Cent dies després, no sabem si queda res

El passat mes de juliol va encetar el que es prometia un matrimoni feliç, tot i que els llits separats, ja apuntàven maneres, el Partit Popular havia decidit governar en solitari, deixant a la ultradreta de Vox un paper, aparentment secundari, com de validador, tot i que la seva representant, el mateix dia de la investidura va llençar aquesta advertència «Señora Prohens, la estaremos vigilando».

I vet aquí que efectivament el que hem vist durant aquests mesos, no és un paper vigilant, sinó un segrest en tota regla, i dimarts, aquesta situació va arribar al seu màxim esplendor quan la proposta del sostre de despesa pels pressupostos del 2024 del Partit Popular va ser rebutjada pel seu soci ultradretà, que ni tan sols es va voler empassar una calendarització a la imposició de la llibertat de llengües als centres escolars. La imposició de l’elecció de llengües per via de proposició no de llei, li va arribar per sorpresa al Partit Popular, que sembla no li ha agafat la mida al seu company de viatge, el qual va triar el moment més crític per tal de sortir-se amb la seva, per què l’aprovació del sostre de despesa és el punt de partida de qualsevol govern que es preciï, de fet, és la primera vegada en quaranta anys, que no ha sortit aprovat. I bé, no dubteu que arribaran desafiaments dia sí, dia també. És l’única cosa que Vox sap fer bé, de fet, s’amenacen i espien entre ells mateixos, i pel que sembla, no per entrenar-se.

Per altra banda, tenim a un Partit Popular encallat en la seva genètica, una de les seves primeres decisions ha estat tancar l’Oficina Anticorrupció i que les declaracions de béns i activitats dels càrrecs públics deixin de ser públiques, és una decisió que sens dubte, juga a favor de l’opacitat, i sobretot dels pactes de silenci, la famosa omertà que sempre acompanya la corrupció, perquè també pensen carregar-se la possibilitat de que qui denunciï pugui mantenir-se en l’anonimat. La imatge és terrible ja que donam passes enrere respecte del que marca la normativa europea sobre protecció de denunciants en temes de corrupció, i perquè entre d’altres conseqüències, sortirem de la xarxa espanyola d’Oficines anticorrupció. Tornarem als pots de cola-cao enterrats al jardí de casa? Seguiran les corrupteles urbanístiques com sembla està succeint a l’Ajuntament de Campos? Investigació que per cert havia entrat a l’Oficina Anticorrupció i que emploma directament al soci del pare de la Sra. Prohens i al seu portaveu al Parlament Sr. Sagreres? Vet aquí ses frisseres. El cinisme és tan gros, que es farà desaparèixer l’oficina anticorrupció i la publicitat de les declaracions de béns i activitats dels càrrecs públics amb una Llei que es titula ‘Llei de Transparència i de control de càrrecs’. El periodista Agustí Pery a la seva novel·la ‘Moscas’ va descriure Mallorca com la Sicília sense morts i en ella, precisament tracta del nivell de corrupció acceptable que impregnava l’illa quan ell hi va arribar. L’ acceptable sens dubte, té a veure amb la impunitat, una impunitat que va dur a l’ineffable Matas a comprar-se un palauet a la vista de tothom gràcies a les mossegades del seu mandat. La sensació és de que tindrem dejavous, tornant a temps passats de corrupció del Partit Popular.

Ja entrant en el que seria l’anàlisi dels primers cent dies, no sorprendré a ningú si dic que el que veiem són decisions tàctiques d’afavoriment ràpid dels interessos privilegiats com ara de les rendes més altes al Decret de Successions o de promotors immobiliaris i bancs al Decret d’Habitatge. Cap mesura dirigida a alleugerir la inflació que afecta a les famílies o a abaratir el preu de l’habitatge per les capes més vulnerables de la població. Destacaria la decisió de no utilitzar els mecanismes que ofereix la nova Llei d’Habitatge estatal per tal d’evitar els increments de preu dels lloguers mitjançant la declaració de les nostres illes com a zona tensada.

Des del punt de vista social, preocupa especialment la pressió de Vox quant a les persones migrades, mai oblidaré frases com «más cruceros, menos Open Arms» o «dónde tienen a los m.e.n.a.s., que no nos salen las cuentas?». Ja sabeu que els centres de menors no acompanyats han estat diana d’agressions xenòfobes per part de persones d’ultradreta arreu de l’Estat. Una manca d’empatia en les expressions, i supòs que també en els fets en persones que també s’han deixat dir «que sólo me arrodillo ante Dios», a on ha quedat l’humanisme cristià? Mos han arribat a dir als membres de l’oposició que practicam versions de ‘paganisme animal’... pensareu que exager o m’ho invent, pero no, és real!

Haurem d’estar molt vigilants envers les pulsions habituals de la dreta quant a pèrdua de drets civils i socials aconseguits aquests darrers vuit anys, concretament drets laborals, sabem el que pensa la Sra. Prohens dels llits elevables aconseguits pel col·lectiu de les cambreres de pis dels hotels, la sanitat universal també per aquelles persones que tot i estar en situació irregular poden acreditar la seva residència al nostre país. I com no, els drets aconseguits per les dones i les persones LGTBI, etc. La violència de gènere i sexual contra les dones a la nostra comunitat autònoma encapçala els rànquings espanyols, un problema de primer ordre contra el que hem de lluitar des de tots els àmbits, també des de les escoles i centres d’ensenyament secundari. Per cert, toca reflexionar sobre la tecnologia i els plans de digitalització als centres escolars, escoltar totes les veus i segurament, prendre decisions de racionalització en el seu ús.

Com ja vam dir en campanya electoral, farem un seguiment acurat dels plans d’infraestructures públiques, en especial de totes aquelles necessitats dels nostres pobles i ciutats quant a escoles, residències de gent gran i centres de dia, hospitals i centres de salut. També i especialment, de la dotació de personal sanitari suficient a Menorca, Eivissa i Formentera. El Decret d’estabilització del govern ha estat una bona idea a la que tots els partits hem donat suport, reconèixer que hi ha llocs i serveis de molt difícil cobertura era una mesura inajornable.

Reclamarem també que es mantingui la gratuïtat del transport públic, les famílies ja estan desbordades amb el preu de la compra, i dels lloguers o hipoteques pels seus habitatges. La gent no pot carregar amb la despesa que suposa el transport públic. Vista la condonació d’impostos de l’actual govern balear, no acceptarem excuses sobre el seu finançament.

I ja per acabar, no me voldria oblidar dels temes mediambientals i de justícia climàtica; la influència del soci negacionista ja s’ha fet notar, ha desaparegut la conselleria de Medi Ambient, i ja sabeu, el que no s’anomena, no existeix. La turistificació de les nostres ciutats i el monocultiu turístic de la nostra economia no molesta als polítics neoliberals, als d’ultradreta, els entusiasma. Serem el contrapès necessari, serem a la contracimera!

Abraçada.

Cristina Gómez Estevez | Diputada d’Unides Podem al Parlament balear

Suscríbete para seguir leyendo