Massificació turística

Està a punt d’arrencar la temporada a l’illa del luxe i els rècords. S’acosten els “openings”, que venen a ser com el primer toc de campana d’una processó que comença ara i acabarà cap a finals de setembre o primers d’octubre. Una processó desenfrenada on es juguen molts bitllets.

Està a punt d’arrencar la temporada a l’illa del luxe i els rècords i no tot va vent en popa. Les costures del vestit d’Eivissa donen pel que donen i han rebentat per molts llocs i molt clarament per l’habitatge. Les notícies d’aquest diari dilluns passat eren d’antologia. Vull destacar-ne tres que es complementaven una a l’altra. Primer, a Eivissa una quarta part dels habitatges a la venda tenen un preu per sobre dels tres milions d’euros. Segon, el lloguer està disparat. Els preus han pujat un 17% el primer trimestre del 24 al conjunt de les Balears, però a Eivissa la pujada és superior. Finalment, el diari informava que a Ibiza es poden llogar tendes de campanya, cabanes i iurtes en plena natura. Com sap tothom, la principal decisió en termes d’habitatge és si val més llogar o comprar. Però a la vista del diari de dilluns, no està clar si a Ibiza, amb aquests preus de lloguer, és el moment de comprar o si amb aquests preus de compra, és el moment de llogar. Es complicat. Però la gent —sobretot els joves— que ha de decidir si ha de comprar o ha de llogar, pot fer-ho meditant en una tenda de campanya o una iurta enmig del bosc. Qui no es conforma és perquè no vol.

Ah! i el Club Nàutic d’Eivissa ha perdut el concurs. Això possiblement també era la crònica d’una mort anunciada. Amb la Llei de Contractes del Sector Públic en una ma i els polítics i les forces vives eivissenques en l’altra ma, com s’havia de guanyar això? Com exactament? Si estam en una societat d’allendrats, d’adoradors del vedell d’or, què esperaven? Però es possible que alguns no ho volguessin veure i encara no ho vulguin veure ara. Potser alguns pensaven que estava bé desfer-ho tot, ser membre actiu de la confraria dels adoradors del ciment, però que en haver-ho desfet tot, quedaria el Club com una reserva indígena a una punta del port, una postal d’època enmig del maremàgnum. Quan va ser mort el combregaren.

Però ja s’ha escrit molt i molt bé sobre l’habitatge i sobre el Club Nàutic i jo avui voldria comentar altres coses. Tres notícies de la setmana passada que són de fora d’Eivissa, però que podem llegir perfectament en clau eivissenca.

Exceltur, és un associació formada per 30 de les empreses més rellevants del sector turístic espanyol. En termes d’anàlisi, i des del punt de vista empresarial, es pot dir que és el think tank més important del sector turístic a Espanya. Exceltur va presentar el passat dia 16 d’abril el seu balanç empresarial del primer trimestre de 2024. En la roda de premsa, Jose Luís Zoreda, vicepresident executiu d’Exceltur, va ser molt clar: “El turisme a Espanya té límits i, si es superen, això provoca protestes ciutadanes. Créixer per créixer, sense valorar els impacte d’aquest creixement, pot ser contraproduent.” Les declaracions de Zoreda són importants. Reconeix que la situació turístic s’ha desmarxat i que s’ha de deixar de pensar en termes de rècords de visitants i despesa i pensar en termes de sostenibilitat i rendibilitat social. I admet que les protestes ciutadanes no són turismefòbia, sinó una reacció de defensa dels ciutadans davant el creixement sense límits del turisme que està canviant, o ja ha canviat del tot, els seus barris, pobles i ciutats. A veure en què es tradueixen aquestes reflexions.

Les Illes Canàries són una potència turística. Dissabte passat a les set capitals hi va haver manifestacions —la primera manifestació conjunta i amb un volum d’assistents mai vist per allà— contra els efectes del turisme en la qualitat de vida de la població. A les Canàries molta gent viu del turisme, però s’ha arribat a un punt en que l’activitat turística amenaça d’expulsar de ca seua als ciutadans. Uns ciutadans que tenen sous de misèria, s’enfronten a lloguers explosius i pateixen la congestió a les infraestructures i l’espai públic. Els manifestants no reclamaven coses molt radicals i estrambòtiques, sinó mes aviat moderades i sensates: una moratòria turística, regular i donar prioritat al tema de l’habitatge i una ecotaxa.

La tercera notícia sembla un acudit, però és veritat, i tot i treballar a Barcelona, jo me’n vaig assabentar pel diari anglès The Guardian. El Park Güell d’Antoni Gaudí és una de les grans atraccions turístiques de Barcelona. Com que molts turistes hi pugen en transport públic, els autobusos van plens de turistes a totes hores i els ciutadans dels barris del Coll i la Salut fa anys que protesten. Idò resulta que algú de l’Ajuntament va tenir la idea d’esborrar o amagar la línia 116 de l’autobús de les aplicacions de mapes de Google i Apple. Això, òbviament és un pedaç que més aviat fa riure, però també hauria de fer pensar.

@joanribastur

Suscríbete para seguir leyendo