Chapí / Fabregat

En doble coincidència -l’atzar de la vida i de les coses de la vida - surten a l’actualitat de Vila dos personalitats que articulen i des de fa ja alguns anys, molts, part de la nostra vida cultural. D’una banda, Merche Chapí lligada per sempre més al món del teatre, el GAT per exemple, a l’altre costat i no necessàriament enfrontats, Carles Fabregat, poeta i implacable/impecable cinèfil a l’antiga usança, és clar. Anem a pams. Produït i dirigit per Ramón Mayol, un altre personatge a considerar i valorar, es presentà el film, 35 minuts de duració, ‘Santos y asesinos. «En la pantalla todos somos santos y asesinos» afirma la fundadora/directora del migmetratge que es presentà a Can Ventosa a dies passats Utilitzant la tècnica en versió col·loquial, gairebé familiar, Fabregat provoca que Merche Chapí fil per randa explica la llarga, llarguíssima història d’un GAT ara per a la nostra desgràcia desaparegut ¿per sempre més?. esperem, desitgem que no. De moment el silenci. Llavors i Carles Fabregat torna a ser protagonista. Publica -Edicions Afers, València 2023- ‘Fletxes que ja no pertanyen a l’arc’, tot un seguit d’aforisme on l’autor de ‘Clos desig’ aboca una sèrie de pensaments, reflexions al fil d’un món d’intel·lectualitat que vol acostar-se a una realitat que vola entre la meditació espontània, fèrtil de notable qualitat literària que el lector al moment capta i la proposta creativa. «El recull em duu a pensar» -escriu Bernat Joan -» en els mestres de l’aforisme. Abans d’obrir el recull (del gènere que sigui) que ara té a les seues mans desfilen per la ment inquieta figures com Joan Fuster, potser de Michel de Montaigne, ben segur de Friedrich Nietzsche i els seus seguidors modernistes i noucentisme (Dídac Ruiz, Pompeu Gener, Joan Maragall, Eugeni d’Ors...»- Chapí, Fabregat enhorabona i molts anys i bons.

Suscríbete para seguir leyendo