Genteta sense escrúpols

Gent -genteta en el parlar popular d’Ibiza i Formentera- vol destruir per sempre més, i la cosa continua/continuarà, una societat entranyable, històrica, mítica també al llarg de quasi un segle. Una societat i no només marítima com el Club Nàutic Ibiza sinó més aviat perfectament tot el contrari. Tothom hi participa i el col·lectiu és inevitable. I si parlam, i parlarem, de genteta cal no oblidar l’anomenada Autoritat Portuària de Balears que té part notable dins d’aquesta narració que ara per ara evoca la tristesa per la desaparició d’un món, d’una forma d’entendre la vida, les coses de la vida.

Ara sembla que una colla de poques vergonyes sense escrúpols, d’una immoralitat devastadora, no escriuré els seus noms per vomitar, volen ‘comprar’ el nostre Club de tota la vida. Amb diners i tal vegada sota protecció oficial tenen intenció maligna de destruir tan noble entitat arrelada fins a la pell dels ossos i encara més enllà de més enllà. Tot es liquidarà entre la burocràcia, oficines i despatxos de la incompetent autoritat diuen que portuària. Ells són la peça decisiva que obrirà la porta a gent -genteta- que sembla arribada de les profunditats de l’infern per massacrar tot allò que els fa nosa. Sous són sous i la resta misèria i companyia. Del text ‘Manifest Salvem e Club!’ llegit per l’arquitecte Elias Torres voldria destacar algun fragment prou significatiu. “L’Autoritat Portuària de Balears ha aconseguit convertir en un solar el port de Vila, destruint el que en el seu dia va ser la ciutat d’Ibiza una plaça de mar i de referències per la història de Vila. El Club Nàutic és l’última trinxera que ens queda als que estimem els valors tradicionals eivissencs i aquesta entitat es veu greument amenaçada en un afany d’aconseguir nous cànons a l’Autoritat Portuària de Balears...». La concentració humana dissabte passat al club social del Club fou espectacular i massiva. Gent -noble gent, persones magnífiques- en acte solidari, de germanor a l’hora de defensar, reivindicar l’obra social, marítima, cultural, fins i tot sociològica del poble eivissenc, de la seva terra, del seu mar, dels seu esperit heretat al llarg dels segles del Club. Amen.