Els jutges no poden opinar sobre l'amnistia

Aquests darrers anys, al conjunt dels territoris sota imperi del Regne d’Espanya, els jutges han acaparat un poder que no els correspondria de cap de les maneres, en un sistema robustament democràtic. Podria tractar-se d’un problema exclusivament espanyol, endèmic, però no ho és, perquè a d’altres llocs del món també van pel mateix camí. Però això no els exculpa, enlloc.

Un dels acords d’investidura entre el Partit Socialista i l’independentisme català és la consecució de la Llei d’Amnistia, segons la qual han de quedar lliures de pols i palla totes les persones implicades en l’organització del referèndum del Primer d’Octubre de 2017. Aquella data va posar de manifest el profundíssim divorci sobre la manera d’entendre les coses entre Catalunya i Espanya. Per a la majoria de la societat catalana, les persones que varen promoure i executar aquell referèndum no varen cometre cap tipus de delicte. Per a la majoria d’espanyols (judicatura inclosa), emperò, sí que ho varen fer. En ares de la concòrdia i del bon tracte, ara s’està treballant per esborrar les causes penals d’aquells esdeveniments. Però, com no podia ser d’altra manera, una part dels jutges espanyoles (entre ells els més destacats de la cúpula judicial) estan inferferint en la laboral del Parlament, tot intentant impedir que la Llei d’Amnistia vagi endavant i, si hi va, que afecti el mínim de gent encausada possible. S’ha arribat a l’esperpent, protagonitzat per García-Castellón, d’intentar acusar el president Puigdemont i la secretària general d’Esquerra Marta Rovira... de terrorisme!

Com no podia ser d’altra manera, des d’Europa estan començant a posar la judicatura espanyola a solc. Fa unes setmanes, no gaires, aquests darrers varen decidir fer la consulta al Tribunal Europeu de Drets Humans sobre si l’esmentat tribunal considera que la Llei d’Amnistia pot anar endavant o no. Fa poc més d’una setmana, la presidenta de l’esmentat tribunal, sa senyoria Síofra O’Leary, va respondre amb contundència: “Un jutge no pot prendre mai posició sobre un projecte de llei, perquè això seria interferir en el procés democràtic”. La clatellada a la justícia espanyola no podia ser més clara. Pensem, per exemple, que fa uns mesos els jutges degans de pràcticament tots els jutjats d’Espanya es varen pronunciar en contra de la Llei d’Amnistia (és a dir, varen prendre posició sobre un projecte de llei i, per tant, segons Síofra O’Leary, varen interferir en el procés democràtic). De manera il·legítima, per descomptat. Legal, a Espanya, però il·legítima. Per què tant sovent, al Regne d’Espanya, legal i il·legítim van sent sinònims?

No hem de perdre de vista, pensant en un futur no gaire llunyà, que l’aplicació de la Llei d’Amnistia estarà en mans d’uns jutges que, en moltes ocasions, s’hi han manifestat clarament en contra, sense estar legitimats a fer-ho. Com poden aplicar-la d’una manera neutral, coherent i d’acord amb la llei mateixa? En quina mesura es podran fiar, les persones afectades, de l’aplicació de la llei que facin uns jutges que sovent hi són clarament contraris? No sé si el desficaci es pot arreglar des d’Europa o no. Però el que és segur és que, si s’ha d’arreglar des d’Europa, la cosa anirà per llarg. I, per tant, les persones afectades seran llargament afectades, si més no en el temps.

Gairebé a continuació de la declaració de la presidenta del Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, hem conegut la notícia que el comissari europeu de Justícia farà de mediador per aconseguir desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial. Els seus membres fa cinc anys que tenen el mandat caducat, però continuen sent-hi (i cobrant) com si no passàs res. La anormalitat és de grans dimensions, però, com que els afectats són ells, tampoc no en fan gaire cas. No dimiteixen en bloc, no, com pertocaria, per molt que faci un llustre que tenen el mandat fora de lloc. Supòs que deuen considerar que les seues actuacions, siga com siga, continuen sent ben “legítimes”.

Si un comissari europeu ha de mediar entre el PSOE i el PP per desbloquejar una qüestió que ells mantenen bloquejada (els del PP, per ser més exactes), no veig per quina raó s’han de sorprendre que hi hagi un mediador internacional quan es parli del conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol. Perquè és prou més evident que Sánchez i Feijóo comparteixen nacionalitat que no que en comparteixin qualsevol d’aquests dos i Carles Puigdemont o Oriol Junqueras.

En fi, Síofra O’Leary ha fet un aclariment de primer curs de democràcia als jutges espanyols. Esper que el tenguin en compte a l’hora d’impartir justícia. I que no tornin a interferir en allò que es discuteixi als parlaments.