Teoria i pràctica de la marxa enrere

Els fets són ben coneguts. Fa un parell de setmanes, un tram de la costa de Porroig es va despendre i va sepultar sis casetes varador i el jardí tropical, regat amb camions d’aigua, d’un hotel de dalt, va quedar arran del penjat. El fet no és nou ni extraordinari. A l’altre costat de la badia, a es Cubells i sa Caixota, hi ha hagut diversos episodis similars, fins i tot més greus, les últimes dècades. Els geòlegs certifiquen el que el sentit comú coneix des de sempre: aquella costa del Sud-Oest d’Ibiza és inestable de manera natural, per les seues condicions geològiques, però es torna molt inestable, un autèntic perill, si s’hi construeixen carreteres i cases a sobre.

No se com acabarà tot això, però em sembla una obvietat que no s’ha de gastar ni un euro públic en intentar estabilitzar aquella costa. Seria com voler apedaçar un cistelló per fer-lo servir de poal per treure aigua. Al contrari, és el moment de revisar, a Porroig i arreu, què i com s’ha fet a la costa i començar a fer marxa enrere. No fer-ho seria perpetuar el disbarat.

En aquest cas estan sortint també altres contradiccions addicionals. Com pot ser que amb la sequera que hi ha es gastin tones i tones d’aigua potable portada en camió per omplir piscines i regar jardins tropicals? Això és un altre tema mal de fer empassar a la gent: Ibiza és màgica i té un esperit brutal, una força i una llum úniques, una passada i tal i qual, però s’han de fer jardins tropicals, perquè es veu que de natural el paisatge d’aquí no deu ser prou verd. No fos el cas que els pins, els garrovers i les estepes no quedassin prou polides comparat amb la gespa, les canyes de bambú, les palmeres i altres espècies d’altres latituds.

Hi ha diverses raons per justificar la necessitat d’un canvi en la gestió del litoral. S’han construït infraestructures i habitatges a llocs que no es poden defensar de manera raonable i eficient. Les conseqüències del canvi climàtic arriben abans del que s’esperava i afecten especialment a la costa. Perquè no és només un tema d’augment de les temperatures, és també un canvi del patró de les tempestes, de la freqüència i la força de les precipitacions, de l’alternança entre períodes de sequera i episodis puntuals de pluges gairebé tropicals. N’hem parlat altres vegades, cada vegada hi ha més grans temporals per posar a la llista: Leslie, Glòria, Filomena, etc. Són recents i el record dels seus efectes és ben viu.

La setmana abans de l’esllavissament de Porroig era noticia que a Calafell, a la costa de Tarragona, han començat a desfer part del Passeig Marítim, perquè és una infraestructura impossible de defensar en un règim de crisi climàtica. La platja recuperarà aquest espai. De fet, a molts indrets hi ha platges que cada any es refan perquè cada any es desfan, sovent per l’efecte de ports esportius, que no només han fet malbé algun tros de costa, sinó que a més han alterat la dinàmica de les ones i s’enduen la sorra.

El risc climàtic és un risc de primera magnitud. Els bancs centrals, les companyies d’assegurança i els bancs estan incorporant el risc climàtic al seu negoci a marxes forçades. Per exemple, un banc amb una cartera d’hipoteques amb molta presència de cases a zones inundables té un problema important. Com no pot ser el mateix l’assegurança d’una casa a un pla que una casa arran d’una costa que s’enfonsa amb facilitat. El risc climàtic s’incorpora al preu dels actius, a les condicions dels crèdits, i al preu de les pòlisses d’assegurança.

El cas de Porroig i la costa des Cubells no és estrictament un cas relacionat amb la crisi climàtica, és quelcom més primari, fruit de l’urbanisme descontrolat, corrupte, d’un municipi on s’ha permès qualsevol cosa durant molts d’anys. Ara s’ha de fer marxa enrere. Però Porroig és un bon exemple de com s’ajunten la necessitat d’adaptació al canvi climàtic amb la necessitat de refer el litoral que s’ha desfet durant molts anys. R-R-R: recuperar, restaurar i renaturalitzar els espais litorals ha de ser el lema.

Fa anys a un seminari de la Universitat Menéndez Pelayo a Barcelona es discutia sobre la gestió del litoral, l’urbanisme i la capacitat de càrrega a la costa. Hi havia diversos ponents internacionals i després de la conferència d’un geògraf del Nord d’Europa, un assistent li va preguntar com és que al Nord d’Europa no s’havien carregat tant la costa com al Sud. I el geògraf va contestar “no es pensi, el que passa és que hem vingut a contribuir a construir la vostra costa, que allà dalt fa molt mal temps”.

En fi, la teòrica fa anys que està clara. Ara és hora de començar les pràctiques i començar a fer marxa enrere. I Porroig, perquè no, és un bon lloc per començar. A Ibiza es venen com experiències autèntiques i màgiques coses que són aberracions, il·legalitats o directament fets delictius. Activitats o establiments que les autoritats han de perseguir d’ofici en lloc d’ignorar o encobrir.

@joanribastur

Suscríbete para seguir leyendo