Opinión

Sumar

Sumar, aquest és el nom amb el qual Yolanda Díaz ha començat el projecte d’escolta ciutadana i de partits per a decidir si al final es presentarà o no a les pròximes eleccions generals.

Un projecte que vol aglutinar a la gent i als partits a l’esquerra del PSOE i que, a priori, sembla molt il·lusionant, almenys per a qui pensem que el fraccionament de les esquerres, a l’esquera del PSOE, suposen un perill real d’un govern de la dreta ultraconservadora del PP i de l’altre partit ultradretà.

Però per a la gent que ja tenim una edat, açò és com un «déjà-vu», perquè ja ho hem viscut, i en alguns d’aquests projectes ens vam il·lusionar moltíssim i, fins i tot, implicar fins al fons.

Recorde com a l’any huitanta-sis del segle passat va nàixer Izquierda Unida com a confluència de les organitzacions que van dir NO a l’entrada en l’OTAN. Ens va semblar a alguna gent, encara joveneta en aquell moment, un projecte molt il·lusionant i ple de força per l’experiència que aportaven les companyes i companys que venien d’organitzacions d’esquerres, fonamentalment del PCE, i que, juntament amb la il·lusió de la gent jove i compromesa volíem fer canvis socials importants.

Alguna cosa es va aconseguir amb els sindicats majoritaris a l’any huitanta-huit amb la gran vaga general del catorze de desembre, quan la UGT per fi li va fer front a les polítiques, ja en aquell moment neoliberals, que volia posar en marxa Felipe González.

Fa menys de deu anys el moviment 15M va tornar a il·lusionar a molta gent i la seua reconversió en partit va donar força al moviment ciutadà. Com estem veient els claveguerams polítics, mediàtics i fins i tot judicials, també han anat desmotivant a la gent votant d’esquerres.

I així apleguem al moment actual on apareix SUMAR. Però la gent amb una certa edat ja ho veiem amb altres ulls. Malauradament hem perdut molts cabells pels camins i els que queden ja van blanquejant. I amb tot això també hem perdut una part important del romanticisme de creure en les organitzacions que busquen sumar.

Perquè el primer que es deixen pel camí, per exemple són els drets de les dones. I ho fan donant suport a noves formes de misogínia encoberta. I així, quasi deixen banda ampla a l’explotació sexual amb la No abolició de la prostitució.

També deixen en situació com a mínim d’alegalitat l’explotació reproductiva de dones econòmicament vulnerables que gesten per a persones desconegudes que, mitjançant intermediaris, compren aquestes criatures per a satisfer els seus desitjos de paternitat. I tot això afecta directament als drets humans de les dones.

Sumar, no sé si sumaran molt, però d’entrada ja estan restant drets de més de la meitat de la població que som les dones. Si dones, i no éssers menstruants, gestants o amb vulva. Perquè els nostres problemes de desigualtats i discriminacions són per haver-hi nascut dones. I això ho sap molt bé qui ara diu que vol sumar, però oblida aquests drets humans de les dones que el patriarcat, amb la neo llengua i el neoliberalisme xupiguai, ens vol tornar a furtar.

No sé com anirà el procés d’escolta, però el que he escoltat de moment, ja puc avançar que no m’acaba de convéncer. Almenys pel que respecta als drets humans de les dones, No, no em convenç gens.

Tot i això estaré expectant i sempre disposada a rectificar si m’he equivocat amb la meua anàlisi.

Suscríbete para seguir leyendo