Iguals?

Fa només uns dies, pocs, el Banc d’Espanya, que no és gens sospitós de ser progressista ni d’aplicar mesures de justícia social ni fiscal, confirmava el que molta gent anem avisant fa mesos: que les empreses estan aprofitant, de nou, la crisi de la guerra d’Ucraïna per a augmentar els seus beneficis.

Com diria algú, res nou baix el cel. I tindria tota la raó. Es barallen xifres al voltant del vint-i-u per cent de beneficis, només als primers tres trimestres de l’any i respecte de l’any dos mil vint-i-u. De nou assistim a una estafa que anomenen crisi.

I mentre, allò de negociar millores salarials amb clàusules de revisions salarials d’acord amb l’IPC, res de res. La CEOE, tancada en banda a aquestes clàusules als convenis col·lectius que s’estan negociant i, al temps, paralitzant la negociació, precisament per l’empacament de la patronal de patronals per no voler tractar aquest aspecte als convenis.

En realitat i, de nou, aquesta estafa l’estem pagant la classe treballadora i, també en part, la gent pensionista que, malgrat tindre garantida la pujada de pensions d’acord amb l’IPC, continuen sent el gran matalàs de moltes famílies que no tenen ingressos. I, si tenen la sort de tindre reconegut l’Ingrés Mínim Vital, igual no els aplega per a viure amb dignitat. O, el que és pitjor, tota la gent que, tot i tindre un treball, aquest és tan precari que continuen sent pobres, fins i tot treballant.

I, no vull deixar passar l’ocasió per a recordar també, que l’Estat Espanyol, és el tercer Estat Europeu, per la cua en pobresa infantil, amb una mitjana de més del vint-i-set per cent, quan la mitjana europea es situa en un díhuit i mig per cent. Sols ens guanyen en pobresa infantil Romania i Bulgària. Així de tristes estan les coses.

Mentre la riquesa no siga redistribuïda a través de la negociació col·lectiva amb aquestes clàusules de revisió salarial que la CEOE es nega a negociar, les famílies no podran eixir del pou de la pobresa on, les crisis de tota classe viscudes en l’última dècada i mitja, les han enviat.

També l’empobriment dels serveis públics per tal d’anar-los privatitzant, ha estat una estratègia continuada de la dreta als últims anys. I un clar exemple del que estic dient és la Comunitat de Madrid on l’atenció sanitària pública, així com l’educació a poc a poc es va desballestant, per anar ficant aquests dos serveis públics en mans d’empreses privades que, a més, són ’premiades’ amb ajudes públiques perquè puguen guanyar encara més diners.

I mentre, els serveis públics que són grans repartidors de la riquesa, van agonitzant i deixant de fer el seu paper. Així, l’interés general que representen aquests serveis públics que atenen a totes les persones per igual independentment de les seues rendes, van a poc a poc desapareguen i donant pas a l’interés d’empreses que atenen a gent que pot pagar aquests serveis com la sanitat o l’educació, deixant en situació de vulnerabilitat a qui no ho pot pagar.

No, no som iguals i la CEOE ho sap. Per això vol mantindre els beneficis i no negociar millores salarials. Perquè d’aquesta manera els privilegis que poden comprar i que en són molts, els tenen tots a les seues mans.

Esperem que, en passar les festes nadalenques els sindicats majoritaris reaccionen i facen realitat allò de ‘Salari o Conflicte’ i ens criden a la classe treballadora a mobilitzacions que puguen desbloquejar aquesta situació enquistada i que empobreix cada dia a més persones fins i tot treballadores.

Suscríbete para seguir leyendo