En campanya

No crec que sigui especialment bo, ni per a la societat, ni per a l’economia ni per a la democràcia, de manera general, que faci ja una temporadeta que estiguem en campanya electoral. Ara, evidentment, des que hem entrat a l’any 2023, la campanya no pot fer res més que anar-se accentuant. Mirar l’objectiu electoral immediat, tot sovent, impedeix de tenir projectes de mitjà (i no diguem ja llarg) abast, ho deixa tot a la immediatesa i bloqueja qualsevol projecte que realment s’ho valgui (projectes que sempre, ai las!, passen per ser plurianuals).

A més a més, el fet de viure en una societat tan marcada pels mitjans de comunicació i per les xarxes socials fa que no ens aturem mai a pensar, amb una mica de deteniment, quin tipus de societat volem, quins serien els projectes interessants per a la nostra illa (per a les nostres illes, per al país, per a Europa, per al món en general), què funciona millor i què va pitjor en la nostra societat i, sobretot, què podem fer per canviar-ho (a millor, si és possible i els partidaris de la Doctrina de la Corrupció no tenen clarividència divina).

Però, com hi podem pensar, si, posem per cas, hem d’aprofitar l’oportunitat que ens dóna l’adversari que ha ficat mà a la caixa, el que ha tengut problemes de drogues en la seua joventut o el que és enganxat en actituds poc adequades en una festa passada d’alcohol? Com hi podem pensar si donam per suposat que el nostre rival és dolent perquè se situa a la dreta o a l’esquerra nostra, segons un paràmetre de mesura que, de vegades, pareix que ens confereix per si mateix la raó? I, sobretot, com hi podem pensar si la comunicació política, avui dia, funciona bàsicament a partir d’eslògans, molt curtets, molt impactants i, sovent, completament buits de significat?

La campanya electoral (més o manco permanent) dilueix completament la reflexió seriosa sobre aspectes que haurien de trobar una resposta en aquells que aspiren a governar-nos (i que ocupen tan poc temps del seu pensament i, sobretot, de la seua comunicació amb els electors).

Parlam de gestió del territori? Ui, no en parléssim, que prendrem mal! A qualsevol lloc de la Mediterrània occidental, la qüestió de la gestió del territori resulta tan complexa, tan complicada i tan espessa (i marcada per tants de condiconants), que val més no parlar-ne. No fos cas que ens picàssim els dits. Certament, el futur de la principal indústria de les nostres illes depèn, en bona part, d’aquest aspecte, però, com que no té una solució fàcil i, per tant, l’explicació tampoc no pot ser-ho, no ens hi hem de prodigar gaire, no fos cas...

Parlam de les condicions dels treballadors? Ui, quin problema! Ja en parlen els sindicats, d’això. I, entre conveni i conveni, més o manco, les coses van funcionant. Mentre no hi hagi una gran conflictivitat social, millor que aparquem això. No fos cas que prenguéssim mal d’una manera innecessària.

Parlam del paper que han de tenir les institucions en la gestió de l’economia? Ui, quin mal de cap! Millor no entrar-hi gaire. Ja sabem que els que s’orientin més cap a l’esquerra diran que els impostos afavoreixen l’economia i els que van cap a la dreta diran que ni parlar-ne. Però no se sortiran gaire del manual, ni buscaran solucions més o manco imaginatives per a qüestions que couegen des que hi ha democràcies. No ho remenem massa, no fos cas que ens empastifàssim en aquest fangar!

Parlam de la immigració? Ui, vade retro! Ni parlar-ne! Només ens pot portar mal de caps. Ja en parlaran els extremistes, i gràcies a això ens en podrem desmarcar i posar-nos a distància. Això no implicarà, emperò, que ens escarrassem gaire a trobar solucions per a tants milers de persones que han vengut a la nostra part del món a buscar una vida millor. Si ens limitam a tòpics que ja més o menys han estat assajats, no posarem tant en perill la campanya. No fos cas que ens hi cremàssim, de tant acostar-nos a l’espelma!

I de cultura. Algú voldrà dir res de cultura? Ui, ni parlar-ne! Per què ens hauríem d’enfangar en una història en la que només podrem rebre garrotades? De cap de les maneres.

La millor solució resulta d’allò més evident: en campanya, com diria el gallec, no s’ha de parlar de res. Els polítics no s’han de ficar en política. Que podrien prendre mal. Millor no esbombar massa idees, no fos cas que d’aquí a uns mesos (o anys) algú en demanàs comptes.

Suscríbete para seguir leyendo