Construir les Balears: Baula Pendent

Les persones que segueixen, amb paciència jobiana, aquests escrits setmanals, potser poden recordar que m’hi he posicionat moltes vegades a favor de l’insularisme. Ibiza, dins el conjunt de les Balears, igual que ocorre amb les altres illes ‘menors’, històricament ha estat maltractada. Des de Mallorca, sovent ni tan sols es té consciència (o no es té present) l’existència de la resta de les illes que formen l’arxipèlag balear. I, quan es té en compte, de vegades les ‘altres illes’ som tractades amb condescendència o paternalisme.

Així mateix, qui segueixi aquesta columna sabrà que m’he posicionat moltes vegades a favor de la construcció nacional dels Països Catalans, i de l’objectiu que algun dia els nostres països puguin formar una república federal (o confederal) dins uns futurs Estats Units d’Europa (dels quals, igualment, som partidari, amb voluntat de transcendir aquest tren de mercaderies de via lenta que és l’actual Unió Europea).

Però, per enmig, queda una baula a la qual he dedicat prou temps, si més no en aquest espai. I, en canvi, sí que n’hi he dedicat, per exemple, en el think tank que va organitzar en Lluís Garcia-Sevilla anomenat ‘Sus, Balears!’. En aquell grup de gent que conveníem en la necessitat de donar consistència a les nostres illes (consistència política, cultural, econòmica, científica...), hi vàrem confluir persones amb visions prou diferents sobre com s’han de construir les Illes Balears, però amb la idea clara que necessitam construir-les, perquè siguin alguna cosa tangible en el futur, i perquè es puguin defensar amb un mínim de seguretat i de solvència.

Ha estat el model autonòmic espanyol el que ha acabat determinant que les Illes Balears es constituïssin en comunitat autònoma, per la via lenta, tot i que posteriorment amb reconeixement de les característiques de ‘nacionalitat’. El subjecte polític Illes Balears existeix en tant que comunitat autònoma dins el Regne d’Espanya, a redós d’això que s’anomena ‘Estat de les autonomies’. Quin seria el model no estava clar abans del ‘cafè per a tots’ que es va implantar després del colp d’estat, segurament no tan fracassat com alguns ens volen fer creure, del 23F. Fins a l’assalt de Tejero al Congrés dels diputats i la passejada amb tancs de Milans del Bosch per València, estava clar que hi havia tres ‘nacionalitats històriques’, que eren Catalunya, el País Basc i Galícia. Al voltant de dues d’aquestes nacionalitats, hi havia regions que no se sabia si formaven part de la nacionalitat majoritària (tot el que no fossin les tres històriques) o d’alguna d’aquestes tres. Tal és el cas de Navarra (l’estatut de la qual encara permet la federació amb Euskadi i viceversa) i els casos, no clarament determinats per enlloc, de les Illes Balears i del País Valencià (sobre les quals no s’establia quina possible relació tenien amb la nacionalitat històrica anomenada Catalunya). L’‘harmonització’ del procés autonòmic va determinar que totes les ‘regions’ esdevindrien ‘comunitats autònomes’. I, tant per tant, les Balears en són una.

Les Illes Balears, en qualsevol

cas, formen part d’una ‘nacionalitat històrica’ diferent de la castellana. Com ocorre, així mateix, amb el País Valencià. Així, és clar que hi ha una nacionalitat històrica castellana (formada per les Castelles, amb adlàters pertinents, Extremadura, Andalusia, La Rioja, Cantàbria i àdhuc amb territoris amb minories nacionals com ara Astúries, Aragó o Múrcia), una nacionalitat basca (Euskadi i Navarra) i una nacionalitat catalana (Catalunya, País Valencià, Illes Balears). Aquesta és la divisió real del Regne d’Espanya. Qualsevol intent de desdibuixar-la, fins ara, se n’ha anat pel pedregar. I ara mateix, si no s’entén aquesta divisió, tampoc no es pot aspirar a resoldre allò que la Transició va deixar penjat: un model territorial democràtic, acceptable per a les diferents nacionalitats que integren el Regne d’Espanya.

Nosaltres tenim una baula per construir, tan sòlidament com sigui possible, que són les Illes Balears. Les nostres illes, el nostre arxipèlag, té característiques com ningú altri de colònia clàssica. Dependència exterior, batalla cultural (orquestrada per l’estat per liquidar la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres referents...), l’estat com a element clarament exogen (observem, si no, el capteniment de les administracions espanyoles a les Balears) marquen clarament les nostres diferències nacionals. I la nostra personalitat (històrica i present). Vull remarcar, finalment, que construir les Illes Balears, la construcció ‘nacional’ de les Illes Balears no és contrària a l’insularisme ni al ‘catalanisme’, sinó ben al contrari: hi és totalment coherent.

Suscríbete para seguir leyendo