Dia de l’Aigua a Eivissa

Aigua per a la pau» és el lema del Dia Mundial de l’Aigua d’enguany, que se celebra anualment el 22 de març com a mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua dolça i advocar per la gestió sostenible del recurs. Al planeta Terra, el 26% de la població no disposa d’aigua potable i el 46% no té accés a un sanejament gestionat de manera segura, segons informes de la UNESCO de 2023. Al mateix temps, s’espera que empitjori en els pròxims anys, a mesura que s’agreugi la crisi climàtica. I és que, encara que el 70% de la superfície de la Terra és coberta d’aigua, es calcula que únicament el 0,5% és utilitzable i disponible. Aquest recurs necessita ser conservat i protegit amb la idea que no és un recurs per lluitar, sinó un dret humà, intrínsec a tots els aspectes de la vida.

Pel que fa a l’illa d’Eivissa, estam patint una situació d’escassetat, precarietat i mala gestió dels recursos existents. L’aigua és un bé de tothom, que costa molt i l’hem de veure com un recurs molt preuat i actuar en consonància. Exemples viscuts fa poc com la dificultat per aprovar el PGOU del municipi d’Eivissa, ens demostren la realitat actual: l’increment de la població i el descontrol dels mesos punta d’estiu fan que ens trobem amb problemes reals de subministrament per a la població en general, els números no surten.

Mentrestant, seguim cresquent, seguim construint mega mansions amb els seus jardins tropicals, gastant milers de litres en reg, sobreexplotant pous de manera il·legal, i malgrat això, seguim sense afrontar de cara el debat real de quina illa volem i de cap a on hem d’anar.

Els Socialistes d'Eivissa ho tenim clar, toca actuar ja i prendre mesures. Mesures que poden anar des de les regulacions normatives, com per exemple exigir a tots els ajuntaments que elaborin un pla de gestió sostenible de l’aigua, legalitzar els pous que exploten per a subministrament municipal, crear la figura de la policia de l’aigua per potenciar la vigilància i sancions als explotadors i malversadors d’aigua, posar límits reservant l’aigua dels pous, ser més estrictes amb vegetació creant mesures per combatre jardins tropicals o segons quines vegetacions (per exemple, la gespa).

Altres de les mesures que les administracions podrien posar en marxa és la revisió dels preus de les tarifes d’aigua, donant-li el valor que té. Límits a hotelers que fan explotacions per autoconsum i exploten pous gratis. Fins que no entenguem tots que l’aigua és un bé comú i que costa molt, no la cuidarem i valorarem com el bé ben preuat que és.

Actualment, no hi ha control dels pous, ni legals ni il·legals. Control, no només obtenir dades com es fa ara. I una part molt important i imprescindible, el control de les fuites, no és raonable que estiguem perdent aigua per les nostres canalitzacions i, per altra banda, vulguem més aigua. Gestionem bé la que tenim i, una vegada fet, valorarem si en necessitam més.

En els darrers mesos, hem sentit parlar per part del PP de la construcció de noves dessaladores. Reflexionem sobre el tema: Per què les volen? Per continuar creixent? Per donar aigua a la població? O per consumir més territori? Nosaltres pensam que darrere d’aquesta idea està clarament la seua intenció de seguir creixent, seguir consumint territori i malgastant els nostres recursos naturals. Més del model autopistes, que ja varen aplicar fa unes dècades… “facem més carrils i així hi cabran més cotxes”. El model del PP per a Eivissa és el de destrucció i consum del territori. No és el nostre model, no el compartim.

Els i les Socialistes apostam per les dessaladores si es demostra que són necessàries, i les volem per cobrir necessitats de la població actual, no per assolir més creixements. Abans de crear aquestes noves mega infraestructures, tan poc sostenibles econòmicament i mediambientalment, valorem com estam gestionant l’aigua que ara mateix tenim i millorem en aquest aspecte.

En definitiva, reutilització, aquesta és la clau. Estam tirant molta aigua a la mar. Apliquem mesures per dur-la a torrents, a dipòsits. Tanquem el cicle de l’aigua real. Tot això acompanyat de polítiques educatives de l’aigua, fer pedagogia constant, fer corresponsable a tothom, administracions, empreses i població en general. És un bé de tothom, un dret humà, facem el necessari per conservar-lo.

Suscríbete para seguir leyendo