Així es gesta un ‘Gegant’

Un sap que Héctor Escandell (Eivissa, 1978) té una dilatada carrera cinematogràfica quan situa els seus inicis a finals del segle XX, remarcant-ho amb una lleugera rialla. També perquè no sap la quantitat exacta de curtmetratges que ha realitzat (creu que uns dotze). Però apunta que, de forma professional, s’ha dedicat a això durant els últims 15 anys, recordant amb certa nostàlgia el seu primer curtmetratge anomenat ‘La llamada’, a finals dels anys 90. Posteriorment, un dels seus grans èxits va ser la cinta ‘Los crímenes del Día de Todos los Santos’ que es va distribuir en desenes de països i adquirida per Amazon Espanya i Amazon dels EEUU. El curt, ambientat en una Eivissa dels anys 70, combina terror rural i humor negre, elements pels quals ja sentia una especial predilecció.

Aquesta barreja d’elements històrics, costumistes i fantàstics va continuar amb una idea que li rondava pel cap després de rellegir les rondaies eivissenques de Joan Castelló Guasch: «Vaig pensar que això, traslladat al món del cinema, podria quedar molt bé», afirma. D’aquesta forma es va posar en contacte amb l’Institut d’Estudis Eivissencs, ja que tenien els drets de l’obra de l’escriptor. En principi, havia de ser una sèrie de televisió en què cada episodi seria una rondalla, però, encara que la productora Pauxa Films, amb Pablo Alcántara com a gerent, va ser vital perquè això tiràs endavant, aviat van arribar els problemes de finançament. Això, unit a l’esclat de la pandèmia, van ocasionar que només fossin tres rondalles i després una quarta en la qual Joan Castelló explica a una nena aquestes històries. Per arribar a aquest objectiu, considera imprescindible el treball fet amb aquesta productora, així com el suport d’altres entitats i institucions com l’ICIB, IB3, el Consell d’Ibiza, els cinc ajuntaments d'Eivissa, així com del mateix Institut d’Estudis Eivissencs i de diversos patrocinadors privats.

Pel cineasta, va ser molt atractiu barrejar elements dispars, com ara «mostrar l’Eivissa de fa cent anys, rodar amb l’eivissenc de tradició oral, però a la vegada amb elements que m’agraden de fantasia, de terror i sobrenatural», comenta amb emoció. Així i tot, ha estat molt fidel al text original, però conscient que ha hagut d’incloure elements nous, com és el cas dels diàlegs. Explica que de les tres primeres rondalles, la de ‘Nit de Tots Sants’ i ‘Les calaveres de Can Fita’, desenvolupa el terror infantil, de baixa intensitat, citant el director Tim Burton com a exemple, mentre que la tercera, ‘Es Gegant des Vedrà i altres rondaies’ la defineix com «pura aventura», comparant-la amb la pel·lícula ‘Los Goonies’.

El seu últim treball, la gravació i el rodatge del llargmetratge ‘Es Gegant des Vedrà i altres rondaies’, el descriu com una fita èpica, gairebé a l’altura de la construcció de les piràmides pels egipcis, comenta amb certa ironia. Destaca la falta de finançament i els problemes del rodatge com els principals obstacles a l’hora de tirar endavant aquest projecte: «Ha set una odissea. Ha set duríssim», explica. A causa d’aquesta falta de finançament, fins i tot hi ha hagut diversos moments en què han hagut d’aturar el rodatge, però, malauradament, no ha sigut l’únic obstacle amb el qual ha lluitat: l’altre va ser la meteorologia. Comenta que el 75% de la pel·lícula es va rodar el novembre de l’any 2021, la mateixa època en què es va registrar el mes més plujós de tota la història d'Eivissa des que es té registre. Per aquests i altres motius van haver d’ajornar el rodatge, havent-hi de tornar la Setmana Santa de l’any 2022 a Cala Molí. Així i tot, la mala sort els seguia de prop: un cap de fibló se’ls va endur tot l’attrezzo i el material que tenien desplegats. Van haver de cancel·lar el rodatge, tot i que hi havia actors que havien vingut expressament de la Península. Finalment, van haver de pensar en altres alternatives com, per exemple, crear la cova del gegant dins l’auditori de Caló de s’Oli.

«La finestra abans de gravar»

És important «trobar la finestra abans de gravar», aconsella Escandell. Es refereix a buscar distribuïdors i patrocinadors abans de començar qualsevol rodatge per no anar ofegats. Per sort, la societat eivissenca li va allargar la mà. Cita les colles de ball pagès, que els han deixat prestat vestuari i agraeix les indicacions històriques de Lina Sansano i Toni Sendic. El càsting, segons el director, va ser «clau». Es van presentar al voltant de cent participants. La dificultat que van trobar era tenir 30 actors de tota classe d’edats parlant un català «versemblant, eivissenc, de fa més de cent anys». Assumeixen les llicències d’una producció amb baix pressupost i cita la intuïció com a part d’aquest èxit.

Per als futurs cineastes que vulguin adaptar una de les més de cent rondalles que va deixar escrites Joan Castelló, els adverteix: «Si poden, jo evitaria fer època perquè és el mal de cap més gran del món». Amb un somriure nerviós, recorda com la productora s’ha passat mesos esborrant «endolls, boies, cotxes i banyistes. Una feina de bojos».

Escandell no amaga la seva felicitat quan es refereix a l’acollida que ha tingut ‘Es Gegant des Vedrà i altres rondaies’. Explica que la cinta va debutar al Festival de Sitges, per a ell, «el millor festival de cinema fantàstic i de terror» amb dues sessions i tota la sala plena. Aquest èxit va tenir ressò en moltes publicacions culturals nacionals. També va tenir impacte a la seva terra natal, al festival Ibicine (on va guanyar el Premi del Públic), com també a altres festivals nacionals de Canàries i Màlaga. Destaca amb orgull el Festival de cinema de Moscou com una gran fita, ja que és considerat un festival de categoria A (només n’hi ha quinze al món). A més, pròximament, estan esperant la seva projecció en altres festivals de cine. A part d’això, confia que a finals d’estiu passarà pels cinemes de Balears i d’arreu d’Espanya, i que aquesta projecció en la gran pantalla els serveixi per recuperar part de les inversions.

Sobre aquest tema, es pren uns segons per llançar un missatge. Encoratja tota la gent a passar per taquilla quan s’estrenin les seves obres, ja que així: «El meu productor estarà feliç i, per tant, em produirà una altra pel·lícula», conclou amb rialles. I amb una enorme sinceritat.