Opinión | Ulises a la Xanga

Taxi Driver Redux (White Island Summer Edition)

‘Taxi Driver’ és una pel·lícula de culte que aviat farà 50 anys. Escrita per Paul Schrader i ambientada a la Nova York decadent de meitat dels anys 70, va ser el primer gran èxit de la carrera de Martin Scorsese. Va guanyar la Palma d’Or a Cannes i va tenir quatre nominacions als Òscars. El protagonista és Robert de Niro, l’actor fetitxe d’Scorsese i hi surt una joveníssima Jodie Foster, que amb 12 anys va fer un paper, molt polèmic, de prostituta, amb Harvey Keitel de macarra.

Com que vaig veure que de Niro té interessos empresarials a Ibiza, vaig pensar que se li podria proposar de fer una edició commemorativa de les bodes d’or de ‘Taxi Driver’. Una edició ambientada a l’Ibiza del luxe i el glamour del ple estiu. De Niro podria fer de taxista vell, l’home que ja ho ha vist tot i ho explica. Aquí va una proposta de guió.

Avís 1: Essent una història de ficció, un homenatge al ‘Taxi Driver’ original, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

Avís 2: El text, tot i estar editat i edulcorat, conté expressions o situacions que podrien ferir la sensibilitat de persones amb la pell fina.

Escena 1: Puja una parella al taxi i demanen al taxista si sap on poden comprar keta, tusi i coca de la bona, perquè el material que els varen vendre ahir a la nit era molt dolent i amb material molt dolent no pot sortir una festa bona i que no s’ho varen passar bé. El taxista els diu que no els pot ajudar, que ell fa transport de viatgers, no intermediació en la venda de drogues.

Escena 2: Criden el taxista des d’una «villa». És com una casa molt grossa amb jardí amb palmeres i canyes de bambú, però tot i dir-se vila no és a Vila, és en sol rústic i deuen gastar molt d’electricitat, perquè tenen la música molt forta i llums de colors). Un home amb samarreta negra i auriculars obre la barrera i fa pujar dos al·lotes molt joves al taxi. Una de les dos està molt enfadada i li diu a l’altra que quan arribi s’haurà de dutxar, perquè «el porc aquell» li ha fet no sé què a la cara, encara que ella li havia dit que a la cara no. Aquí, en flashback, surt Jodie Foster nena mirant a càmera amb un somriure trist. I en un segon flashback surt el vell taxista parlant amb uns jovenets: «Al·lots, anau alerta, que a Ibiza en s’estiu n’hi ha moltes que ho són i moltes que treballen de lo mateix».

Escena 3: Puja un home que demana al taxista que el porti a l’aeroport. Tira cap allà. Li diu que com és que no porta maleta i contesta que és que va a recollir a un amic. Però quan arriba a l’aeroport li diu que s’aturi a la parada d‘autobús de la carretera, baixa la finestreta i es canvia una bosseta de pols i pastilles per un grapat de bitllets i li diu al taxista que el torni a portar a Vila. De seguida, el vell De Niro entén que ha fet de transportista de camell i la sensació no li agrada. En un flashback surt un amic del taxista que era professor d’universitat i a qui durant uns anys cada setembre un estudiant li explicava que havia passat l’estiu a Ibiza, «venent mojitos i coses» a una platja del Nord de l’illa, sense que ningú els digués res en tot l’estiu

Escena 4: El taxista va a Can Misses a recollir un senyor de per amunt que ha tingut un reconeixementet i les filles no volen que torni a casa tot sol. Quan puja al cotxe l’home està molt enfadat perquè diu que li han fet perdre tota la tarda i ell havia d’arrencar patata. I afegeix que allà dins, a Urgències, a mitjans de juny ja és un caos, un col·lapse, ple de gent, amb el mateix personal que a l’hivern. Però l’home diu, això si, molt segur, perquè que hi havia set membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat acompanyant a un pobre desgraciat que havia arribat el matí a Formentera en pastera i estava capolat, mig mort. Set. El taxista mira de posar pau: però no veis, bon home, que hi ha superàvit d’agents i que aquí no hi ha crim ni desordre ni res? No vàreu veure dies passats com la guàrdia civil identificava els banyistes que havien anat as Caló des Moro a Mallorca i requisava pancartes? Això és perquè tenen poca feina.

Escena 6: Torna a aparèixer el camell de la segona escena i torna a demanar al taxista que el porti a l’aeroport a recollir un amic:

-Ah no! ja et dic que no, jo faig transport de viatgers, no vull traginar camells

-Ets un asshole, bro! («asshole» que es podria traduir per cap de fava o capsigrany, vol dir textualment «forat de cul»)

En sentir asshole, el taxista s’encén, baixa del cotxe i envesteix cap el camell molt nic:

-Com que asshole? pel hole de l’ass et fotré jo es paquet de pols i pastilles i cagaràs fluix tota sa setmana, cap de fava!

I el camell es posa a riure:

-«Ostres, bro, tu ets molt de la broma, molt de la broma i molt autèntic, bro». Això que m’has dit que em voldries fer ho feien els eivissencs d’abans i es deia llei pagesa. Els eivissencs d’ara ara són business friendly i tot això que jo venc és necessari pel business i la gent s’ho fot pel nas i per la boca. Realment ets molt autèntic i molt de la broma, bro. I ara corre, porta’m a l’aeroport, que tenc pressa i et donaré propina.

THE END

Suscríbete para seguir leyendo