobar als llibres sagrats com la Bíblia. I venint de llibres sagrats, res bo podem esperar les dones»

La històrica feminista estatunidenca Gloria Steinem afirmava fa uns mesos en una entrevista que «El autoritarismo comienza con el control sobre el cuerpo de las mujeres». I jo podria afegir: Que els ho pregunten a les nostres mares i iaies que van patir la ferotge repressió del règim feixista del dictador que les va tancar a casa prohibint-los que treballaren fora de la llar i condemnant-les a una vida de criança, cura i feines de la llar i sempre sota la tutela dels homes, primer el pare i després el marit.

L’obsessió per controlar els cossos de les dones és un mandat patriarcal que ja es pot trobar als llibres sagrats com la Bíblia. I, venint de llibres sagrats que han marcat la història de la humanitat, res bo podem esperar les dones.

Si fem memòria, recordarem que el PP va recórrer davant el Tribunal Constitucional la Llei Orgànica 2/2010 sobre salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs i l’alt Tribunal encara no ha dit l’última paraula.

Però també a l’any dos mil catorze l’exministre de justícia, Ruiz Gallardón, va intentar canviar la llei per a tornar a la legislació de mil nou-cents huitanta-cinc, o siga la primera llei de terminis de la democràcia. I li va costar el càrrec perquè el moviment feminista es va organitzar i va muntar una de les majors mobilitzacions en el que porten de segle. Es va anomenar ‘El tren de la libertad’, se’n recorden?

Com veiem ací i a altres llocs del món, com ara als Estats Units sempre és la dreta la que vol apropiar-se dels cossos de les dones i limitar els seus drets a decidir sobre els seus cossos i les seues maternitats. Com sempre la dreta i la ultradreta al costat de les religions misògines que busquen el sotmetiment de les dones mitjançant el control dels seus cossos i de la seua sexualitat.

I en el súmmum de la hipocresia es fan dir ‘provida’ quan en realitat la vida dels altres, sobretot la de les dones, els dona igual perquè en realitat el que busquen és el control i el poder per a decidir sobretot, fins i tot sobre aspectes tan íntims de la vida humana com ho és la sexualitat.

Són supremacistes que volen imposar el seu modus vivendi a tota costa i per damunt de tot sense importar altres formes de pensament, ni tampoc la felicitat de la resta de persones i, molt menys la de les dones, a qui releguen a una condició pràcticament de menors d’edat permanent i sempre al servei masculí amb silenci imposat mitjançant la por com a estratègia de dominació.

Afortunadament el moviment feminista és universalista i sabem que quan ens toquen a una ens toquen a totes i estem en permanent alerta. I també, i com no podria ser d’altra manera, denunciant les dèries de la dreta i la ultradreta i les seues contínues temptacions per traure’ns els drets ja aconseguits.

Perquè són els nostres cossos i perquè són els nostres drets. Perquè exigim respecte a aquestes dues premisses i perquè la nostra llibertat de decidir ser o no mares i quan, és nostra i no és competència de ningú més. Per tot això, des del feminisme, no permetrem ni un pas enrere. I si algú s’atreveix, pot córrer la mateixa sort que Ruíz Gallardón al seu moment. I, com ja he dit alguna vegada, qui avisa no traeix.

Suscríbete para seguir leyendo