Límits al nombre de cotxes de lloguer a Eivissa

Sembla que el PP està virant respecte al què va dir a les passades eleccions quan criticava, en mor de la ‘llibertat’, els tímids límits que proposava l’anterior govern; esperem que no sigui un viratge de 360º, i que no respongui a la màxima gatopardiana de ‘canviar un poc les coses per a què tot segueixi igual’. Però bé, siguem optimistes, i amb un esperit de contribuir en positiu, vejam com es pot fer compatible el posar límits a l’activitat turística amb la llibertat i competència en el mercat que de ben segur no han oblidat. 

Així doncs, seguint l’estela del Consell de Formentera que va limitar fa no massa el nombre de cotxes de lloguer que podia haver-hi a l’illa, el Consell d’Eivissa proposa ara una mesura semblant. La lògica general de posar límits a l’activitat turística és coneguda: la lliure entrada en el sector turístic genera congestió en l’entorn natural, la ciutat, les carreteres, aspectes perjudicials no només per als residents, sinó també per al propi negoci turístic. Concretament, pel què fa als cotxes, notar que entre el 2001 i el 2022 l’entrada de vehicles a Eivissa, principalment en temporada alta, ha passat de 51 mil a 206 mil: les conseqüències en la circulació i la congestió de la xarxa viària són clares.

Les limitacions en l’activitat turística, però, també presenten problemes: limitar la lliure entrada i la conseqüent menor competència en els mercats pot afectar negativament el nivell d’innovació i de qualitat de l’oferta empresarial. S’hi pot fer res? Es pot alhora mantenir limitacions i impulsar la competència? Doncs sí, hi ha a priori dues maneres de fer-ho en aquest cas: (1) una ecotaxa als cotxes de lloguer, i (2) incrementar la competència ex-ante, la competència de les empreses pel mercat.

1/. Probablement, una ‘ecotaxa’ als cotxes de lloguer seria la millor solució ja que no interfereix en la competència entre les empreses, actuals i potencials entrants. No és aquesta una idea nova, ja fa 20 anys, l’actual director de la Fundació Impulsa, Antoni Riera, va estudiar-ne la implantació. Més recentment, el vicepresident econòmic de l’anterior govern del PP balear, Josep I. Aguiló, també la va proposar. Ara bé, una ecotaxa als cotxes de lloguer que efectivament reduís l’afluència de cotxes a Eivissa hauria de ser força grossa. Això, junt amb la tradicional oposició a les ecotaxes del PP, al fet que la Fundació Impulsa és el think tank empresarial – aquests també oposats a les ecotaxes, i que la proposta d’ecotaxa va ser en part la causant del cessament de l’anterior vicepresident econòmic, en fa improbable una implantació efectiva.

2/. L’alternativa a una ecotaxa és fer competir a les empreses per les quotes dels cotxes de lloguer. Il·lustrem la idea amb el què s’ha fet amb els cotxes de lloguer a Formentera i el què s’hi hauria d’haver fet: la limitació s’ha fet repartint a diferents empreses quotes amb el nombre de cotxes que cadascuna pot llogar. En canvi, s’hauria de fer competir a les empreses per aconseguir aquestes quotes per a un període determinat mitjançant una subhasta. Una subhasta, en la qual guanyen les empreses que més paguen, és un mecanisme que té dues bones propietats: primer, les rendes derivades del lloguer de cotxes revertirien en l’administració de Formentera; i segon, guanyarien la subhasta aquelles empreses amb un millor model de negoci ja que són les que estan disposades a pagar més diners. Així, es generaria competència pel mercat entre les empreses, amb les virtuts que això té en termes de qualitat i innovació en l’oferta. 

Per descomptat, la subhasta ha d’estar ben dissenyada; un exemple: cal decidir el nombre de lots de llicències que es subhasten i el màxim que cada empresa pot adquirir, per assegurar, si es vol, que no és només una o unes poques les que operen a l’illa. També es poden establir mecanismes de transició: per exemple, una reducció progressiva del nombre total de cotxes de lloguer i, fins i tot, si es vol es pot donar un mínim a cadascuna de les empreses actualment actives (per ex., 50% de la quota total, regalada i repartida en funció del nombre de cotxes que hi havia els darrers cinc anys); la resta, a la subhasta. No costa gaire veure, per cert, que aquesta mateixa idea d’impulsar la competència pel mercat es pot aplicar en altres entorns, per exemple, en les llicències per a lloguer turístic sobre les que també hi ha debat: quin sentit té el dret adquirit, el fet que les llicències siguin per sempre només perquè un les va aconseguir abans (pagant o no)?

Resumint: fa molt bé el Consell d’Eivissa en voler emular el de Formentera limitant-hi l’entrada de cotxes de lloguer; alhora, però, convé generar competència entre les empreses per decidir quina d’elles desenvoluparà aquesta activitat en aquest mercat intervingut. El mecanisme de subhastes genera aquesta competència pel mercat, afavorint les empreses amb millors models de negoci, i alhora revertint-ne les rendes a la ciutadania.

Suscríbete para seguir leyendo