La construcció d´un edifici escolar per albergar l´escola graduada de Vila va tenir una llarga gestació. Els primers plànols foren redactats per l´arquitecte de la direcció general d´Ensenyament Primari del Ministeri d´Instrucció Pública. D´acord amb aquest projecte, el 1927 s´iniciaren les obres que corrien a càrrec de l´Ajuntament. La manca de disponibilitat econòmica va fer que aquestes es limitassin a la realització dels fonaments de l´edifici. Començava un llarg període per intentar acabar l´edifici.
L´abril de 1929 visitaven Eivissa l´inspector Capó i l´arquitecte provincial Guillem Forteza. La primera activitat que realitzaren fou la inspecció del solar de s´Hort del Bisbe i per veure com es trobaven els fonaments. Aquí és quan Forteza comença a interessar-se pel projecte. El viatge es completà amb la visita a l´escola en construcció de Sant Josep i amb l´anunci de la propera subhasta de les obres de l´escola de Santa Gertrudis, amb un pressupost inicial de 47 mil pessetes.
El desembre de 1929 i a pesar de les múltiples gestions, el tema de l´escola graduada continuava encallat, a pesar de l´oferiment del solar i dels fonaments que havia fet l´Ajuntament amb la finalitat que l´Estat es fes càrrec de la finalització del projecte. L´alcalde Eugeni Bonet es dirigí de nou al Ministeri d´Instrucció Pública, demanant que s´efectuàs amb rapidesa la subhasta de les obres i afegia que, a més de les necessitats educatives que patia la població infantil de la ciutat, era una obra molt necessària per a la classe obrera, que es trobava en una gran crisi de feina i l´acabament podia suposar molts de jornals.
Com que el tema continuava aturat i tots els polítics, amb la finalització de la dictadura de Primo de Rivera, procuraven medrar en el canvi de règim, s´interessaren per la Graduada. Carles Roman va fer gestions entre els seus coreligionaris amb pes en la política nacional per intentar impulsar de nou les obres. També l´exdiputat conservador Lluís Tur i Palau va moure les seues influències. En una missiva que va rebre de la direcció general d´Educació sobre la petició d´informació que havia formulat, li insistiren que era factible que l´ajuntament la construís de manera directa i que l´Estat ho subvencionaria amb 60.000 pessetes, ja que aquest era el criteri que imperava en el Ministeri. Li posaven com exemple Menorca, que d´aquesta manera havia aconseguit, no una sinó dues escoles graduades. Tur i Palau va fer gestions en aquest sentit davant de l´Ajuntament.
Informe de Gadea Noya
sobre l´ensenyament a Vila
L´arribada de la II República va obrir una etapa d´esperances. S´esperava que el nou sistema superàs l´estat de prostració que havia imperat durant la dictadura de Primo de Rivera. Un esperit renovador va recórrer tot Espanya i també arribà a Eivissa i una mostra d´això és l´informe que sobre l´ensenyança al municipi d´Eivissa exposaren, el maig de 1931, Joaquim Gadea i Emília Noya.
Gadea va fer l´exposició encara que afirmava que havia estat redactat conjuntament amb Emília Noya. A grans trets exposà que la població escolar del municipi era formada per un milenar d´infants, dels dos sexes. Per atendre´ls, únicament existeixen dos escoles d´al·lots i dos d´al·lotes, a més de la del Pòsit de Pescadors. Per una atenció adequada es necessitarien 18 mestres, distribuïts de la manera següent: Dalt Vila, una escola d´al·lots, una d´al·lotes i una de pàrvuls. A la Marina, una escola graduada d´al·lots amb sis seccions i una d´al·lotes, també amb 6 seccions i 3 escoles de pàrvuls. Suposant que cada mestre podia atendre 40 alumnes, es podien escolaritzar 720 alumnes.
Com que l´edifici projectat en terrenys de s´Hort del Bisbe es pensava destinar únicament a al·lots, proposaven que la graduada d´al·lotes s´aixecàs a la plaça des Parc o en un solar de sa Capelleta (l´esplanada del Portal Nou?). Demanaven també que el solar de la Torre de Mar es destinàs a escola maritimo-pesquera, pàrvuls i primària i que com es volia fer amb la Graduada, l´Estat aportàs del 75% de la despesa. També insistien en la reclamació de la Sala d´Armes i que previ condicionament, podia ser l´escola que necessitava Dalt Vila.
Aquest ambient de reivindicacions que s´inicia amb l´adveniment de la II República fa que les peticions que sorgeixen des de les Pitiüses siguin múltiples. Així, Aliança Republicana d´Eivissa comissionà l´advocat i professor Pere Jasso perquè viatjàs a Madrid i s´entrevistà amb Alejandro Lerroux. També s´entrevistà amb Manuel Azaña, que havia resultat diputat electe per Balears, que li va prometre que presentaria una petició de crèdit al parlament per a l´Escola Graduada.
També els diputats per Balears Teodor Canet i Francesc Julià Perelló visitaren el juliol el Ministeri d´Instrucció Pública i confirmaren que el projecte s´adjudicaria de manera immediata i així ho comunicaren a l´alcalde interí d´Eivissa, Antoni Ramon. El ministre del moment era el tarragoní Marcel·lí Domingo i el director general d´ensenyança, Rodolfo Llopis.
Es proposa el primer nom
de la graduada: Francesc Carreras
El 21 d´abril de 1931 el nou govern republicà nomenà el menorquí Francesc Carreras governador civil de les Balears. Tenia 37 anys i era el governador més jove dels designats per la República. El nous governadors tenien l´encàrrec de, en un termini de 15 dies, visitar la província respectiva i elevar un informe amb les necessitats més peremptòries. El viatge a Eivissa s´hagué d´endarrerir a causa de les eleccions parcials del mes de juny i finalment Carreras arribà a Eivissa el 31 de juliol. El governador vengué acompanyat de l´inspector de primera ensenyança Joan Capó. Des del primer moment s´interessà per la graduada i sembla que des d´Eivissa envià un telegrama al ministre del ram sobre el tema. El dia 2 i abans de marxar, el governador va reunir els representants dels diversos municipis als salons d´Ebusus per tractar monogràficament els temes escolars. Tenia a la seua dreta l´inspector Capó, que explicà la manera d´actuar.
Les expectatives eren tan favorables que al plenari municipal d´agost de 1931 i de manera unànime s´acordà que el primer grup de la graduada que es construís, dugués el nom del nou governador, Francesc Carreras, per l´impuls que havia donat al tema. Al cap de pocs dies de comunicar-li l´acord, el governador Carreras Reura agraí i acceptà la proposta municipal. El juny de 1936 Antoni Albert, que en aquell moment era regidor, tornà a recordar al plenari la proposta de nom que s´havia fet anys enrere.
Francesc Carreras Reure (Maó 1896-Madrid 1951) era llicenciat en ciències naturals, carrera que cursà entre 1913 i 1917, que començà a Barcelona i finalitzà a Madrid. El 1920 era professor ajudant a l´institut de Maó; després es traslladà a Madrid, on obrí una farmàcia i lluità contra la dictadura de Primo de Rivera com a membre d´Aliança Republicana; també era ajudant de l´institut Sant Isidre de Madrid.
Manuel Azaña el designà governador civil de Balears. Cessà el 14 de setembre de 1931, quan fou candidat per Balears per la coalició del Front Popular d´Esquerres, però no aconseguí l´escó. Fou diputat per Balears en les corts constituents, en les eleccions complementàries del 4 d´octubre de 1931, per cobrir l´escó per Balears que havia deixat vacant Manuel Azaña. Fou candidat a les generals de novembre de 1933; guanyà les eleccions a Menorca i a Eivissa-Formentera, però no guanyà l´escó, per no haver aconseguit, com a mínim el 20% dels vots, per escassament 165. El diputat fou Antoni Pou, de Concentració Republicana.
Fou de nou candidat per Balears el 1936 per la coalició del Front Popular d´Esquerres, però tampoc no aconseguí l´escó. El govern presidit per Manuel Azaña el designà governador de Madrid.
Després de la Guerra s´exilià a Colòmbia. Retornà a Espanya per morir,, malalt de càncer. Des del seus republicanisme, defensà les reivindicacions i els interessos de Balears, sempre ajudat pels seus influents amics, Manuel Azaña, Marcel·lí Domingo i José Giral.
