Àlex Escandell Miguel: «Barcelona és una segona casa que m’ha donat moltes oportunitats»

Barcelona és i ha sigut una ciutat acollidora, cosmopolita i plena d’oportunitats, especialment si parlem dels milers d’estudiants d’Eivissa que cada any marxen a la recerca de noves oportunitats. Tampoc ha estat una excepció per a l’eivissenc Àlex Escandell Miguel. La capital catalana ha estat la seva casa durant els últims 17 anys.

Escandell actualment té 34 anys i, arrelat a la seva ciutat natal d’Eivissa, tant fos com l’arbre que evoca el poeta Marià Villangómez en ‘Terra natal’, també va decidir marxar cap a Catalunya l’any 2007 per perseguir els seus somnis acadèmics i professionals. A més, volia viure noves experiències i conèixer gent nova: «Barcelona és una segona casa que m’ha donat moltes oportunitats laborals i on he conegut moltes persones interessants que m’han ajudat a créixer tant professionalment com personalment», comparteix Escandell.

Després de cursar la Llicenciatura en Química i el Grau en Farmàcia va entrar en el món de la indústria farmacèutica, una decisió que ha marcat la seva trajectòria professional fins al dia d’avui. Ara, exerceix com a responsable de manteniment en l’àrea de producció de l’empresa Towa Pharmaceutical, una posició que li ha permès créixer i desenvolupar-se en un entorn altament competitiu. Descriu aquesta etapa personal i laboral com una de les més felices de la seva vida.

El seu dia a dia es defineix per una rutina laboral exigent, enfocada en la feina, però compensada amb moments de lleure i activitats esportives. Els caps de setmana, aprofita el màxim per fer tota mena d’activitats (entre d’altres, trekking a la muntanya, gaudir dels espais naturals, la platja i el teatre) tant amb la seva parella com amb els seus amics. Percep l’èxit en la vida com un funambulista travessant una fina corda: d’una banda, la vida laboral i, de l’altra, la vida personal. Ell es manté allà, damunt, aferrat al pal per no defallir, en busca de l’equilibri perfecte.

Quan se li pregunta sobre si usa el català cada dia, respon que sí, tant a la seva feina com amb el seu cercle d’amics. Tanmateix, el seu accent eivissenc no passa desapercebut en terres catalanes. Àlex admet que, amb el temps, ha adoptat el català estàndard, especialment a la feina. Al principi emprava més sovint paraules eivissenques que molts dels seus companys no acabaven d’entendre. Amb el temps, i vivint a Barcelona, s’ha acostumat a parlar un català estàndard, sobretot a la feina. Una mena de «sobreviure» al més pur estil del programa ‘L’últim supervivent’ de l’exsoldat britànic Bear Grylls. I quan els amics visiten Eivissa, li confessen que els costa molt entendre tot el que es parla allà. Així i tot, quan torna d’Eivissa, l’accent nadiu reneix i sorprèn els seus amics barcelonins, que arrufen les celles intentant comprendre paraules i expressions locals com «garrit» i «garrida» com si vingués d’un altre planeta.

Les similituds entre Barcelona i Eivissa es manifesten principalment en el clima mediterrani i la possibilitat de gaudir de les platges durant l’estiu. Amb tot i això, Àlex reconeix que la qualitat de vida a Eivissa és diferent. Accentua que a Barcelona «es respira un ambient molt més estressant» i cita com a exemple el trànsit i les aglomeracions constants de gent. També destaca que les platges d’Eivissa no són comparables amb les de Barcelona: «Com a bon eivissenc, preferesc les de la meva terra», apunta sense titubejar.

«L’enyorança més gran són la família i els amics», explica Escandell

«L’enyorança més gran és la família i els amics», confessa Àlex quan parla de les seves arrels eivissenques. Malgrat això, intenta mantenir viva la connexió amb la seva terra natal, passant algunes setmanes a l’estiu a la pitiüsa major amb totes les persones que més estima: «Intent anar com a mínim una setmana a l’agost per disfrutar de la família, amics i de l’illa», relata Escandell. A més, s’ha convertit en una tradició des de fa vuit anys amb els seus amics barcelonins passar uns dies a l’estiu a Eivissa, com si estigués marcat en vermell a l’agenda laboral. Per altra banda, explica la immensa fortuna que té quan els seus pares, que solen anar cada cert temps a Barcelona, porten sota els braços menjars típics d’Eivissa: «Entre ells, el postre que més m’agrada: el flaó».

Paraules com 'garrit' i 'garrida' estranyen i sorprenen al mateix temps als seus amics de Barcelona

Si parlem del futur, Àlex no tanca les portes a tornar a Eivissa, però la realitat és que actualment està enfocat en el seu creixement professional dintre de la indústria farmacèutica. Un món que l’apassiona i que li dona un motiu més per aixecar-se cada dia.

L’entrega de flaó per part dels seus pares cada vegada que el visiten a Barcelona té una doble intenció, similar al conte de Hansel i Gretel. Però, a diferència del conte, en comptes de pa, deixen molles de flaó. Això fa que el camí cap a Eivissa sigui més visible per a Escandell, per al dia que decideixi tornar definitivament aquí. Amb ells. A la seva veritable casa.