Nito Verdera fou eivissenc

Fa anys -de tot ja fa molts anys, massa- parlava amb l’amic Nito Verdera als aleshores nobles salons d’Ebusus transformats ara l’escenari en una mena de beach club de luxe sense mar ni arena. El principal tema d’aquella conversa girava al voltant d’un llibre seu de recent aparició, ‘Cristòbal Colom fou eivissenc’, una de tantes i tantes aportacions històriques a la vora de la figura del navegant. Figura i personatge que l’amic Nito li ocupà al llarg d’anys i panys una dedicació especial. La meva rèplica, que no era tal, fou ràpida encara que no sé si enginyosa: «Quan et moris, d’aquí molts, molts d’anys, sobre la teva tomba escriurem la llegenda següent: ‘Nito Verdera fou eivissenc’, bo seria com homenatge a l’il·lustre Almirall i també a tu mateix.. «. Ara, però, la notícia de tot just fa uns dies és la seva mort. La mort -i tota mort sempre et sorprèn i desconcerta- ara, a l’entrada a l’inici de l’estiu. La nova temporada amb l’historiador i periodista, apreta, la calor és dura i la humitat i un turisme devastador arriba per tot arreu entre l’alegria i la felicitat de tothom. O de quasi tothom. La meva amistat neix sempre relacionada amb el món del periodisme. Treballador constant a les ones de Radio Popular -ara Cadena Cope- el meu contacte més directe amb ell fou a l’antiga redacció de Diario de Ibiza de Via Púnica, al costat de la cafeteria Milan i porta per porta del Cartago Cinema, vells escenaris, antigues veus, rostres i cares populars. En aquell temps era el corresponsal de Sant Antoni de Portmany. Cronista infatigable, historiador metòdic, amant i professional de la mar, Nito Verdera tingué una vida plena i oberta. I a més a més, detall a considerar, era del Barça. Una forta abraçada amic meu.