Estudiant Pablo Iglesias

Una ministra fent el petarrell en el banc blau perquè el que li han dit és lleig, és un sí però no, un ni tu ni vos. Si de veritat pretén Irene Montero que la gent oblidi el seu últim nyap amb la llei del «Sí és sí», s’hauria d’haver posat a plorar com una donzella ultratjada, amb una simple amenaça de deixar anar la llàgrima no anem enlloc. Ni tan sols crec que els jutges s’apiadin d’ella i deixin de rebaixar les penes als condemnats en ferm, si era aquest l’objectiu de les seves lacrimògenes ganyotes.

Pel que sembla, el sorprenent motiu de la seva tristesa fou que la van acusar d’haver estudiat en profunditat a Pablo Iglesias. Estudiar a algú en profunditat no té res de dolent ni d’ofensiu, sé de gent que ha estudiat en profunditat a Kant, d’altres que han fet el mateix amb Sartre, i jo mateix tinc a Julio Camba estudiat també força profundament. No em posaré a plorar si algú m’acusa d’això, ans al contrari. Clar que una altra cosa és estudiar profundament a Pablo Iglesias, ja que en aquest cas hi ha molt poc a estudiar, no sembla home gaire profund, més aviat al revés, es diria que és del tot superficial. Suposo que les ganyotes de la ministra es deuen precisament a això, al fet que l’acusin d’estudiar a un tipus insubstancial, i per postres -en el súmmum del masclisme-, un home. A ella el que li hauria agradat és que en el Congrés l’acusessin d’estudiar a Simone de Beauvoir, suposant que sàpiga qui és. O almenys a Corín Tellado, que d’alguna cosa li sona. Però a Pablo Iglesias? No és estrany que s’ho prengués a la valenta, a Pablo Iglesias se’l té estudiat en dos minuts.

O tal vegada el motiu real de la rebequeria va ser que li diguessin que l’estudi de Pablo Iglesias era el seu únic mèrit, com si no en tingués cap més. El que hauria d’haver fet la ministra, en lloc d’enrabiar-se, era exhibir el llistat de tots els que han estat objecte del seu estudi, demostrant així que no ocupa el càrrec per haver estudiat només a Pablo Iglesias, sinó que les seves ànsies de coneixement van molt més enllà.

De tota manera, acusar Irene Montero d’estudiar qualsevol cosa no deixa de ser un elogi exagerat, no sembla la ministra gaire donada a l’estudi, ni tan sols de Pablo Iglesias.

Suscríbete para seguir leyendo